PAM A PAM

2011-12-21T22:42:00.001+01:00

Que non mos manque era memòria tà non desbrembar as que non auràn un bon Nadau, ne perdésquem eth coratge tà bastir un mon mès decent...

Bon Nadau tà toti e totes!

El parque del Plan Batalher, una oportunidad perdida.

2011-12-15T09:34:00.001+01:00

Hace ya medio año que se produjo la victoria electoral de ConvergènciaDemocràtica en Aran. Transcurridos estos meses y vistas las decisiones tomadaspor el actual gobierno aranés, se evidencian algunas certezas que intuíamos yque ahora se confirman. Certezas que responden a la falta de un programa paraafrontar la situación de crisis que afecta a nuestra sociedad.

El ejemplo más tangible para ilustrar los efectos de la falta de proyecto delgobierno convergente está, sin duda, en sus acciones e inacciones en el ámbitode nuestra economía. No podemos más que manifestar perplejidad ante aquellos que presentaron su programa con undiscurso fundamentado en culpar de la crisis al anterior gobierno y anunciarque tenían las soluciones para recuperar el empleo y que ahora están, cuandomenos, desconcertados, paralizados y sin ideas para hacer frente a los retosque plantea la situación actual.

El turismo es el pilar de la economía aranesa. En la pasada legislatura,avanzamos en algunos planteamientos clave para nuestro futuro turístico: desestacionalizare internacionalizar eran la clave. Para ello, lanzamos algunos proyectosconcretos, como la finalización del Parque del Portilhon o el Parque de Aventuradel Plan Batalhèr que, en este caso, fue combatido y desestimado por CDA,utilizando todos los medios al alcance del Ayuntamiento de Vielha y de suspedanías para evitar la ejecución de este proyecto la primavera pasada.

Hoy, después de un largo puente sin nieve, atenazados por la crisis económicamás profunda que nunca y una meteorología adversa que amenaza nuestras empresasturísticas, vemos cómo el resultado porcentual de nuestra ocupación turísticaha quedado reducida a un 30%, mientras algunos destinos de montaña como laCerdanya han obtenido ocupaciones del 70%. Mientras, los proyectos de desestacionalización, vitalespara el país, siguen siendo sólo buenas palabras. Palabras que no sabemoscuánto tardarán en materializarse ni a qué precio.

Resulta sorprendente que ante el traslado del Parque deAventura a la antigua estación de Tuca, el Ayuntamiento de Vielha diga ahoraque debemos ir hacia un modelo turístico desestacionalizador y que paraaveriguarlo se haya gastado 30.000 euros en un estudio. Mientras tanto, elConselh ha desactivado un largo y positivo espacio de relación entre Aran y elTirol, que se concretaba en eventos de intercambio económico y de tecnologíaturística con esta región alpina, con el propósito de profundizar en un modelode éxito turístico con analogías muy interesantes para el futuro aranés.

Resulta todavía más grave que después de un preciso trabajo para definir estefuturo económico y social, algunas de las herramientas vitales como la Fundaciónde Turismo Val d'Aran se hayan desestimado, y todos los proyectos que dependíande ella hayan caído en saco roto sin que conozcamos ninguna alternativa alrespecto. Acciones inspiradas precisamente en el modelo que hoy Vielha sepropone estudiar. A día de hoy, desconocemos cuáles son las alternativas a esosproyectos, y mucho me temo que sencillamente no existen.

Las pérdidas en el sector turístico van a seguir siendo difíciles de soportaren un territorio que tiene como herencia un sector hotelero exageradamentedescompensado entre la oferta y la demanda, herencia de la gestión territorialde los últimos Gobiernos de CiU. Para afrontar este exceso de oferta senecesitan ideas claras, un proyecto bien definido para incentivar una demandaque puede caer en picado ante las ofertas del mercado andorrano y aragonés.

Pero, sobre todo, necesitamos mucha capacidad de diferenciaciónen los productos y hacer real y efectiva la desestacionalización para darrentabilidad a empresas, hoy muy al límite de sus posibilidades. Sorprende quela única decisión conocida en este ámbito ha sido la de poner al frente delturismo aranés a una persona que comparte esta dedicación con la dirección de otrosdestinos o en el Patronato de la Diputación de Lleida. Sorprende que en elámbito en el que nos jugamos nuestro futuro económico, el gobierno de Aran pongatan poco empeño y tenga a un responsable a tiempo tangencial, entre otrasocupaciones.

Vivimos un momento difícil, y tengo en cuenta el resultadolegítimo de las urnas y, por tanto, quién tiene la responsabilidad y el derechode gobernar. Aun así, no puedo dejar de sentir desasosiego cuando entrediscursos grandilocuentes se nos prometen intangibles, mientras el presente quedebería construirse con realidades parece no interesar a los que tienen laresponsabilidad de administrarlo. Sería muy útil a nuestro país que la economíay el trabajo fueran de verdad el objetivo prioritario y, sin prejuicios nisectarismos, se impulsaran iniciativas de interés general, más allá de losintereses políticos de cada cual. De momento el parque del Plan Batalhèr ha sidouna oportunidad perdida. Ojalá sea la última.

Francés X. Boya Alós,

conselhèr portavoz de Unitat d’Aran en el Conselh Generaud’Aran.

Residència

2011-10-25T10:16:00.000+01:00

Aquests diesvivim un nou episodi dels efectes de la crisis. Una crisi que reiteradament s’acarnissaamb els més desvalguts i els més febles. És a dir els treballadors. A Les, eltancament de la Residenciade Temps Lliure ens ha caigut com una llosa. Una llosa en sentit literal de laparaula, perquè de fet, el tancament de l’equipament significa un impacteirrecuperable en la economia d’una comunitat petita com la nostra.

Una cinquantenade famílies rebran les conseqüències directes del tancament què, més enllà de possiblesrecol·locacions non resoldrà la mutilaciósocial del poble. Petits comerços, barsrestaurants, avui al límit de la viabilitat econòmica, es veuran abocats altancament.

La pregunta és:Cal, malgrat l’evidència de la crisis, tancar aquest equipament? La resposta laté sense cap dubte el Govern de la Generalitat, que aquests dies prendrà la decisió. Tanmateix,semblaria que, abans de tancar, s’hauria de poder aplicar allò que amb tant d’èmfasisexplica el govern, quan la gent del carrer parla de “retallades” i es respon: “nonson retallades és una reestructuració”. I doncs, en aquest cas, perquè no una “reestructuració”i no pas un “cop de destral”?

Si la qüestióés el dèficit de l’equipament segurament cal reduir plantilla, demanar esforçosals treballadors, renuncies si cal. O potser afrontar una modificació d’unesnormatives obsoletes per garantir el nivell d’eficiència econòmica desitjable pelservei. Per què no ho valorem? És un plantejament que exigim a qualsevolempresa que planteja un tancament. Per què el Departament d’Empresa i Ocupacióno ho fa? Es que no és exigible als governants, malgrat les dificultats, un mínimde sensibilitat, de capacitat d’empatia, de “deixar-se la pell buscantsolucions, per difícil que sigui la situació?

LesResidències de temps Lliure han tingut com objectiu durant aquests 30 anys elgarantir vacances a jubilats i treballadors a preus assequibles. Es a dir, unturisme social. Era un objectiu lloable amb programes com “vacances en família”o “l’estiu es teu” que avui també semblen estar en risc. No és possiblerepensar tots aquests programes i fer-los sostenibles. Crec sincerament que s’hauriad’intentar. Governar ha de ser cercar solucions, i si pot ser solucions que enmoments de tanta dificultat han de ser exemplaritzants . Tancar equipaments noho és, però sobretot no ho és si prèviament no s’ha fet un esforç en la recercad’alternatives.

És per aixòque en el pròxim Ple del Conselh Generau d’Aran, el proper dia 3 demanarem que totes les forces polítiques araneses fempinya per evitar aquest tancament i donar suport als Ajuntaments de Les i Bossòsten la defensa dels treballadors i de tots els afectats per aquesta decisió.

Naua Etapa

2011-10-18T07:26:00.000+01:00

Unitat d’Aran afronte ua naua etapa ath servici d’Aran e es sòns ciutadans. UA a celebrat uaassemblada extraordinària de militants e militantes ena quau s’a reafirmat eranòsta vocacion de lideratge ena societat aranesa. Aguesta assemblada a servitenta daurir mès eth partit ara societat, damb era incorporacion de gent joenaara comission executiva e de gent naua ath nòste partit, comprometuda damb ethsòn país e eth sòn pòble.

Ei per aquerò que des d’UA volem méter en valor ethcompromís de totes es persones que desinteressadament trebalhen pera suacomunautat e es sòns vesins, a favor d’ua societat mès equilibrada, mèsparticipativa, mès transparenta. UA vò representar e èster ath cant de toteseres ena sua luta per un futur mielhor ena nòsta Val.

Unitat d’Aran a hèt un pas entàdauant dera man des joeni. Mos proposam daurir-mos mès ara societat entà qu’ ethpartit se convertisque e se consolide coma eth referent dera gent d’aguest paísque vò qu’Aran age lideratge territoriau, ambicion nacionau e progrès economicdamb equitat sociau, objectius aguesti qu’eth govèrn conservador de CDA enConselh Generau a enterrat definitivament, coma demòstren es sòns prumèrs 100 diesde camin.

Era nòsta societat passe per unmoment de dificultat, non sonque en aquerò que tanh ara economia, senon tanbenara morau, a çò qu’ei public, politic, per tant. Es fòrces conservadores qu’auémos govèrnen non resòlven, mès ben contribuïssen ath trincament sociau e athdescrèdit dera politica, donques sense cap tipe de prioritat ne huelha de rota,an iniciat ua politica de retalhades indiscriminades en servicis tant essenciauscoma era sanitat e en politiques de futur tan nucleares com era educacion publica.

Dauant aguest estat de causes, nonmos podem resignar e auem er enorme rèpte d’aufrir ua alternativa credibla,basada en un projècte d’austeritat, mès que sigue capaç d’incentivar eraeconomia des dera innovacion e eth coneishement, per tant, damb mès e mielhoreducacion publica, damb mès e mielhores esturments estrategics ath servici d’unmodèl economic intelligent e responsable sociaument. Aqura ei era clau.

Ath delà, auem era oportunitat de deféner es nòsti interèssi, e es deth conjunt deraprovíncia, s’es ciudadans autregen era suaconfiança as listes deth PSC enes pròplèu eleccions deth 20 de noveme, enesquaus è er aunor d’entestar era candidatura entath Senat. Deféner as nòsti ciutadanssignifique apostar clarament pera educacion publica e per mantier eth nivèud’inversion ena nòsta sanitat, e hèr des nòstes tèrres un exemple viu d’innovacion e coneishement que sonque es nòsti joeni son capaci d’amiar entàdeuant, coma mos demòstren projèctes tan significatius coma eth Parc Scientifice Tecnologic Agroalimentari de Lhèida.

Entà recuperar era confiança, auem de besonh quenosati, es responsables publics, confiem mès enes ciutadans, enes suescapacitats e en sòn potenciau, mès entad aquerò ei fondamentau auer un projècteclar, ua rota que priorize era educacion e eth foment der emplec sensemenspredar eth lideratge que li correspon ara administracion publica, e dera quauera dreta desconfie deliberadament.

Es reformes son de besonh mès, mès important ei saberentà on mos amien, entà quin modèl de societat volem anar, e era mia opcion, eera de tanti, ei era d’ua societat mès creativa e comprometuda damb es qu’auépassen serioses dificultats. Non talhem es ales as qu’aué pòden aportar moltath progrès de toti e totes. Ei era nòsta opcion, eth nòste rèpte de futur.

Azul

2011-10-10T11:33:00.002+01:00

El escenario está claramente definido, la derecha gobierna mayoritariamente el ámbito municipal y autonómico hasta un extremo difícilmente imaginable. Me cuesta entender, supongo que por razones obvias, un varapalo de estas dimensiones a la izquierda. O mejor dicho, me extraña el exceso de confianza hacía la derecha. Creo que se ha hablado y escrito tanto sobre las razones que, yo, voy a abstenerme de hacerlo. Simplemente ratificar que donde el pacto ha sido posible PP y CIU han pactado por encima de cualquier otra posibilidad. En estos días nadie ha oído hablar de catalanismo, ni de lengua, ni de estatuto. Nadie recuerda a ningún político de la reforzada coalición CIU reivindicar pactos en favor de los elementos centrales de la construcción nacional catalana. Parece que el debate en este frente sirve para alimentar pasiones y alimentar el banco de votos pero poco más. Tal vez CIU quiera ser el único garante de estas esencias y expulsar el resto de sensibilidades políticas lo convierta en único depositario de este sentimiento y de los millones de votos que lo avalan... quizás, aunque las evidencias puedan no ser tan claras. En el futuro próximo, el "albiolismo" y una nueva sociedad más radicalizada garantiza poco margen para conducir rebaños a golpe de titular como sucedía en otras épocas.

En el corto plazo, la necesidad de reactivar la economía y afrontar la creciente demanda de servicios sociales, obligará a definir una praxis política que dejará en evidencia determinadas ambivalencias y mucho me temo, que el "todo va mal" impuesto en estas últimas campañas va ha convertirse en: "esto podía ir peor". Si! alimentar el descontento es fácil. Votar en "contra de" también, construir una alternativa no lo es tanto, y la realidad puede convertirse en un Boomerang que atiza donde más duele, delante de un mapa político que en menos de una década ha mudado de color dejándolo tan azul que parece el Mediterráneo.

de lengua y oportunismos

2011-10-10T11:29:00.000+01:00

De lengua y oportunismos

Insisten algunos en crearcatastrofismo con el aranés con el único fin de “arrimar el ascua a su sardinaen época electoral”. El trazo grueso y faltón hacía la inteligencia y elsentido común es difícil de calificar. La última mentira aireada sin rubor enlos periódicos ha sido la castellanización de los topónimos araneses comoconsecuencia de la sentencia del TC. Hace unos días tuvimos oportunidad dedebatir respecto del contenido de esta sentencia con los ponentes de la Ley, y más allá de lasvaloraciones ideológicas resulta interesante leer la letra pequeña y recordaralgunas de las certezas que ya conocíamos.

La interposición de un recurso contra el Estatuto de Cataluña interpuesto por el PP es el inicio de un conflicto que, entre otros ámbitos, afecta al término “preferente” expresado en artículo 6 del EAC. En esta sentencia el TC se considera que la utilización “preferente” puede ser sinónimo de priorización de una lengua sobre otra, cuestión que colisiona con el sentido equitativo que la Constitución garantiza en el uso de las lenguas oficiales.

La aprobación de la Ley del occitano, aranés en Aran el 22/9/2010 con los votos de todo el arco parlamentario a excepción de PP y Ciutadans, se sometió a un informe previo del Consell de Garantias Estatutarias donde se recomendaba retirar el término ”preferente” del texto legislativo, recomendando el “us normal” o “normalment emprat”, para evitar una interpretación no constitucional.

A pesar de esta advertencia se optó por el término preferente, atendiendo al supuesto que el TC acepta este término si se refiere a las “políticas de normalización o de impulso”. Que fue el sentido que quisimos aplicar los ponentes de la Ley, y no el de un principio jerarquizante de las lenguas.

Los artículos que quedan afectados por el recurso son cuatro artículos en los que se usa el término “preferente”. Articulos: 2.3, 5.4, 5.7, 6.5. que cautelarmente el TC ha suspendido en atención a su futura sentencia.

Resulta evidente que en estadiscusión eminentemente de carácter jurídico, las afectaciones reales para lalengua son pocas. Es decir si el TC ha reconocido en sentencias anteriores elderecho a las políticas de fomento de las lenguas “por cuestiones de caráctersocial o históricas”, es decir, no se cuestiona el hecho de discriminación positivade las lenguas, ni que estas sean de “uso normal en el colegio, o en lasinstituciones”. Donde reside el problema? Podemos utilizar la expresión. “usonormal” en lugar de “preferente”, tal y como recomendó el Consejo de GarantíasEstatutarias y evitamos el equivoco. Nocreo que si eso sucede la situación del aranés mejore o empeore por el cambiódel vocablo.

Por último y por las mismasrazones aquí expuestas en el último debate de política general en el Parlamentode Catalunya se voto una resolución a favor de la lengua y cultura aranesas, conlos votos favorables de los que votaron la ley, y los mismos votos en contra delos que entonces ya fueron contrarios a su aprobación, es decir el pp yCiutadans. Decíamos que son las mismasrazones, porqué el sentido de la Ley no es jerarquizar sino normalizar y por ello,consideramos que el recurso antepuesto por el Gobierno ante el TC no eranecesario ni conveniente. Como tanpoco lo es, esconder el éxito rotundo que significala aprobación de la Leydel aranés y el gran paso que ha dado nuestra lengua.

Otra cosa es por que, despuésde un año de su aprobación la ley sigue en el cajón donde la dejó elParlamento, y hasta el día de hoy no sabemos que ningún precepto de esta ley se hayadesarrollado. Este no es un problema jurídico, es un problema de voluntadpolítica. De ahí que hoy podamos decir que el humo que envuelve esta cuestión,sirve además de arma política, para distraer la inactividad de laadministración de la Generalitat y del Conselh Generau que durante este año que hatranscurrido desde su aprobación ha sido, sin duda, un año perdido.

Vía Ferrata

2011-08-19T11:29:00.001+01:00

La vía ferrata de Les, ya está abierta al público, una buena iniciativa turística que forma parte de una estratégia para potenciar el turismo activo de verano en el Valle de Aran. El trabajo de la empresa "Rocalia" ha sido excelente y la vía permite disfrutar de una buena aventura, con altas dosis de adrenalina y disfrutar de unos entornos espectaculares.

La posibilidad de acceder al tramo de menor dificultad, el superior de forma independiente, garantiza la posibilidad de una previa a los menos avezados en este tipo de itinerarios.

Aran debe apostar por seguir dotando al territorio de infraestructuras que mejoren la oferta turística y que la posicionen como un destino, también para el verano. Es una labor de diez años conseguir una posición clara en este segmento. Por ello hay que perseverar y el actual gobierno del Conselh Generau debiera no desviar los objetivos marcados por el anterior gobierno y seguir con la instalación de la vía ferrata del "Pui d'Unha".

Tenemos que lamentar que el Parque del Plan Batallé no sea hoy una realidad. Era y es una necesidad vital para Vielha y el Valle tener una instalación de estas características para atraer turismo familiar. La pregunta del por qué no se han iniciado ya las obras de este parque no la conocemos todavía. Lo que si sabemos es que las dificultades añadidas de la crisis a nuestro turismo sólo encontraran solución si mejoramos nuestra competitividad y para ello hay que invertir en recursos turísticos y hay que tener claro que "concepto" queremos vender a nuestros potenciales clientes. La pregunta es, ¿lo saben los actuales responsables del turismo aranés?

Aranés tostemp, tostemp.

2011-08-19T11:00:00.000+01:00

Era corsa d’Aran per sa Lengua, que cada an organize eth collectiu Lengua Viua, a estat fòrça especiau en aguesta edicion de 2011, se tenguem en compde qu’aguesta a artenhut dejà era majoria d’edat. E l’a artenhuda damb un exit de participacion notable, hèt que demòstre era sua bona salut, era sua consolidacion e era volentat des aranesi entà preservar era nòsta lengua coma un ric tresaur qu’aperten a toti es ciutadans que compartim aguesta tèrra.

Voi felicitar tanben ath programa Telenotícies Comarques dera Val d’Aran, de TV3, e, sustot, a Jovita Ané e Pilar Fernández, qu’an meritat un just Prèmi Lengua Viua pera contribucion inestimabla que, amassa damb d’auti espacis dera corporacion, coma Meddia Aranés e es informatius diaders en Catalonha Informacion e eth canal 3/24, realizen a favor dera normalizacion dera nòsta lengua en un encastre, eth des mieis de comunicacion, fòrça vitau entara sua superviuença.

Mès, enguan auem agut de regretar er anonci d’interposicion d’un recors d’inconstitucionalitat contra er “usatge preferent” der aranés, establit ena Lei der occitan, aranés en Aran. Per aguest motiu, compartim pleament eth manifèst de Lengua Viua ena critica ara actitud deth Conselh de Ministres, atau coma era demana entà qu’er Estat espanhòl respècte e protegisque es lengües minorizades, entre eres er aranés.

Eth recors non m’impedís rebrembar damb gòi qu’eth 22 de seteme de 2010 eth Parlament de Catalonha aprovaue de forma majoritària aguesta lei que determine er àmbit competenciau der aranés e definís es drets lingüistics des ciutadans d'Aran, entre d’auti. Era norma, un ahèr istoric entath nòste país, da un pas entà dauant per çò que hè ath reconeishement der aranés e dera nòsta identitat, ath temps que place a Aran coma referent ena defensa der occitan dauant des nòsti frairs der aute costat dera termièra. Ei, per tant, un auanç fòrça important en desplegament dera oficialitat dera lengua en Catalonha e exigís qu’es institucions catalanes e araneses garantisquen era sua superviuença.

Mès, era senténcia deth Tribunau Constitucionau respècte der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006, provocada peth recors d’inconstitucionalitat presentat peth Partit Popular ad aguesta norma, declarèc eth tèrme “preferent” respècte ara lengua coma inconstitucionau. Açò a agut ua conseqüéncia dirècta sus era Lei der aranés qu’a possat ath Govèrn Centrau a recórrer aguesta norma.

Per açò, des d’Unitat d’Aran-PM-PSC, auem manifestat eth nòste descontent e mauestar autant per aguesta decision deth Govèrn, coma pera accion deth Partit Popular que l’a provocada, e profitam un còp mès entà exigir ar Estat qu’ajude a protegir er aranés coma lengua cooficiau dera Val d’Aran e de Catalonha e coma part fonamentau deth patrimòni immateriau de tota Espanha, perque, ara fin, jamès deisharam de cridar, atau com ac hèm tot soent ena corsa d’Aran per sa Lengua, “aranés tostemp, tostemp”.

La deriva del sindic Barrera y su gobierno

2011-08-19T10:52:00.002+01:00

En los inicios de legislatura existe la norma no escrita que el nuevo gobierno tiene, o debe tener, 100 días de gracia para organizar e iniciar sus gestiones al frente de una institución. Una norma que debiera ser respetada, también, por el que, siendo ya Síndico de Aran, ejerce de oposición de la oposición e inicia la confrontación partidista a las pocas semanas de inicio de la legislatura. Aunque repasando la hemeroteca, no fue diferente en los inicios de la anterior legislatura, pero entonces con los papeles invertidos.

Parecería más sensato que, en los tiempos que corren, un gobernante responsable llamara al consenso y al acuerdo del conjunto de las fuerzas políticas, pero en Aran las cosas no van por ahí. Aquí, una vez más, con Convergencia en el gobierno, lo que primará será la bronca y el conflicto.

Dos plenos extraordinarios y una entrevista en un medio local han servido para saber tres cosas:

1. El nuevo gobierno no tiene ningún proyecto concreto para hacer frente a la crisis. La primera modificación presupuestaria de puro trámite no apunta a ninguna modificación para cumplir con la promesa de cambiar las prioridades del anterior gobierno. Curiosa forma de coherencia cuando a la vez se dice que el anterior Conselh no hizo nada bien, y se le acusa de falta de rigor. El señor Barrera tendrá que explicar públicamente dónde está la falta de rigor y hacerlo delante de los servicios de Intervención del Conselh, que, por cierto, cuenta hoy con las mismas personas, una de ellas con cargos ejecutivos en el actual gobierno.

2. La moción conjunta para hacer frente al recurso contra el término preferente en la Ley del Aranés cuenta con la negativa explícita de reprochar al PP su recurso contra el Estatuto catalán y, con ello, se tapa el origen del conflicto. Es curioso que, mientras UA reconoce el error del Consejo de Ministros, CDA no se atreva a decir las cosas claras ni a cuestionar el recurso del PP. Parece que CDA está en sintonía con el PP o tal vez tiene miedo a plantar cara a su socio preferente.

3. Pero lo más grave de estos primeros compases de legislatura es, sin duda, la noticia del abandono del proyecto de ampliación del Hospital Val d’Aran y de cancelación del concurso de ideas ya iniciado. Lo es por tres razones: la primera, porque el hospital tiene deficiencias importantes en su área quirúrgica, en urgencias y en sus instalaciones que ya acumulan 25 años de servicio. La segunda, porque con esta acción se desvincula al gobierno de la Generalitat de invertir en este hospital en un proyecto con los trámites ya iniciados. Y la tercera y más importante, porque con una residencia geriátrica que puede saturarse, sin el incremento de habitaciones del actual hospital para prestaciones sociosanitarias, los abuelos araneses iniciarán en breve y de nuevo su periplo por las residencias de la provincia. En estos últimos años, todas las familias han tenido a sus personas mayores en el Valle.

Resulta sorprendente que mientras los responsables convergentes de la provincia han alzado su voz contra los recortes presupuestarios en materia sanitaria, en Aran los justifican. Parece que el señor Barrera, tan dispuesto a “dar caña a la oposición”, agota sus energías para reivindicar en Barcelona nuestros intereses como ciudadanos, haciendo realidad el dicho "fuerte con el débil, débil con el fuerte". Se podría entender que, en las actuales circunstancias, la ejecución de esta obra se aplace, se desarrolle en fases o se reduzca el alcance, pero su renuncia es una irresponsabilidad.

Es por eso que la deriva del sindic Barrera y su gobierno hace temer una paralización de los proyectos estratégicos y una evidente involución tanto en las políticas sociales de bienestar como en el desarrollo del autogobierno. Tenemos a un sindic que, en lugar de defender los intereses del país, actúa más como delegado del Gobierno de la Generalitat en Aran. Tenemos a un gobierno que confunde la necesaria colaboración institucional, que otros ya pusimos en práctica, con la sumisión y el entreguismo desmedido. Mientras, los araneses y las aranesas tenemos serios motivos para la preocupación por la senda escogida por el actual sindic y su gobierno, que debiera corregirse de inmediato, si no se quiere perjudicar el progreso y el futuro de Aran.

Pactes

2011-06-09T13:51:00.000+01:00

L’última sacsejada de les eleccions son els pactes, forma part del segon acte de la representació. A l’Aran només l’Ajuntament de Vielha quedava, com sembla ja per costum, a l’auspici dels acords. Recordem que fa 4 anys, tot i que la llista més votada va ser UA, el pacte CDA- PP va arrabassar l’alcaldia a Joan Riu.

Ara la historia es repeteix, el pacte CDA- PP és ja un fet. No calia esperar massa novetats. La diferència entre aquesta ocasió i la de fa 4 anys es que CDA ha estat la llista més votada. En aquest sentit UA ha fet saber al candidat de CDA que UA s’abstindrà a la votació perquè el candidat de la llista més votada sigui elegit alcalde sense cap peatge polític. El gest no servirà, hi haurà peatge i es bo que s’expliqui quin és. Tanmateix, de vegades, el gest, en èpoques com aquesta en que la política és tan denostada, el gest, explica com uns i altres ens situem davant d’aquest despropòsit que sovint son els pactes i els intringulis de la política.

Crec que hauria estat millor un pacte ampli entre les forces majoritaries, un pacte que hagués tingut una visió amplia de país. Un pacte institucional per abordar el futur amb la màxima solvència. UA l’ha plantejat però CDA ha preferit un pacte sotmès al PP, serà interessant saber els motius i les conseqüències.

Adiu

2011-06-05T21:44:00.001+01:00

Aué auem enterrat ath darrèr music aranés, digui eth darrèr perquè Juanito Pujol, ère damb Cisco de Vilac, des darrèri musics neishudi ena postguèrra. Ei difícil de saber guaires ores auem passat amassa damb er acordeon, compartint melodies. Damb es Corbilhuèrs, en Bramatopin des sòns inicis.

Rebrembi es prumères nòtes, ath cant deth huec en Bausen, profitant es vrespades, damb un diatonic gessut deth shon d'un armari... Tota ua vida dedicada vocacionaument ara musica. Ua vida farcida d'anecdòtes e d'aventures ath torn des peripècies der acordeon. Misses de mieja net, dances, nòces, tabòles, e tot aquerò que pòt innondar era musica senzilha deth pòble. Era musica entenuda com un present tà compartir. Era musica hèta damb "eth suflet dera felicitat", aqueth que bohe es nòtes des deth vrentre, sense pensar-les, damb eth còr... Gràcies Juanito per tanti sons e per tanti boni moments!

"L'esperit d'un poble"

2011-06-04T08:20:00.000+01:00

"Forjar l'esperit d'un poble" és una frase que té molta èpica i possiblement un punt de romanticisme inevitable. Tanmateix avui, en la inauguració del museu de Vielha m'hi he referit. Ho he fet, recordant i rendint un homenatge a aquelles persones que abans i desprès dels inicis de la democràcia varen recuperar l'esperit d'allò que 150 anys abans ens havien arrabassat. De fet, la "tor deth general Martinhon" era un lloc fosc i llog-obre. Allà però, amb poca llum i molta il·lusió va néixer "Terra aranesa". La primera publicació en la que ens varem reivindicar com a poble. Com una terra viva! La reivindicació vinculada a un mitjà escrit, la recuperació de la nostra memòria històrica amb la construcció del museu, i la reivindicació política argumentada en la historia i en la llengua, fou la clau de volta del que avui és l'Aran.

Per això, la restauració i posada en servei d'aquest equipament és fidel a l'esperit de la "tor deth Generau Martinhon". Dels que varen recuperar la memòria, una memòria que no han de perdre les noves generacions de joves aranesos, que han de trobar en aquests fets, les raons per seguir els passos dels que varen començar aquest camí, perquè el poble aranès recuperi la seva plenitud. Que així sia!

"Pan y Circo"

2011-05-27T21:02:00.002+01:00

indignados. Indignados por las porras, indignados por las excusas, indignados por los indignados. Dice Estéphane Hessel que la indignación es la primera condición para pasar a la acción". Acción para el cambio, para mejorar nuestra calidad democrática. Acción para hacer un mundo más justo. Acción para acabar con la acumulación de poder y de dinero en manos que no tienen ética, ni moral. Acción para acabar con los abusos de poder.

Sorprende que la excusa del Felip Puig sea el futbol. Una razón más para indignarnos. Pero sobre todo una razón para reflexionar. Tal vez, en este mundo nuestro, donde se reparten tantas culpas y hay tantas culpabilidades, es hora de decir basta al "panem et circenses". De hacer gestos, gestos de exigencia con nosotros mismos, de renunciar al circo si hace falta y estructurar una escala de valores donde lo trascendente no sucumba en la banalidad.

Resistamos en las plazas y hagamos de nuestros gestos una lucha para cambiar el mundo.

DIES VENÇUTS

2011-05-26T22:56:00.000+01:00

Aquests dies reflexiono sobre la derrota, les conseqüències i els seus efectes. En un lloc petit com el nostre, les actituds d'uns i altres, guanyadors i perdedors se sobreposen a l'escenari compartit. Hi ha calidesa, mirades furtades, revanchistes, esportivitat, misèria, i també dignitat. Tots els ecos de la batalla estan encara vius.
La veritat és que per mi resulta una experiència enriquidora. Perdre sempre és dolorós i alhora una gran lliçó. Tanmateix, m'acompanya una serenor que no sé explicar massa bé. Al Conselh hi deixo quatre anys intensos, plens de bones experiències, crec també que alguns bons amics. Tot i que en aquests últims dies he aprés molt sobre el arribisme i a distingir l'amistat de l'interès...
Però el millor d'aquest dies vençuts (li prenc en préstec el títol al Barril), són tantes les trucades, tans els correus de tots aquells que no se senten ni guanyadors ni vençuts, son votants de CDA, d'UA, de PP, però per sobre de la seva ideologia hi ha una idea compartida de país, hi ha interès pel bé comú i encara per sobre d'això hi ha la generositat de la bona gent, els que saben guanyar i perdre amb dignitat, sense humiliacions, ni revanchisme. Aquesta és la millor cara del meu país. que duri!

DIARI DE CAMPANHA. "Mourinho".

2011-05-12T08:51:00.000+01:00

Hay diferentes formas de hacer política, me pregunto muchas veces sobre la eficacia de cada una de ellas. Cuando después de pasar todo un día recorriendo pueblos, calles y casas y llega la hora de un acto público, algunas personas se acercan para comentar las “lindezas” que me ha dirigido mi oponente. Casi nunca las contesto.

Es el “estilo” Mourinho. Un estilo fundamentado en la carga al oponente, con poco juego, y mucha defensa. Sé de lo efectivo del sistema. Mucha gente vota más a la “contra” que a “favor”.

No es sorprendente que, quién ya ha gobernado 12 años y quiere repetir, utilice este estilo. Si no hay más discurso y el balance de gobierno de 12 años no da para más. La solución es una buena defensa y aprovechar las oportunidades para castigar con alguna entrada dura las capacidades contrarias.

En cuatro años no ha habido una sola propuesta desde esta oposición tan experimentada, tampoco ahora sé ver en los programas mucho más que una retórica imprecisa, parecida a la que escuchamos en los debates. ( la Ley ómnibus y los restaurantes).

Nada nuevo bajo el sol… pero como decía Adenauer, “en política lo importante no es tener razón sino que te la den”.

DIARI DE CAMPANHA. "¿quien lava más blanco?"

2011-05-08T07:59:00.000+01:00

Dice CDA: “UA ha vivido de los proyectos de CDA”. Es sorprendente que un gobierno esté 12 años gobernando y sólo deje, para el futuro, proyectos. Hagamos una pequeña lista:

Residencia Geriatrica: CDA acaba la antigua residencia geriátrica en el 2005, llevaba en el gobierno 10 años, aumenta 2 plazas. UA, concluye la Residencia San Antonio en 2 años, se inaugura la primavera del 2010. Se aumenta de 14 plazas y 10 socio sanitarias. El presupuesto heredado 400.000€, el invertido 2.400.000€.

Parque del Portilhon: CDA inicia el parque en el 2002, lo abandona en el 2004, desde entonces ninguna inversión. UA reinicia obra en 2009, redacta nuevo proyecto y finaliza las obras en el 2011, el parque está en condiciones de abrir.

Património: Un par de ejemplos. Dos empresas privadas han impulsado en estos años inversiones en patrimonio, La Caixa y Endesa por valor de 1.800.000 €. Cuanta inversión privada hubo en 12 años CDA? UA: reforma integral de Santa Maria de Arties, tejado en Sant Andreu de Salardú, campanario de Vilach visitable, tejado en Canejan… la comparativa del presupuesto resulta tan ridícula que no me atrevo a escribirla…

Turismo: 12 años de CDA, quién sabe decir cual era su estrategia turística? Donde se concretaron los esfuerzos. El sr. Barrera habla de un plan de excelencia turística, por cierto, compartido con el Alt Urgell, a través del cual se mejoraron las rotondas de algún pueblo del Valle y se pago mucho gasto corriente. UA Ha definido y estructurado 3 productos: btt, senderismo, wellness. Páginas web específicas, campañas de internacionalizacion, 500 personas han hecho cursos de Inglés, campañas de promoción en Francia, asistencias a ferias internacionales, creación de estructuras para organización congresos... inversión de 1.500.000€. El proyecto es piloto y único en todo el estado español.

Mucho me temo que la comparativa no aguanta un sólo asalto... seguiremos.

DIARI DE CAMPANHA. "tu a tu"

2011-05-06T08:11:00.001+01:00

Ha empezado el contacto directo con los ciudadanos. Una señora me interpela: El Conselh dà sus obras a las empresas de fuera del Valle… Respondo: - ¿ cómo puede afirmarlo? Las adjudicaciones de obras del Conselh todas responden a un informe técnico de carácter público qué, en todas las ocasiones ha sido respetado. Últimas adjudicaciones del CGA: Construcciones Pirineo: mejoras iglesia Les. Instalaciones Dedieu: iluminación exterior iglesias. Transporte de Basuras: Barba. Comedores escolares: Catering Aran. Centro de innovación empresarial de Casau; Helio/Garces.

Cierto que en las elecciones la realidad se sintetiza en consignas cortas y a menudo perniciosas. El objetivo es destruir al adversario más que construir una propuesta. En tiempos de crisis económica el flanco fácil es desacreditar al adversario y acto seguido prometer 200 puestos de trabajo sin tomarse la molestia de explicar ni cómo ni cuándo. Tenemos ejemplos múltiples de promesas banales que pretenden generar falsas esperanzas en sectores afectados por el drama del paro.

A los representantes públicos se nos debe exigir rigor y solvencia en las propuestas .

Es cierto que la economía y el trabajo son el eje principal de esta campaña. Trabajo, trabajo, trabajo. Dije en la presentación de mi candidatura. Ha de ser nuestra obsesión y por ello y para ello empresas, administración, entidades bancarias, nuevos emprendedores, debemos establecer espacios para la cooperación efectiva. El Centro para la Innovación Empresarial y el fomento del trabajo ubicado en Casau será nuestro referente. Y eso no es un dibujo en el aire, es una realidad que iniciará su trabajo en pocos meses. Una esperanza real para los jóvenes y todos aquellos que quieran empezar una proyecto con que ganar su futuro.

DIARI DE CAMPANHA. "Occitània"

2011-05-06T07:49:00.000+01:00

Dies intensi, jornades maratonianes. Eth diuendres en Torruella de Montgri presentè ues jornades damb ua conferéncia ath torn d’ Occitania, organisada peth museu dera Mediterrània, ath temps que, enes 500 quilomètres deth torn trauessaua literalaments tota ua bona partida dera sua amplada. Aran ei aué eth timón de Occitania. Aran definís er aranesisme e er occitanisme damb es sues accions, tot amiant un lideratge indiscutible qu’envolòpe un procès de recuperacion dera identitat, dera lengua e dera cultura. Emotiu trobar ar amic Joan Surroca, activista de tantes utopies, mèstre de pensament, e ara centrat ena filosofia dera “desconstrucción” o eth “decrecimiento”… Me demore tà un pròplèu còp, ua longa convèrsa damb un vielh amic damb qui compartí quate ans d'accion parlamentària.

HARAM MÈS ARAN

2011-05-04T18:13:00.000+01:00

http://www.pacoboya.org/

Diari de Campanha. "Més futbol"

2011-04-27T23:27:00.000+01:00

Rés com un bon partit de futbol per oblidar els neguits, les preocupacions i tot el que t’envolta... Rés com la comunió d’un equip, la seva gent i l’ànima que els embolcalla. És difícil fer i ser el que avui representa el barça. Dic és difícil, perquè el Barça ha transcendit tot allò que podem imaginar que representa un equip de futbol. Si, perquè el barça, avui, més que mai, amb en Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta... ja no són només una icona dels catalans, o els ambaixadors de Catalunya, que també. El barça avui, arreu del món, representa un estil, uns valors relacionats amb l’ esportivitat, la humilitat, l’esforç, la entrega i molt especialment una idea d’equip.

M’agrada aquest Barça perquè s’ha transcendit a si mateix, el podem estimar sense ser “chauvinistes”, sense fanatisme, només per allò que volen ser els seus jugadors. Jugadors al camp i ciutadans discrets fora del terreny de joc.

Jo vull que el meu país sigui com el Barça, humil y gran, ambiciós i perseverant, que no es rendeixi davant l’adversitat, que sigui admirat pel que val i no pel que té, que sigui solidari amb els que menys tenen, que els que arribin lluny ho facin pels seus propis mèrits.

Tan de bo el país que volem construir sigui així, capaç d’aplegar-nos a tots sota el paraigües de la tolerància, compartint un sentiment i l’orgull de ser-ne i de sentir-nos homes i dones que volen construir el millor país del món.

Diari de Campanha. "carretères segures"

2011-04-26T23:24:00.001+01:00

La situación de la carretera N-230 a su paso por Aran pone de manifiesto la gravedad del mal estado en que se encuentra. Un reciente estudio del Conselh Generau d’Aran pone en evidencia la falta de inversión en un tramo tan delicado como el que transcurre entre la boca Norte y Vielha. Una alta siniestralidad, una calzada qué, literalmente, se hunde y un paso de más de 500 camiones de gran tonelaje diarios, son algunos de los ingredientes que jalonan estos seis kilómetros de subida a la puerta de Aran.

Un acceso que se construyo en los años 40 con las condiciones y los materiales de aquella época. Unas condiciones que hoy amenazan claramente con desmoronarse, bajo el peso del gran tonelaje que diariamente circula por esta ruta. Sumamos años de respuestas afirmativas a nuestras demandas, sin que ninguna de ellas haya tenido resultado positivo. Es decir ninguna mejora.

Todo este escenario tiene un fondo de gravedad que no puede dejarnos indiferentes. El día 11 de febrero del 2007 la visera del antiguo túnel de Vielha se hundió provocando un episodio que podría haber sido dramático de no ser porque el destino se alió con nosotros y no tuvimos que lamentar ninguna víctima mortal, ya que en aquel momento fatídico de colapso de las estructuras, ningún vehículo entraba o salía por la boca norte.

El daño para la imagen turística del Valle fue muy grave. Principalmente por motivos de seguridad, pero también por el efecto desincentivante que tiene un accidente de estas características. Ahora, en tiempos de crisis, no podemos pagar un nuevo peaje en nuestra competitividad como destino turístico, y no podemos aceptar impasibles el deterioro de esta vía y la pasividad de las administraciones responsables de su conservación.

Noticia Segre

DIARI DE CAMPANHA. "Més salut"

2011-04-25T23:19:00.001+01:00

Se cumplen 25 años de la Ley General de Sanidad aprobada en 1986 con Ernest Lluch como ministro de Sanidad. El balance es positivo, en términos generales España ha conseguido tener una media de vida de las más longevas de Europa. Esta ley es una de las grandes aportaciones de los gobiernos socialistas de Felipe González y muy especialmente de un político de talla como fue Erenest LLuch.

Sanidad, educación, ley de pensiones, son avances de la socialdemocracia que hoy parecen estar en cuestión. El recorte amenaza con podar drásticamente los servicios públicos y dejar en manos del mercado la compra de los servicios que la administración pública deje de pagar… Sorprende que, mientras Obama ha hecho de la universalización de la sanidad en EEUU, uno de sus principales méritos, nosotros, resbalamos por la pendiente hacia los modelos más neoliberales.

Creo que racionalizar los servicios públicos es necesario, pero tiene una línea roja que no podemos cruzar, es decir: la salud y la educación son demasiado importantes para quedar en manos de los mercados. Hay dos principios que no se pueden menoscabar, la calidad y la equidad. Por ello, en aquello que afecta a los principios fundamentales de nuestro bienestar, “ni un paso atrás”.

Des del Conselh Generau d’Aran quiero comprometerme a priorizar la sanidad para garantizar que, a pesar de los recortes anunciados, nuestro hospital y el Servici Aranés dera Salut e deth Benèster, mantenga la calidad asistencial que lo ha caracterizado.

Sant Jordi

2011-04-23T10:08:00.002+01:00

Suzanne

2011-04-22T18:39:00.000+01:00

Diari de Campanha. "gent compromesa"

2011-04-21T15:36:00.001+01:00

Ager presentèrem es candidatures d’Unitat d’Aran en Vielha e Naut Aran, Víctor Rodríguez “Lolo” e Juan Riu, “Juanito” entèsten es dues candidatures de persones compromeses damb Naut Aran e Vielha respectivament. Es dus candidats expliquèren eth sòn programa e es sues conviccions tà arténher mielhorar es pòbles deth sòn municipi.

Era N/230 a estat motiu de portada deth diari Segre. Un recent informe deth Conselh Generau met de manifèst era perilhositat deth tram entre boca nòrd e Vielha, ua situacion insostenibla que exigís era mielhora immediata dera carretèra o era proibicion deth pas des articulats. Atau l’ac è demanat per carta ath ministre Blanco.

Aran s’aurà d’enfrontar ara passivitat des administracions deuant des problèmas que genère aguesta via. Non podem méter en jòc ne era nòsta seguretat ne eth nòste destin toristic per culpa d’aguesta passivitat.

Bona Pasca a toti e a totes!

DIARI DE CAMPANHA. Trebalh

2011-04-19T21:31:00.001+01:00

Era campanha serà era darrèra etapa d'un procès que comencèrem en tot hèr balanç, en ua conferéncia publica a on expliquè ua idea d'Aran, vinculada a projèctes que mos an de perméter seguir desvolopant eth país e impulsant era economia e sustot eth trebalh. Mos cau obsessionar damb aguest objectiu. D'abòrd, en aguesti darrèrs ans auem bastit eth centre d'innovacion empresariau de Casau com eth batèu insígnia d'aguest nau impuls ara nòsta economia.

Mos cau crear mès empresa, e mès empreses. Garantir as joeni emprenedors un marc de desvolopament des sòns projèctes que sigue ara empara des dificultats iniciaus que plantege ua aventura empresariau tà qui vò començar damb era sua pròpria empresa.

En aguest sens, eth Conselh Economic e Sociau d'Aran a aportat un àmbit de debat interessant qu'ara a de passar a èster de cooperacion. Aué n'è parlat damb responsables d'entitats bancàries. Er objectiu ei qu'era accion comuna entre empreses, emprenedors, entitats financères e administracion, ajudésquem amassa as iniciatives empresariaus, tot sabent qu'en aguesti ans era possibilitat de crear lòcs de trebalh passarà principaument per autoemplec.

Cau imaginacion, creativitat e unitat d'accion de toti es que podem ajudar. Ara ei eth moment de crear, de bastir naui camins, tanben tara economia.

DIARI DE CAMPANHA. "Més Aran"

2011-04-19T12:46:00.001+01:00

Aué comence aguest diari de campanha. Voi recuelher es mies sensacions personaus, compartir tota era intesitat de aguesti dies compartidi damb tantes e tantes persones. Persones e amics implicadi en un projècte comun que se ditz Aran.
Ei Apassionant!!

Ager barrèrem era darrèra lista tas 10 deth ser, en Bausen, damb persones comprometudes e damb desir de participar enes ahèrs e en futur deth sòn pòble.
Ua Estona abantes auiem presentada ère candidatura ath Conselh Generau ena plaça deth Conselh, dauant deth momument pera lengua. Ua Candidatura damb mès joeni, damb mès hemnes, damb gent grana. Ua Candidatura transversau e representativa deth nòse país.
Gent damb illusion e desir de trebalhar per Aran. Ager dibuishèrem es quate eishi dera campanha. Trebalh, benèster, inovacion e lideratge.
Ja hèm ena linha de gessuda, i auem arribat damb er aval d' aguesti ans de govèrn en Conselh Generau. Mos i auem deishat ère pèt, toti e cada ua des persones que m'i an acompanhat. Mercés a totes ères. Eth trebalh hèt se tròbe e se vé, enes pòbles, en patrimòni, ena sanitat, o enes escòles. Aquera ei era milhor recompensa tà toti nosati, Hèr Aran damb es òmes e hemnes que vòlen bastir un futur milhor.

El relato aranés

2011-03-05T17:27:00.000+01:00

Dicen los expertos en turismo que el futuro será para aquellos destinos que sean capaces de ofrecer un relato singular a sus clientes. Es decir, es fundamental huir de la “macdonalización” social así como de las urbanizaciones adosadas, tan al uso en nuestras costas. De hecho, ese modelo no es más que el vivo ejemplo del pelotazo urbanístico, tan rápido como fugaz.

Hoy vivimos, tras los cambios de gobierno en la Generalitat y ante las próximas elecciones municipales, del día 22 de mayo, un nuevo debate sobre el urbanismo. El debate siempre es positivo. Lo importante es saber si tras el debate existe una idea, un proyecto colectivo de interés general o simplemente la suma de algunos intereses particulares. Es una premisa muy necesaria para que el debate tenga algún sentido.

Aran ha conservado razonablemente bien su paisaje y su urbanismo gracias a un sentido de homogeneidad entre sus pueblos. Hay algunas excepciones, pero razonablemente aceptables, si nos comparamos a otros valles. Tras años de estirar y estirar hasta la saciedad las normas subsidiarias de 1982, la revisión de nuestros crecimientos y de los criterios de futuro ha sido más que razonable, a pesar de que, ciertamente, todo es mejorable.

El Conselh Generau d’Aran ha trabajado constructivamente para que el Plan director urbanístico, que inició su redacción en enero de 2009, responda a algunos criterios fundamentales: la sostenibilidad económica de nuestro modelo y la preservación de un relato que, en gran medida, se explica desde el paisaje.

Por ello, sin que exista una oposición del Conselh Generau d’Aran a revisar este Plan y algunos aspectos que se puedan mejorar por la administración que ostenta la competencia, es decir, la Generalitat, resulta preocupante que el exsíndico Barrera plantee la modificación de este Plan como un acuerdo político entre CiU y CDA. Pero, ¿el urbanismo es un pacto político? ¿O ha de responder a pactos institucionales y sociales? Entiendo que la modificación de un acuerdo urbanístico debe hacerse con la participación del conjunto del país, de sus alcaldes y el conjunto de sus instituciones representativas. Nunca en base a un acuerdo parcial y, menos todavía, partidista.

Una modificación que debe tener claros cuáles son sus motivaciones, sus afectaciones y especialmente los ámbitos a modificar. No se puede pretender preservar las iglesias y no establecer limitaciones en sus entornos; crecer sosteniblemente y al mismo tiempo alentar la masificación. Los sectores hoteleros y turísticos saben perfectamente qué costes tiene para los balances económicos de sus empresas los crecimientos excesivos. En Aran tenemos recientes ejemplos de hacia dónde conduce ese camino.

Revisemos este Plan, si así lo considera quién ostenta la competencia urbanística, y hagámoslo desde el consenso institucional. Hagámoslo sabiendo que de nuestros planteamientos del presente nacerá el Aran del futuro. Y hagámoslo pensando que este Valle no puede ser el fruto de unos pocos intereses económicos o electorales. Aran merece construir su relato siendo fiel a su paisaje, a su tradición y a una visión compartida y participada del territorio. El resto, como se dice coloquialmente, sólo es “pan para hoy, hambre para mañana”.

En Aran tenemos motivos para la esperanza

2011-01-13T23:06:00.003+01:00

Hemos empezado el año nuevo con buenas noticias, pues se han batido récords de ocupación turística durante las últimas fiestas de Navidad y Fin de Año. El sector calcula que esta campaña de esquí habrá sido de las tres mejores en los últimos tiempos. Además, y a pesar de la crisis económica mundial, las pernoctaciones han aumentado en más de 10.000 a lo largo de todo el año 2010.

Hoy podemos decir, de nuevo, que la Val d’Aran es capaz de desafiar las dificultades del presente para hacer de ellas una nueva oportunidad de crecimiento económico y, por tanto, de generación de riqueza y trabajo. Hoy certificamos, de nuevo, que Aran es un país emprendedor, inquieto, trabajador, que se esfuerza, persevera y sabe adaptarse a los tiempos y a las exigencias de los nuevos desafíos.

Hoy podemos estar razonablemente satisfechos por el esfuerzo realizado por el conjunto del sector, desde el hotelero y de la restauración hasta el de comercio y servicios; por las inversiones que Baqueira Beret ha realizado en nuevas infraestructuras y equipamientos en plena época de crisis; por el trabajo constante de organismos como Torisme Val d’Aran para la promoción de Aran en ferias internacionales o en encuentros turísticos y comerciales.

El Gobierno del Conselh Generau está llevando a cabo una tarea ingente, iniciada hace tres años, para asentar las bases de una economía turística que sabe sacar partido del esquí, promocionándolo y complementándolo con actividades de montaña. Una economía, por tanto, que quiere alcanzar los objectivos de desestacionalización, que busca la proyección internacional a través de su marca y que tiene que devenir sostenible en el tiempo.

Acciones como la creación de la marca Val d’Aran, la constitución de distintos clubs de producto o la puesta en marcha de potentes portales web de promoción van en esta dirección. La última de ellas es el impulso de una fundación con participación privada para la creación y la comercialización de los productos turísticos. Éste es un nuevo paso que había que dar siguiendo el camino trazado hasta ahora con el sector.

Esta nueva fundación, abierta a todos los que quieran participar, iniciará su andadura con el Conselh Generau, el Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, la Cámara de Comercio y Baqueira Beret, a los que hay que agradecer su apuesta en unos momentos de mayor competencia, en los que se nos exige más para capitalizar la marca turística y velar también por el bien común del sector y del conjunto del Valle de Aran.

Aquí es donde, en nuestra dimensión como país pequeño, reside nuestra grandeza colectiva: en la suma de todos y todas para alcanzar una meta común. Por eso, estoy más convencido que nunca de que tenemos, como país, motivos para la esperanza, para afrontar el futuro con garantías y para, en suma, hacer de Aran una tierra de progreso y oportunidades, un país fuerte, moderno y respetado.

Para ello, hay que tener proyecto de país, estar al lado de las personas, y trabajar por el bien de todos, sin distinciones, porque el esfuerzo que dedicamos a la economía y al trabajo es también un esfuerzo a favor de la sanidad y el bienestar, las infraestructuras y el medio ambiente, la cultura y el aranés y, cómo no, el autogobierno. Ése es nuestro horizonte, porque el presente que construimos está abierto y sólo podremos alcanzar el futuro con la misma cohesión y determinación. Porque sólo juntos, podemos.

Acto solidario Edurne Pasaban en Mijaran.

2010-12-26T10:32:00.002+01:00

El próximo miércoles 29 de diciembre, a las 19:15 h en la Iglesia de Santa Maria de Mijaran (Vielha), se celebrará una proyección solidaria a cargo de Edurne Pasaban organizada por el Conselh Generau d'Aran.
La mejor alpinista española ha escogido la Val d'Aran para realizar una proyección de su carrera profesional con el objetivo de recaudar fondos destinados a la educación de los niños más necesitados de Nepal.
Con tan solo 28 años, Edurne Pasaban se convirtió en el 2001 en la segunda mujer española en escalar el Everest, un pico de más de 8000 metros.
A partir de entonces empezó una larga y destacada trayectoria profesional, escalando importantes montañas y coronando sus cimas como el Makalu, el Cho-oyu, el Lhotse,el Annapurna, etc...
Sin duda alguna, es una oportunidad única para conocer la interesante y emocionante vida profesional de Edurne Pasaban, y colaborar así con esta acción solidaria.
Las entradas se pueden comprar en las oficinas de turismo de Vielha y Salardú o en la sede social del CAEI (Vielha) a un precio de 5 €.
Con la llegada de la Navidad, no debemos olvidarnos de los más desfavorecidos y siempre es una muestra de gratitud y solidaridad participar en este tipo de actos. Todos aquellos que no puedan asistir a dicha proyección, si lo desean pueden realizar donativos para esta causa benéfica en los puntos de venta citados anteriormente.

2010-12-24T23:01:00.000+01:00

2010-12-19T20:28:00.000+01:00

2010-12-19T18:34:00.000+01:00

Respòsta CGA

2010-12-16T08:12:00.002+01:00

Planvoludi,

En tot auer agut coneishença deth comunicat deth CAOC que vos adjunhem, a compdar deth quau auem sabut era discriminacion deth sindic d’Aran en acte de presentacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, organizat per País Nòstre en Narbona, volem regretar prigondament aguesta discriminacion des institucions araneses e des representants deth pòble aranés en un acte d’aguestes caracteristiques.

Eth Conselh Generau d’Aran a estat impulsor e eth pròpri sindic d’Aran ponent d’aguesta Lei, que non auesse estat possibla sense eth compromés des aranesi damb era sua lengua. Pr’amor d’açò, vos hèm a arribar eth nòste regrèt peth mensprètz demostrat de cap tara Val d’Aran e perque vedem que en plen sègle XXI es prejudicis pera condicion ideologica des persones siguen encara un factor de censura e intolerància.

Coraument,

COMUNICAT CAOC (1)

2010-12-16T08:04:00.000+01:00

COMUNICAT: PRESENTACIÓ DE LA LLEI DE L’OCCITÀ A NARBONA (10/12/2010)

Aquesta presentació ha estat convocada per “PAÍS NÒSTRE” de Narbona, de la qual és president Joan-Pèire Laval.

Havien invitat els tres diputats ponents de la llei, de CIU, ERC i ICV però no hi han pogut assistir per problemes polítics derivats de la transició del govern tripartit al nou govern de CIU. Segons fonts generalment ben informades, la no assistència del Síndic de la Vall d’Aran és deguda al fet que “País Nòstre” no ha invitat cap socialista.

Finalment la delegació catalano-aranesa estava formada per Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística; Josèp-Loís Sans-Socasau, Director del Programa Oficialitat de l’Occità i Jèp de Montoya, Director de l’Institut d’Estudis Aranesi.

L’acte de presentació es féu a la sala del Palau del Treball a les 20h30, després de la visita a la Calandreta de Narbona, que té 100 alumnes; la visita a Radio Lengadoc, que emet també per Internet en occità i un acte d’homenatge als revoltats vinyataires occitans del 1907, a la plaça de l’Ajuntament (ofrena floral i el SE CANTA).

A la mesa presidencial hi havia, a més de les tres persones abans citades, Joan-Pèire Laval i Jaume Grau, president i un dels fundadors respectivament de “País Nòstre”.

Cal remarcar que J.L. Sans-Socasau i Jèp de Montoya no solament parlaren de la llei sinó també de les perspectives que s’obren de cara les relacions occitano-catalanes i també de cara l’utilització i adopció a Catalunya de l’estàndard occità per a les relacions oficials i ensenyament.

A continuació hi hagueren deu intervencions diverses, entre les quals consellers municipals i alcaldes. Cal destacar la molt vibrant de Joan-Luís Vialada, en occità que és un històric militant de l’occitanisme. Enric Garriga recordà que l’inspirador de l’oficialitat de l’occità a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, fou Josep-Lluís Carod-Rovira. També recordà que les relacions contemporànies ja tenen més de 100 anys i cità Victor Balagué (amb Mistral), Josep Carbonell i Gener (amb Loís Alibert) i Batista i Roca (fundador del CAOC).

També la Presidenta de la Calandreta, Bernadeta Boucher, i la Directora, Rachèl Garcia, lloaren la realitat de la Vall d’Aran, en relació l’ensenyament de la llengua, però lamentaren que els llibres aranesos no tenien per ells cap utilitat, malgrat que els interessen molt els llibres escolars en occità.

En acabar el president Laval feu notar que s’havia fet un acte sense l’utilització exclusiva del francès i que ningú ha demanat traduir les intervencions en occità i en català.

S’acabà amb un sopar de germanor amb el típic “caçolet” occità molt ben preparat pel valencià Antoni Chullo, que durà fins a 2/4 d’una de la matinada.

Aran terra d'innovació

2010-12-14T22:37:00.001+01:00

La Vall d’Aran ha esdevingut en els últims anys un territori innovador en diversos àmbits estratègics per al seu futur. No cal explicar les potencialitats de l’Aran especialment des de la perspectiva turística i tot el que significa l’esquí en la seva economia. Tanmateix, les exigències d’un mercat turístic molt competitiu i una economia en recessió havien de marcar un punt d’inflexió en la gestió del futur econòmic del país. Calia desestacionalitzar, internacionalitzar, estructurar noves formes de penetració als mercats.

Aquest ha estat l’objectiu del Govern del Conselh Generau d’Aran: definir els productes turístics amb precisió, donar-los-hi qualitat europea, estructurar-los, i reformar la gestió del conjunt, és a dir la marca “Val d’Aran”, amb un nou concepte de participació d’empresaris, administracions i agents del sector turístic. Un procés encara no clos i que necessitarà uns anys de rodatge per aconseguir els resultats volguts. Tanmateix, els resultats ja són evidents en el disseny dels elements identificatius dels nostres productes y molt especialment en l’interès i les accions que alguns operadors han manifestat per a aquesta nova oferta.

Els canvis que requereix la situació actual, però, no poden ser només canvis sota l’excusa de l’activitat econòmica. Ens calen canvis estructurals, canvis que tenen un abast que afecta directament els processos formatius i la seva resposta a les necessitats dels territoris. Per això era necessari també apostar seriosament per un model formatiu que superés les barreres al coneixement, que avui encara pateixen els territoris rurals com el nostre. El trampolí per superar aquesta barrera no podia ser altre que les noves tecnologies, i Aran ha esdevingut un territori pioner a l’Estat en l’aplicació dels continguts educatius digitalitzats, no sols en l’etapa secundària, sinó també en la primària on els nens disposen de l’ordinador personalitzat.

Ara cal completar aquest procés amb un nou pas que ja està en fase molt avançada i que ha de permetre un desenvolupament integral d’una part del procés formatiu fins als cicles superiors. En aquest sentit, el conveni signat amb la Universitat de Lleida i la pròxima obertura del Centre d’Innovació Tecnològica i Empresarial d’Aran, ubicat a Casau, serà la clau de volta d’aquest cicle, en tant que les noves empreses de perfil tecnològic compartiran espai amb estudiants i projectes estratègics que reforcin e innovin sobre les formes de reinventar els nostres instruments de gestió i promoció turística.

El coneixement ha de ser una part indestriable del nostre model econòmic, reforçant alguns aspectes en els quals l’Aran ja té un reconegut prestigi i recorregut d’excel·lència. La gestió de la neu, en totes les seves facetes, però especialment en la prevenció dels allaus, és un dels projectes estratègics que ja tenen una extraordinària concreció i que ara s’han de projectar y s’han de posar en valor.

Un procés que troba en la cultura un embrió excel·lent per convertir l’Aran en la factoria cultural d’Occitània, tot posant, un cop més, les noves tecnologies a disposició d’una nova era de la creació i de la distribució d’aquests continguts. Hèm tv, la nova web televisió d’Aran, és en aquest sentit un pas definitiu en la projecció i cooperació dels occitans en favor de la seva llengua i de la seva cultura. Un somni que avui ja és una realitat.

Tanmateix, aquest procés que capgira el país vers les noves tecnologies, no pot fer-se d’esquena a allò que ens dóna identitat i caràcter, és a dir, la nostra ruralitat i la cultura de muntanya. És per aquesta raó que, ara més que mai, l’aposta per una cultura gastronòmica, paisatgística i de suport al sector ramader juga un paper fonamental. En bona mesura, saber establir l’equilibri entre la nova economia i les velles tradicions és la clau de l’èxit. Millorar sense perdre l’essència. Aquest és el camí. Un camí ja començat que, sense cap dubte, ens aportarà tota mena d’èxits si sabem treballar plegats.

Hèm TV: cap al futur de l’audiovisual

2010-11-13T09:17:00.000+01:00

La versatilitat de la tecnologia que aporta la xip TV permet crear la primera televisió pensada per cohesionar l’Aran i la comunitat lingüística occitana

L’Aran és un territori de baixa densitat i amb unes particularitats lingüístiques i culturals que exigeixen un tractament específic de la comunicació audiovisual. Aquest tractament específic requereix fer compatible el manteniment dels objectius de servei públic pels quals cal definir un àmbit audiovisual −ja siguin lingüístics, culturals, educatius, informatius o econòmics− amb els condicionants tecnològics, legals i econòmics que el fan viable. Amb tot, i tenint en compte la complexitat d’aquest còctel, l’Aran ha pogut gaudir d’una mínima presència de la seva llengua en alguns mitjans, fet que ha estat possible gràcies al compromís dels seus professionals. Certament, i un cop aprovada al setembre la llei de l’occità, aranès a l’Aran, ara ja calia fer un pas endavant i contribuir amb fermesa a l’aposta audiovisual per la normalització lingüística de l’aranès i disposar, en suma, d’un mitjà cent per cent aranès i en aranès.

L’Aran, en tant que territori obert i de frontera, té una singularitat pròpia amb ànimes múltiples, però amb un tronc central que són els seus drets històrics a més de la seva llengua pròpia: l’aranès o l’occità de l’Aran. És per això que la particularitat d’Aran ha plantejat sempre el repte indefugible de crear un espai audiovisual proper al territori d’Aran i a la seva llengua i cultura, i alhora proper a una comunitat lingüística occitana, fragmentada i aïllada territorialment. Un “ser” i “fer” o crear (l’homofonia en aranès de l’hèm d’Hèm TV) complex de conjuminar: preservar la cultura i la llengua pròpies d’Aran i alhora cohesionar i potenciar la comunitat de parla occitana.

Una televisió sense fronteres per la dignitat i la llibertat dels que parlen aranès

En aquest sentit, la tecnologia desenvolupada per la Xarxa Audiovisual Local, la xip TV, fa viable aquest repte. Hèm TV és la primera televisió pensada des de la perspectiva d’una comunitat lingüística i no d’un territori, donant compliment així als principis de la televisió sense fronteres, però sense desatendre les exigències de proximitat del territori que la crea. Tecnològicament, la versatilitat de la xip TV ha fet possible que l’Aran, on el desenvolupament de la televisió digital terrestre (TDT) ha esdevingut fins ara inviable, hagi fet el salt d’un camí sense sortida cap al futur de l’audiovisual: la televisió per IP, amb les eines que posa a l’abast el web 2.0, com la connectivitat amb les xarxes socials Facebook, Twitter, i altres. En definitiva i d’aquesta manera, Hèm TV és i crea una comunitat, ja que té capacitat per assolir una penetració social i lingüística molt àmplia sense perdre el caràcter de proximitat.

Hèm TV ofereix continguts audiovisuals de servei públic principalment en la variant aranesa de l’occità, encara que també pretén incorporar continguts en les altres variants occitanes. A banda del bloc informatiu (notícies, informació sobre trànsit, temps, neu, allaus, etc.), pretén també bastir-se de continguts educatius. I en aquest sentit cal dir que Hèm TV és una televisió crucial per a l’escola. Cal recordar que fins ara els mestres d’Aran han exercit una tasca excepcional i voluntària alhora de dotar de materials en aranès per al règim d’immersió lingüística a l’Aran. A partir d’ara, i gràcies a Hèm TV, la televisió serà una eina educativa, es podrà també aportar una dimensió creativa nova a la formació en tecnologia i compartir continguts educatius amb tota la comunitat occitana. Aquesta producció requereix d’un esforç suplementari per part del canal per tutelar i apropar a l’escola les eines necessàries per produir continguts audiovisuals d’interès per a la formació. Una dimensió nova de l’ensenyament, que conjumina tecnologia, participació i llengua.

A banda d’aquests continguts, s’ha arribat a un acord amb Televisió de Catalunya per aportar programes doblats a l’aranès, d’acord amb el conveni marc que s’ha signat recentment amb aquesta entitat i amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha donat ple suport a aquest projecte.

En definitiva, Hèm TV respon al principi de sostenibilitat lingüística que ha de regir totes les comunitats. I és que protegir les llengües és protegir la llibertat i la dignitat de les persones que les parlen. I en aquest sentit cal recordar que també l’Aran sempre ha aspirat a conviure en llibertat i dignitat i a compartir vivències amb els qui també parlen la seva llengua o volen atendre la seva veu.

Francés Boya

Síndic d’Aran

Ara mateix

2010-09-07T22:23:00.003+01:00

Aquests dies he fet pública la meva renúncia a ser a les llistes del Parlament. Ha estat una decisió meditada i difícil. La meva etapa al Parlament ha estat una etapa en la qual he après tot el que sé d’aquest ofici de la política i deixaré darrere els passadissos molts bons amics i records.

Tanmateix i malgrat això, és cert que em dec al principal motiu pel qual sóc en política, és a dir, Aran. Dedicar-me íntegrament a ser el síndic és en si mateix un repte prou engrescador com per fer-ho en cos i ànima.

El balanç d’aquests anys serà molt positiu, i el fet de poder aprovar la Llei de l’aranès en el Ple del proper dia 22 m’omple de goig. Certament, queda encara la Llei d’Aran que haurem d’abordar-la en aquesta legislatura i espero que el Parlament que surti d’aquestes eleccions ho farà amb celeritat. Penso, honestament, que aquesta ha estat una legislatura profitosa perquè més enllà de qüestions generals, l’Aran ha sortit reforçat en debats com el de les divisions territorials o ara la “Llei de l’aranès”.

Sempre he pensat que en aquest món esquerp de la política, desprestigiat, ens cal dir al ciutadà que també els polítics som honestos amb la gestió dels càrrecs. Vull dir que sovint se’ns critica per acumular càrrecs o poder, i penso que en la mesura del possible s’ha d’evitar que això passi.

Seguiré treballant per tal que dia rere dia, el que fem, al Parlament, al Conselh General d’Aran sigui amb el mateix empeny i la mateixa il·lusió que hi he posat tots aquests anys, amb la voluntat de servir i transformar, modestament, tot allò que sigui necessari per avançar i millorar la vida dels que m’envolten.

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'han complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus a terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible,

Miquel Martí i Pol

Toros

2010-07-29T09:36:00.003+01:00

Aué e votat en contra dera proibicion des tòros tot e que ,Catalunya m’agrade més sense "corridas". Ac è hèt sense cap de passion, mès lèu damb ua cèrta resignacion. E maugrat era legitimitat de proibir es toros, pensi que non calie trencar un còp mès eth país. Pensi que non calie generar ne incentivar mès es òdis e es passions entre es uns e es auti. Es tòros, que tanben an estat part dera cultura catalana e occitana, en Catalunya son lèu acabadi. Son acabadi perquè eth sòn public ei acabat. Ei constatable qu’era preséncia de public locau enes places ei absoludament minoritària e donc, non calie sosméter a ua importanta part dera populacion que non va tàs tòros e que totun, viuerà era proibición com ua afronta, e se sentirà, un còp mès, refusada peth país e pes sues institucions.

Eth taure espanhòu esdevierà eth simbèu dera ressisténcia d’aqueri que vòlen alimentar eth frontisme. Tant ei atau qu’ ara mos calerà veir com eth moviment taurin se rearme tà tornar a reclamar es “corrides”, o ben, organizar es tòros ena frontèra catalana.

Autaments, non calie. Non calie ne cau mès crispacion, mès “uns contra es auti”. Era deth taure ère una mòrt anunciada que non calie precipitar, per’mor deth prètz que'n vam a pagar.Tanpòc cau, ne podem, condemnar es tòros e aplaudir es “correbous”, per molt que brilhants oradors, aué, mos an hèt a veir qu’era diferéncia ei era non mòrt der animau. Alavetz perqué non an acceptat es corses de braus sense mòrt que proposaue eth psc?

Cèrtament era mielhor proibicion ère era que daue libertat d’anar o non anar tàs toros e convéncer que sense public, talament e com a passat en Canàries, es tòros demoren com ua remora deth passat.

Civilitat signifique auançar enes espacis d’acòrd entre uns e d’auti, conciliant passat e tradicion, damb modernitat e morau. S’es acòrds son es d’uns deputats mès o mens entà decidir era proibicion, d’auti vieràn a imposar çò de contrari en base a drets, legitims, per supausat, mès discutibles moraument. Era nòsta civilitat ei febla, massa febla.

L'Aran a la Llei de Vegueries

2010-07-28T10:32:00.001+01:00

Per entendre que ha passat en la Llei de Vegueries i com ha evolucionat el text proposo de llegir aquest document per tenir una opinió rigorosa dels fets.

1. Primer projecte de Llei emes pel Departament de Governació plantejava la integració de l’Aran a la vegueria i reconeixia la bilateralitat de l’Aran amb la Generalitat.

2. El Conselh Generau es manifesta en contra d’aquest projecte de llei i demana la inclusió de la següent esmena.

“DISPOSICIÓ ADDICIONAL”

Atenent el seu règim especial i en el marc de les competències transferides al Conselh Generau d’Aran, la Val d’Aran no podrà ésser adscrita o inclosa a cap divisió territorial que no sigui ella mateixa en tant que aquesta divisió es constitueixi com una unitat administrativa i territorial de descentralització dels serveis de la Generalitat de Catalunya, essent considerada la Val d’Aran com una entitat territorial autònoma dins de Catalunya.”

3. Al mes de març hi ha la presa en consideració del projecte de llei. Com a Sindic d’Aran el meu vot és d’abstenció i manifesto la voluntat de vot en contra si no hi ha modificacions al text.

4. Evolució del text:

• Millora del redactat de l’article 10

Article 10. Règim especial de l’Aran

En virtut del règim jurídic especial garantit per l’article 94 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran és la institució de Govern de l’Aran, que constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de forma bilateral amb els òrgans centrals del Govern i de l’Administració de la Generalitat, en els termes fixats per la legislació reguladora del seu règim jurídic especial. En aquest sentit, l’organització dels serveis de la Generalitat en la vegueria que estableix aquest títol no li és d’aplicació.

• Desaparició de l’Aran de la demarcació veguerial de L’Alt Pirineu.

La demarcació veguerial és la divisió en la qual la Generalitat organitza els seus serveis. L’àmbit territorial de les demarcacions veguerials és el següent:

a) La demarcació veguerial de l’Alt Pirineu comprèn els municipis corresponents a les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà.

• Incorporació de dues addicionals que ajuden a superar el mandat constitucional de pertanyer a un ambit provincial, concretament article 141 dera CE.

Disposició addicional quarta.

Quan l’ordenament jurídic estatal permeti a la Val d’Aran restar al marge de la institució provincial de govern i administració local, el Conselh Generau exercirà les funcions que aquesta llei atribueix als Consell de Vegueria i la Val d’Aran quedarà fora de l’organització veguerial.

Mentre la Val d’Aran estigui integrada per l’ordenament jurídic de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local formarà part de la vegueria del Pirineu, el Consell de la qual pot delegar al Conselh Generau totes les seves funcions en l’àmbit territorial de l’Aran.

La evolució del text ha estat evident i si bé, l’Aran no pot quedar al marge de les divisions provincials a no ser que esdevingui província, aquesta llei reconeix el dret de l’Aran a restar-ne al marge, i a assumir totes les competències d’una vegueria. Avui podem afirmar que si l’Aran no pot assumir un sostre més alt en la seva autonomia és per motius de caire constitucional.

CIU ha presentat dos esmenes que han aportat ben poc a aquest debat: la supressió del nom de la vegueria, que ja resta inclòs, i una apel•lació a la Llei d’Aran que queda inclosa en l’article 10, i que tan mateix no afrontava el problema de l’apertinença a l’àmbit provincial que mandata la constitució i que la llei resol amb les addicionals.

Esmena CIU

Esmena número 2

– Article 3.3. D’addició

«3. En el cas del Territori de l’Aran, i tal com determina l’art. 94.1 de l’EAC, disposarà d’un règim jurídic espe¬cial establert per Llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeixerà l’especificitat de la seva organit¬zació territorial i administrativa.»

– Article 9. Supressió del terme Aran del redactat de l’article.

*En coherència amb aquesta esmena cal suprimir el terme Aran de la redacció de la Llei en aquells casos en que entri en contradicció amb aquesta esmena

Un Aran de toti e totes

2010-07-16T12:02:00.002+01:00

ARA QUE HÈ vint ans dera aprobacion dera Lei deth regim especiau dera Val d'Aran, que permetec era recuperacion des institucions d'autogovèrn, voleria, abantes d'arren, hèr especiau mencion a toti es qu'èren possible qu'aué era Val d'Aran gaudisque d'un estatus especific d'autonomia laguens de Catalonha. Voi rebrembar a toti es que, a compdar deth sòn compromís aranesista, concretat per miei dera Associacion de Vesins Es Terçons, an dedicat eth sòn temps entà hèr pedagogia, prumèr en Aran e dempús en Catalonha; hèr memòria collectiva, en uns tempsi en qué ne tansevolh se'n parlaue d'aguesta; e reivindicar aquerò qu'as aranesi e araneses mos siguec prenut ena prumèra mitat deth sègle XIX: eth nòste autogovèrn.

Eth 13 de junhsèga de 1990, eth Parlament de Catalonha aprovaue per ua ampla majoria (damb sonque dues abstencions) era prumèra norma democratica d'autogovèrn, dempús d'un long periòde de persutar-i damb tota sòrta d'arguments e reivindicacions. Aran ei aué ua comunautat civica damb clara consciéncia identitària, gràcies, en bona part, as que prumèr drevelhèren aguesta consciéncia collectiva, la materializèren ena lei e, ath long deth temps, l'an desplegat damb tota era sua potencialitat. Per aquerò, voi arreconéisher tanben eth mestièr amiat a tèrme pes sindics que m'an precedit enes sues responsabilitats publiques, depositaris coma son es dirigents d'un país d'aqueth sentiment compartit sense eth quau n'era politica n'era gestion propères non serien pas possibles.

Un aute 13 de junhsèga, mès der an 2009, es grops deth Conselh Generau d'Aran presentàuem ath Govèrn dera Generalitat era nòsta propòsta de reforma dera Lei damb era volentat unitària de mielhorar e actualizar eth nòste autogovèrn, d'acòrd damb eth mandat der Estatut d'Autonomia, qu'aué mès que jamès volem deféner ena sua integritat. An passat vint ans e era experiéncia acumulada mos permet aué d'èster ambiciosi, mès tanben conscients dera realitat dera nòsta arquitectura juridica e institucionau. Aguesta naua consciéncia implique qu'era complexitat dera practica der autogovèrn age eth sòn fidèu reflèx en ua naua norma, qu'a de balhar mès seguretat juridica en desplegament des competéncies, un mielhor finançament entà garantir-les damb un minim de qualitat e eficàcia e un reconeishement mès clar des relacions bilateraus entre eth Conselh Generau e era Generalitat.

A despièch des dificultats, eth nòste Govèrn a volut hèr der acòrd eth sòn drapèu e aguesta volentat mos a permetut auançar en reconeishement dera singularitat d'Aran e daurir naues perspectives de futur entar estatut politic e institucionau deth país. Coma rebrembèc eth president Montilla ena Hèsta d'Aran, deth pacte a brotoat un nau acòrd de finançament, signat en deseme de 2007; s'a auançat ena constitucion d'ua ponéncia conjunta entà elaborar ua naua Lei d'Aran, e, en çò que tanh ara lengua, auem promoigut ua lei pionèra entar aranés, dempús de trenta ans de demora.

E, dempús d'un long e dificil procès, Aran a trobat eth sòn encastre dehòra dera organizacion vegueriau, que permet campar es pròplèu vint ans damb era possibilitat d'apregondir eth camin diboishat pes que, enes prumèri ans dera democràcia, pensauen dejà en bastir un país mès just, equilibrat e damb es sues institucions respectades. Artenhe'c e assolida'c fòrtament non sonque ei possible, senon que depen sustot de nosati, dera liura volentat expressada pes ciutadans e es ciutadanes que vòlen hèr d'Aran eth sòn projècte collectiu, un país, ara fin, de toti e totes.

2010-06-11T23:13:00.000+01:00

Aquí parlem: 10 de juny

Aigua al vi

2010-06-11T22:13:00.000+01:00

La política té sempre el defecte, o l’efecte, segons com es miri, de ser poc ponderada o si es vol “hooliganiana”, és a dir la tàctica, sovint partidista, sempre guanya al projecte compartit, al projecte que suma. Sembla tenir més rèdit la crítica i el descrèdit. És per això que a un polític se li ha d’exigir ponderació i alhora solvència argumental.

Des d’aquesta perspectiva, vull fer una crítica als meus adversaris polítics de Convergència a l’Aran davant la seva actitud en el debat i les accions del nostre Govern a favor de l’exclusió d’Aran de les vegueries. Ho faig amb to constructiu per tal que en un país petit com el nostre el debat polític pugui guanyar amb la solvència que mereixen els ciutadans. És a dir, no es pot criticar a algú per no fer i després pel contrari. Si més no, sembla incoherent. Doncs això fa CDA. Quan el Ple del Conselh Generau demana l’exclusió de les vegueries, i sembla missió impossible, aquesta oposició és limita “a veure-les passar” o, si es vol, “a esmolar les eines” per “fer estelles quan caigui l’arbre”.

No cal explicar com i de quina manera ha anat el procés de la llei de vegueries i com el Govern aranès s’hi ha oposat amb tota la contundència. I ho ha fet sense que aquesta oposició mostrés la més mínima solidaritat amb aquesta tasca. Ni tan sols en la presentació d’una esmena sòlida a la qual agafar-se en el tràmit parlamentari. Si ho recordem, l’esmena CiU perllongava encara més l’agonia d’una situació sense solució, al derivar l’encaix aranès a “la diposició d’un règim jurídic especial establert pel Parlament”, com si ara no el tinguéssim.

L’esmena de CiU no resolia el problema de l’Aran en l’encaix provincial que preveu el mapa veguerial. Un fet que devalua absolutament l’argument convergent, segons el qual, la futura llei d’Aran solucionarà el nou estatus de l’Aran. Com podrà fer-ho, si ni tan sols el Parlament de Catalunya pot decidir sobre allò que mana l’article 141 de la CE, és a dir, que tots els territoris de l’Estat Espanyol han de pertànyer a un àmbit provincial?

Resulta preocupant aquesta manca de solvència per part d’aquells que volen ser alternativa a l’Aran i es manifesten sovint en possessió de la veritat absoluta. És possiblement aquesta vanitat malsana que els porta directament a “l’atac personal” i a la desqualificació gratuïta. Doncs potser ens toca acceptar que la veritat, com deia Espriu, és un mirall trencat i, si això es així, la política ha de ser, per principi, l’art d’aconseguir l’acord, malgrat les diferències. Reconec la part de veritat que no tinc, només demano als que no reconeixen la meva, que expliquin les seves raons i ho facin amb el mateix rigor que els que hem treballat per arribar on som.

Vegueries: ser i no ser.

2010-05-27T22:31:00.003+01:00

En aquests últims anys, poques coses no han sacsejat tant una part de l’opinió pública, i també publicada, com la llei de vegueries. No cal dir que, especialment, a l’Aran. Les afeccions i desafeccions territorials són difícils de gestionar, legislativament parlant, i el soroll mediàtic ha evidenciat que els anhels d’una nova divisió territorial havien i han de superar no només els esculls propis d’un complex procés legislatiu i institucional, sinó que també han de resoldre com encaixar les peces del trencaclosques que, per la seva diguem-ne singularitat, no encaixen en un mapa homogeni.

El cas d’Aran ha estat, finalment, el més costós i el més laboriós de resoldre per diversos motius: uns de caràcter polític i altres de caràcter jurídic. Els primers s’han d’entendre des del principi que totes les administracions tendeixen a aplicar l’uniformisme com a norma. És a dir, per a elles el mapa ha de resultar homogeni i les normes també. Per tant, aquesta ha estat la primera dificultat a vèncer. També hem hagut d’afrontar la tasca per convèncer els que s’oposaven al reconeixement de la diferència o bé als que ho feien amb tants recels que finalment el resultat de la seva proposta era decebedor. Encara avui, en determinades declaracions de responsables polítics, s’intueix aquesta resistència que, francament, sorpren més venint dels que professen conviccions nacionalistes.

Les raons jurídiques han estat certament complicades, sobretot, per resoldre un fet indiscutible que és l’obligació de romandre adscrits als àmbits provincials, definits per la Constitució a l’article 141. Una qüestió que només es pot resoldre amb la modificació de la pròpia Carta Magna. Tanmateix, la llei deixa clares, implícitament, dos coses importants:

1. Que l’Aran té el dret a resoldre aquest fet i, per tant, a reivindicar-se, si és el cas, com un àmbit territorial similar a un territori foral o amb condicions d’adaptar el mandat constitucional tal i com succeeix amb els cabildos o consells insulars.

2. Que mentre això no passi, el Conselh Generau tindrà la competència que disposa la llei per a la província, és a dir, la cooperació supramunicipal. Per tant, si bé obliga al compliment del mandat constitucional en l’efecte pràctic, atorga al Conselh la possibilitat d’exercir aquesta potestat, atès que la resta de competències que tindrà el Conselh de Vegueria ja li són donades per l’article 10 de la pròpia llei.

En definitiva, la bondat de l’acord és que permet albirar un futur on les institucions araneses tindran, si el poble aranès ho vol, possibilitats de seguir creixent en la construcció d’un marc propi per desenvolupar l’autogovern. Tanmateix, cal dir que aquesta és una discussió per a iniciats i que, en general, el debat se circumscriu a plantejaments més directes i més intrínsicament vinculats al “ser o no ser”, a l’acceptació o negació del principi fort d’identitat d’un poble i la proximitat del seu govern, perquè per a nosaltres no es pot acceptar cap altra capitalitat que no sigui la pròpia, ni cap altra instància de govern que no sigui la que els ciutadans voten directament. Parlem d’allò que qualsevol poble aspira per a si: ser allò que vol ser i no allò que altri l’imposa.

Aran surt de l'oblit...

2010-05-15T07:46:00.002+01:00

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat en dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit...

"A lo suyo"

2010-05-06T22:21:00.002+01:00

Per aranés, occità d'Aran

2010-05-06T22:07:00.000+01:00

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D’ARAN

Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.

Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:

• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.

• Aran defen era unitat dera lengua occitana.

• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.

• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.

• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.

• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.

• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.

El nom i la cosa

2010-05-02T08:49:00.003+01:00

La Llei de l’aranès/occità ha obert un interessant debat al Parlament, un debat que, de fet, ha mantingut fa alguns mesos una silenciosa efervescència en els àmbits lingüístics. Fins i tot el filòleg Albert Pla Nualart l’hi ha dedicat un afinat article al diari Avui, amb el qual hi puc compartir alguns dels seus fonaments, tot i no compartir el diagnòstic final.

D’entrada, el debat és positiu per dues raons. En primer lloc, perquè per primera vegada el Parlament fixa un marc per a l’occità a Catalunya, un fet que honora el govern que ha impulsat la iniciativa, després de 30 anys de democràcia. La segona, perquè possiblement és l’última oportunitat de fer alguna cosa per una llengua que expira. La qüestió és, per tant, què fem i com ho fem.

Des d’aquesta perspectiva, vull aportar algunes notes a un debat que, ple de matisos, pot esdevenir esbiaixat i catastròfic per als objectius i esperances que tots hem posat en aquesta Llei.

El debat no és únicament de nom, que és un element simbòlic, però poc transcendent al meu parer. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 estableix en l’article 6.5 que la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya. És evident que l’Estatut tracta les dues denominacions amb caràcter d’igualtat i ho fa, no amb cap sentit secessionista, sinó perquè les circumstàncies polítiques i històriques han fet que la denominació a l’Aran fos aquesta.

El problema no rau només en si hem de canviar el nom, i per tant, fer un nou forat en la ja malmesa estructura social i identificativa de la llengua, sinó també en el fet que als ciutadans i ciutadanes que parlen aranès, que són als qui hem de garantir els drets lingüístics amb aquesta llei, veuen com algú els planteja ara que han de migrar lingüísticament vers el llenguadocià, que és la variant que alguns advoquen com la forma general d’occità per tal d’aconseguir el paradigma de l’“estandarització” lingüística en la variant més pròxima al català. Així de concloents es van posicionar algun dels compareixents a la Comissió de Cultura del Parlament per tractar l’esmentada llei.

És evident que aquest no és el camí, així com van advertir alguns lingüistes de reconegut prestigi, com Xavier Lamuela. La seva proposta, per mi la més ajustada, és que l’estandarització s’ha de fer sobre cada una de les variants, sis exactament, en què es divideix l’occità i, per tant, evolucionar sobre cada una d’elles vers una “forma general”.

Amb aquesta Llei de “l’occità, anomenat aranés a l’Aran”, el primer objectiu que hem d’assolir és garantir la continuat de la llengua en el seu context, allà on encara és viva, l’Aran. En segon lloc, cal fonamentar jurídicament els drets dels aranesos parlants, tot obrint en aquest punt una altra porta al debat. Quina variant lingüística ha d’utilitzar la Generalitat de Catalunya en les seves relacions amb els ciutadans? La variant aranesa/gascona o la llenguadociana?

Des d’Aran ens sembla que la forma que s’ha d’utilitzar és aquella que és pròpia del territori català, és a dir, l’aranesa. Com apuntava Pla Nualart, possiblement la qüestió de fons té a veure amb la política i aquí és on rau la força d’alguns arguments que ha tenir en compte el debat d’aquesta llei:

1. La decisió sobre els termes en què aquesta llei ha d’expressar els principis que fonamenten alguns dels debats que he esmentat són decisions que li corresponen al “poble aranès”, que, al meu entendre, ha de prendre amb sentit de responsabilitat i amb la consciència de pertànyer a la gran família occitana.

2. Els acords que Catalunya ha de prendre respecte de l’occità no els pot adoptar al marge d’un acord polític amb el conjunt d’Occitània, motiu pel qual el Conselh Generau d’Aran i l’Institut d’Estudis Occitans ja vam impulsar l’any 2008 la creació d’una autoritat reguladora de la llengua.

3. L’estament polític a qui correspon la competència relacionada amb la llengua occitana a Catalunya és el Conselh Generau d’Aran, que disposa d’aquesta competència des de la seva creació l’any 1991. L’acord amb les institucions araneses és, en aquest sentit, inapel·lable.

Vull, per últim, fer palès el meu respecte vers totes les associacions que malden i han maldat tots aquests anys per fer conèixer la realitat occitana, malgrat que avui, obrint una esquerda lingüística i generant confrontació, el que aconsegueixen és afeblir la unitat d’acció dels occitanistes.

En el cas d’Aran, però, el que sí ha tingut transcendència històrica en la preservació de la nostra llengua és el compromís de l’escola aranesa, d’associacions com Lengua Viua, que representen el compromís del nostre poble amb la seva llengua, fent possible el miracle que avui a Aran encara és parli “l’aranès”. Possiblement, hi ha hagut un procés de catalanització, tal i com assegurava Pla Nualart, però motivat per l’inefable afany normalitzador dels mitjans de comunicació públics catalans i espanyols, on la presència de l’occità és encara ben modest.

Seria bo que la Llei plantegi un nou escenari per a les polítiques lingüístiques de les pròximes dècades, superant l’oblit que han patit fins avui. Altrament, si aquesta qüestió no canvia, i el debat parlamentari és sobre el nom i no pas sobre les causes profundes de la cosa, haurem perdut el temps i possiblement l’última oportunitat per salvar l’únic bocí de l’occità que encara és viu, allà on la gent el sent com a seu.

Josep Maria España Sirat

2010-04-16T10:08:00.002+01:00

José Maria España Sirat a estat eth politic, des dera mia opinion, mès important qu’a auut Aran, amassa damb Felip d’Aner que, malauradament, moric massa joent, dempús de participar molt activamet ena redaccion dera Constitucion de Cadis. España Sirat, totun, siguec un òme que comprometec era sua vida damb era democràcia e era luta contra eth caciquisme. Siguec membre dera Mancomunitat de Catalonha, president dera Deputacion de Lheida, etapa ena quau, e gràcies ath sòn compromís damb Aran e eth Pirenèu, artenhérem hites com era arribada deth telefòn o era construccion dera carretèra dera Bonaigua. Estret collaborador de Macià e Companys, era sua actuacion siguec capdau en esclafament deth còp d’estat en Catalonha eth 19 de juriòl deth 36, coma conselhèr de Governacion ena Generalitat. Tanben ne siguec ara ora de sauvar a centenars de persones afèctes ath regim franquista, que sauvèrem era vida per’mor de poder signar es passapòrts que les permeteren húger dera accion des piquets revolucionaris qu’en aqueri moments s’auien hèt damb eth contròle dera ciutat. Perseguit e exiliat per colpa deth franquisme moric en Colòmbia.

Eth libre d’ Antonieta Jane Modol hè justícia a un ome qu’Aran a d’auer coma referent. Un òme qu’enes prumeries deth sègle XIX didie causes tan transcendents com aguestes:

“mi sueño es el gran estado federal”

“a tots els regnes on hi ha pluralitat de llengües es lluita vivament, ardentment per la llengua pròpia. Els ciutadans no utgen assolida la plenitut de llibertat política ni d’igualtat civil mentre als drets i llibertats proclamats en la primera etapa dels moviments democràtics no s’uneix també la llibertat i la igualtat de condició de les diferents llengues nacionals, mentre hi ha una llengua privilegiada i altres llengües preterides, mentre no obtenen totes les llengues nacionals els mateixos drets”

“aprestémonos todos a escribir una nueva historia de España que hasta ahora han escrito esas oligarquías y caciquismos, causa de nuestra pobreza y de nuestra decadencia”

Damb era biografia d'Albert Mane e ara eth libre d' Antonieta Jarne, hèm justicia ara memòria d'un aranés illustre

Inauguracion deth Palai de Justícia d'Aran

2010-04-14T19:20:00.000+01:00

YouTube - Inauguracio Palau de Justicia Vielha

Edurne

2010-04-14T12:29:00.001+01:00

Hay personas que hacen historia, que son capaces de vencer los retos más difíciles, aquellos que solo quedan al alcance de unos pocos elegidos. Edurne Pasaban es una de estas personas capaces, no sólo de alcanzar todos los ocho miles del planeta, que estoy seguro va a conseguir en pocos meses, sino que además, llevará con ella a muchos miles de amigos y admiradores que tienen en Edurne un referente de compromiso, superación, tenacidad, y amor a la montaña. Yo me siento uno de ellos.

Edurne tienes contigo el aliento de todos tus amigos del Valle de Aran que te esperan para celebrar el éxito y compartir contigo esta gran hazaña.

Residència Sant Antoni

2010-04-14T09:16:00.002+01:00

YouTube - Inauguracion Residencia Sant Antoni - Conselh Generau d'Aran

YouTube - Conferéncia Boya Ateneu Barcelona - Conelh Generau d'Aran

2010-04-11T16:33:00.000+01:00

YouTube - Conferéncia Boya Ateneu Barcelona - Conelh Generau d'Aran

primauera

2010-04-11T16:20:00.001+01:00

Mosen Amiell

2010-04-01T23:24:00.003+01:00

I a persones que son de referéncia en un país, que son es que conformen eth nèrvi, eth uas dera anima d’un país. Son es que demoren ena memòria dempús deth pas des ans. En àmbit dera glèisa, Condò Sambeat, Nart Arjó; Verdaguer en cas de Catalunya, an estat elements referenciaus dera lengua e era cultura. Condò Sambeat da nòm as prèmis literaris d’Aran e es òbres dera Isla des Diamants o era Princessa Encantada de Nart Arjó son part imborrabla deth nòste patrimòni culturau. Ara, mosen Amiell a hèt ua valuosa aportacion damb era traduccion deth Nau Testament tot hènt qu’er occitan d’Aran sigue entre es 2000 lengües as quaus s’a revirat aguest text, qu’ei eth mès important dera literatura universau. Un trebalh ingent qu’auem d’arregraïr e de reconéisher com ua des aportacions mès importantes ara nòsta lengua.

Diamants

2010-04-01T23:22:00.006+01:00

Dia darrèr de dia arriben es traduccions des classics. Era Plaça deth Diamant ei era darrèra, damb traduccion de Manuela Ané. Abantes “Ací repòse Navares” per Xavi Gutiérrez, e prumèr “Solitud” per Maria Vergés, an anat configurant era nòsta bibliotèca de classics.

Gràcies a toti eri, per da-mos era oportunitat de lieger-les en aranés.

E gràcies Manuela pera excellenta introduccion a ua lectura que non me voi pèrder tà revíuer aguesta novèlla, e acompanhar es personatges en aguest episòdi trist dera guèrra e era postguèrra que tan ben descriu Rodoreda.

Lafont

2010-04-01T23:08:00.002+01:00

Intervencion en Palau dera Generalitat deth 16 de març

Voi en prumèr tèrme arregraïr era oportunitat de participar en aguest acte. Un acte de memòria a Robert Lafont, ara sua aportacion ar occitanisme e ara umanitat, com òme sabent e compromés damb era sua tèrra.

Més aguest ei tanben un acte en qué voi profitar entà manifestar eth compromís d’Aran damb Occitània, damb era sua lengüa, qu’ei era nòsta, damb era esséncia d’un esperit, d’ua volentat d’èster qu’ ath long des sègles a hargat ua civilizacion qu’a hèt granes aportacions ara umanitat.

Aran, des dera sua modèstia, com país petit, damb tot just 11.000 persones, pren eth sòn compromís damb era causa occitana. E deishatz-me díder que a despièch dera nòsta petitesa, Aran a un pes important en imaginari occitan, o aquerò qu’en demore a dia d’aué. Aran non a sentit sense era sua conviccion de pertànher ara gran família des terres d’òc. Pr’amor qu’ei justaments era pertenença a Occitània çò que li balhe er esperit e er ànim de lutar per preservar aquerò qu’aué li da era sua singularitat politica e identitària.

Didie Henri Moline, realizador de filmes occitans, que: : “Occitània ei un sentiment” Er escrivan Jean Pierre Richardot higie que: «Occitània jamès a estat ua entitat politica, unificada e independenta”. Totun, arrés discutís es fondamnets dera civilizacion occitana, expressada de manèra magistrau per Simone Weil, grana defensora dera civilizacion occitana, quan afirmaue que jamès Euròpa auie retrobat eth grad de libertat espirituau perduda en aguesta guèrra.

E s’Occitània ei un sentiment, arrés a sabut expressar-le com Robert Lafont. Eth professor, eth poèta, eth novellista, e sustot er activista politic. Un òme qu’ expressèc com arrés un pensament, ua idèa d’Occitània.

Deishatz-me díder totun qu’era dimension de Lafont ei justament extraordinària pr’amor qu’era sua vision occitanista siguec sustot ua vision restacada prigondament ar europeïsme e a ua concepcion dera politica auançada ath sòn temps. Possiblament perque en Robert Lafont se conjugauen es dues granes vertuts, Lafont ère “un intellectuau dera accion”. Era sua biografia ei ua evidéncia d’aguesta singularitat que definís era sua persona e era sua òbra.

Totun, aué, era mia intervencion ei adreçada a parlar d’Aran en contèxte occitan, e damb açò voi acabar era mia intervencion. Efectivament, parlar d’Aran, ei parlar d’ua petita part d’òc. Ua part petita, mès totun, soent eth pes des païsi, des territòris, non se pòt mesurar sonque pera demografia. I a un pes simbolic qu’ei molt important. Aran ei er unic lòc occitan tamb un estatus politic hòrt, un reconeishement lingüistic oficiau e sustot ua volentat clara d’èster un territòri qu’exprèsse eth sòn sentiment nacionau. Aquerò a estat gràcies a ua volentat istorica des aranesi qu’an lutat per preservar era sua condicion d’òmes liures, restacadi a tradicions e costums sus es quaus sostiegen er autogovèrn e era organizacion pròpria des comunautats locaus.

Catalunya reconeishec a Aran era sua singualaritat politica en an 1990 e aué, Aran, desvolope ua decidida accion a favor dera sua lengua, dera sua identitat e deth sòn autogovèrn, esdevenguent atau un referent tà ua Occitània que demore restacada ath modèl d’estat jacobin que França a imposat pendent es darrèrs segles.

Eth Parlament de Catalunya regularà damb ua lei era oficialitat der occitan d’Aran en aguesti proplèu mesi, tota ua hita tar occitan qu’esdeven atau era tresau lengua oficiau de Catalunya. Ua hita qu’a d’estimular, qu’estimule as aranesi a seguir persutant en combat per preservar era sua lengua. Un pretzhèt que com vostés saben va hòrtament restacat ara concepcion politica des lengües. Voi díder qu’eth combat dera lengua ei restacat ara capacitat de desvolopar un poder politic capaç de defener-la. Ua realitat qu’a de besonh dera comprension de Catalunya e especiaument dera complicitat dera sua classa politica.

Qu’er exemple de Robert Lafont mos tengue tostemps fiers des nòstes conviccions e dera defensa dera nòsta Tèrra.

Dies intensi

2010-03-23T19:04:00.002+01:00

Un des principaus allicients dera politica, eth que mès m’apassione ei era capacitat de transformar es causes, era possibilitat de hèr qu’ era vida dera gent càmbie tà mielhor. Ei ua sensacion impagabla! Daurir era naua Residéncia Sant Antòni de Vielha e assegurar as nòsti pairsénhers eth dret a morir en casa, a èster ben suenhadi, e damb era atencion que meriten ei eth mielhor pagament que pòt auer tota persona qu’ a decidit dedicar-se ara activitat politica.

Arténher qu’en dus ans aguesta òbra siguesse ua realitat a estat un èxit de molta gent. Ac didie, implicitament, er alcalde de Vielha, quan reconeishie qu’era reivindicacion d’aguesta residéncia ven des der an dus mil en qué eth e er anterior govèrn la reclamaue ath president Pujol. En dus ans d’aguest govèrn ac auem artenhut! Gràcies a toti es qu’ac an hèt possible.

Residéncia, Palau de Justícia e paraules en aranés deth president. Tota ua hita! Ara cau gestionar aguest compromís, damb leiautat, realisme e sentit dera politica e de país. Non serà bric facil, entre d’autes causes perque Aran, tà artenher era sua plenitud coma país a de recórrer un camin que serà força long e aguest ei un camin que non sonque s’artenh a trauès de leis. Ei un camin de conviccions, de conviccions realistes e de capacitats de bastir.

Voi díder que tad aguest camin non servissen es actituds d’aqueri que son tot eth dia “seigudi ena cantoada” guardant com passen es causes e viuent dera lamentacion e deth grèuge. Ne tanpòc aqueri que convertisen era politica en utís dera confrontacion damb era unica enguarda de guanhar eleccions e d’obtier eth poder. Cap des dues visions, ne cap d’aguestes actituds servís tà afrontar eth futur. Era prumèra pr’amor que, istoricament, non mos a portat enlòc. Era segona pr’amor que s’autolimite era soleta, ei era d’aqueri que quan son ena oposicion diden aquerò que non hèn des deth govèrn.

Cau donques un nau orizon entà Aran. Un orizon clar, sabem a on vam, e com i vam. Volem un Aran ¨plen” en tota era extension dera paraula, autonòm e interdependent. Solidari, capaç de suenhar ara sua gent. Un Aran respectat, un Aran damb arguments, dialogant, que sap confrontar-se e que sap pactar. Que sap soniar e qu’ath madeish temps tòque de pès en tèrra.

Ei er Aran que guanhe eth sòn futur trebalhant un dia darrèr de un aute, concretant es sòns somnis e guandant luenh.

aigua

2010-03-21T19:57:00.000+01:00

Serrat canta a Miguel Hernández en su nuevo disco

2010-03-20T00:21:00.001+01:00

Era Òlhada 18 març 2010. Beret. Val d'Aran. Conselh Generau d'Aran

2010-03-20T00:08:00.001+01:00

Eleccions regionaus en França

2010-03-14T20:10:00.001+01:00

ES OCCITANISTES ENES REGIONAUS FRANCESES

Desbat Transpirenenc
Lo dimars, 2 de mars, que's debané a Vilhèra ua serada especiau titolada 'Los Pirenèus dens las eleccions regionaus'. Aquera serada qu'estó organisada e animada peu cap de lista d'Euròpa Ecologia peus Pirenèus Atlantics, David Grosclaude.

Qu'arcuelhó dus invitats importants Paco Boya, president deu Conselh generau d'Aran e deputat au parlament de Catalonha, e Miguel Martinez Tomey, secretari de la politica culturau e responsable deus ahars europèus per la Chunta Aragonesista, la Chunta d'Aragon. Qu'ei un partit tanben membre de l'Aliança Libra Europèa e de la coalicion l'Euròpa deus Vilatges Verds.

David Grosclaude qu'expliqué l'objectiu d'aquesta serada en declarar que las eleccions regionaus ne's podèvan pas debanar shens abordar las questions fondamentaus de las relacions transpirenencas e notadament de las regions autonòmas deu costat iberic. 'Los problemas abordats enla Val d'Aran per exemple, e las solucions que pòden trobar, que son primordiaus entà ua compreneson globau de çò que correspond miélher a la logica economica e las valors environamentaus deu territòri pirenenc', çò digó lo senhèr Grosclaude. Alavetz, lo debat ger ser que tornè a l'entorn deus transpòrts, de las relacions transpirenencas, en mei de las questions energeticas, toristicas, e linguisticas.

Lo president deu Conselh generau d'Aran, Paco Boya, qu'èra particularament concernit per dus aspectes d'aqueth debat : los transpòrts dab la gestion d'un espaci naturau, e la posicion de la lenga aranesa. Los aranés que van votar au mes d'abriu ua navèra lei linguistica sus la plaça de l'occitan en Val d'Aran e en Catalonha. Lo sénher Boya que'ns precisa lo contiengut d'aquera lei au micrò de Julie Bajolle de La Setmana :

L'Aragon que voté ua navèra lei de lengas peu l'aragonés e lo catalan au mes de deceme 2009. Ua lei qu'a per objectiu de balhar la cooficialidad a las duas lengas au ras deu castillan, en mei de crear un Conselh Superior de las Lengas. Aqueste Conselh qu'averà com mission la normalisacion linguistica suu plan de l'ensenhament, de l'administracion, de la toponimia, e de las medias au cap d'un an. Miguel Martinez Tomey de la Chunta Aragonesista que balhé mei de precisions au micrò de Jacqueline Pérez :

Las ligasons comerciaus enter la peninsula iberica e los autes paises europèus que's son multiplicat per 100, mes pas la qualitat, ni lo nombre de las infrastructuras. Aquò qu'èra lo consènsus generau gpendent la serada, e los Pirinèus que son la purmèra victima d'aqueth 'desequilibri'. La problematica transpirenenca deus transpòrts que pertòca particularament la Val d'Aran. Uei lo dia, enter 600 e 700 camions que travèrsan la Val d'Aran, e per defaut Comenge, cada dia. Devant lo constat que tots los corredors de transpòrts nòrd-sud e son saturats, quinas solucions ?

Lo president de la Val d'Aran, Paco Boya que'ns balhé lo son sentit. Qu'expliqué au micrò de Jacqueline Pérez l'importància deus hialats ferroviaris. Dinc adara, lo ferroviari que representa sonque 3% deu transpòrt deu fret peus Pirinèus :
Miguel Martinez Tomey que contunhé sus aqueste tèma en reenforçar l'importància de las linhas ferroviàrias, mes tanben deu dialògue Transpirenenc. Segon lo sénher Martinez Tomey, tots los uelhs que son sus la region d'Aquitània entà començar un projècte sancèr e que tots arrestan de s'enviar la bala :
Suu plan ecologic, la Chunta Aragonesista que hè campanha per un retorn a ua economia reala, e productiva, e l'an passat que protesté contra mantun projèctes d'urbanisacion dens los pirinèus aragonés. La crèishença de las energias renoveladèras suu territòri aragonés despuish un detzenat d'annadas qu'ei estat hòrt comentat en Espanha, mes tanben en Euròpa. Lo sénher Martinez Tomey que s'exprimeish au micrò de Jacqueline Pérez a perpaus d'aqueth desvelopament e de la situacion actuau de las energias renoveladèras en Aragon : 

Las cinq regions francesas mei equipadas en energia eoliana, l'energia renoveladera mei presenta en Aragon, que son la Picardie, la Lorraine, la Bretanha, lo Centre, e la Champagne-Ardenne. L'energia eoliana que representa sonque 1,5% de l'electricitat produsida en França.

RESULTATS 14 DE MARÇ PRUMÈR TORN ACIU.

José Maria Castellà

2010-03-14T18:35:00.003+01:00

Er adiu as amics ei tostemp dolorós e trist, eth de José Maria especiaument. Des de que enes ans 1990 inicierem en tot hèr television en aranés damb era Lucana ua longa amistat que a perdurat en temps. Un temps que eth destin l'a volut acabar massa lèu, quan encara mos quedauen tantes e tantes causes per hèr.

Amador Marqués n'a hèt un article en diari Segre, ei eth retrat d'un òme brave qu'estimèc eth sòn país. Eth sòn rebrembe perdurarà ena nòsta memòria.

"Era eternitat se base dilhèu en rebrembe que passe de generacion en generacion. Ei era esperança que demore quan era mòrt, impacienta, ja non demore. Aguesta, era mòrt, arribe tostemp lèu. Massa lèu. José Maria Castellà a mòrt massa joen, ara que tot just començaue ua naua vida ena sua estimada Val d’Aran e en compromís public damb era, coma conselhèr generau e còsso der ajuntament de Bossòst. Òme prudent, tranquil e brave, plan entendut en món der audiovisuau e tanben des telecomunicacions. N’ère eth sòn mestièr. Quan la’c demanauem, tostemp auie a punt un exemple plastic, ua comparança illustrativa entà compréner ce qué explicaue. “Açò ei coma…”, solie començar. E tanplan que foncionaue eth sòn metòde, atenuda era nòsta inexpertesa en món des chips, era causa digitau e toti aqueri invents qu’as òmes de letres se mos escapen der entendiment. Politic revelacion a compdar d’un miting memorable en cine de Bossòst, compdaue damb ua capacitat d’iniciativa de viatges susprenenta. Coma se sòl díder, auie vision dera jogada. De hèt, signe d’aguesta intelligéncia n’ère era fina ironia, que toti es que l’an coneishut rebremben damb un arridolet de malenconia, e dilhèu aqueth bon víuer des òmes en patz damb eri madeishi, de chapèu en cap, diari dejós deth braç e es mans caperades ena pòcha de fosc abric. Aguesta ei des darrères imatges que d’eth rebrembam. Ara sonque demore era esperança deth rebrembe, aquera eternitat seculara, perque, ac sentencièc dejà Epicur, “toti se’n van d’aguesta vida coma se l’acabèssen de començar alavetz”. José Maria, talament".

Catalunya, l'ànima i el territori.

2010-03-12T19:32:00.000+01:00

Els mapes unidimensionals expliquen només una part de la geografia, una part que, mancada de profunditat, queda reduïda a una visió plana del territori. La mirada de la Catalunya endins se sol fer des de la metròpoli, com una mirada plana i unidimensional. De fet, des de la Renaixença, s’esdevé el mite de la muntanya desconeguda i llunyana, plena d’enigmes, tal i com el cantava el poeta Maragall: Palets que cercarien los rabassuts gegants / si, envolts en rufugosa, massissa pedregada / l’Olimp prop de sa cima vegés altra vegada / Lluitar Déus i titans. Avui ha esdevingut un tòpic, despullat de l’espiritualitat dels poetes i sotmès a la urgència de consumir-lo de divendres a diumenge. Gairebé més que consumir-lo en diria posseir-lo.

Tanmateix, l’ànima, la del paisatge, la de l’intangible que trobem a cada racó dels nostre pobles, ofegada per la banalitat, aflora de tant en tant, com una surgència de la terra, per recordar que, malgrat el pas dels segles, hi ha coses que no canvien. Sorgeix dels plecs de les muntanyes, de les més rebregades i rabassudes, i fa bategar el cor, trencant la visió del encefalograma pla de la mirada miop.

Catalunya té encara un relat incomplet, un relat en què les resistències exteriors han ofegat les pluralitats internes. Com si la defensa nacional no fos compatible amb les diferents formes, les diferents veus que poden expressar la nació.

El territori és “coral”, i en aquest context, les discrepàncies motivades per la llei de vegueries ho han posat en evidència. Aran ha aparegut finalment com una realitat desconeguda rere la serralada. Semblava que la neu i el brogit dels turistes havien apaivagat qualsevol ressò de les velles lluites amb el francès, o amb els comptes del Pallars. De cop i volta, però, Aran, diu no! Es reafirma i s’alça.

Potser aquesta és l’ànima dels pobles, aquella que varen anunciar els romàntics alemanys i que varen plantejar en termes de contraposició contra el racionalisme francès del segle XVIII. Rousseau deia: “El dret natural en la seva forma més extremista pretén el restabliment d’una llei originària, però aquesta només pot expressar-se a través del testimoni conjunt del cor i la raó”. Potser el debat no és tan llunyà, malgrat que aquests siguin els ecos del segle XVIII.

Les vegueries són, de fet, un intent de concitar la racionalitat i el romanticisme catalanista, de deixar enrere les províncies, signe uniformador de l’Estat. I ves per on, que en aplicació de la màxima raó (res és perfecte), Aran, amb cultura, llengua, institucions i voluntat de ser, s’alça contra l’uniformitat, encara que aquesta tingui procedència romàntica.

I Catalunya no pot ara obviar que la seva ànima no és única, que la seva terra i el seu paisatge guarda també un bocí de terra que parla occità, que vol ser, i que no vol ser sotmès a una nova província, encara que aquesta sigui catalana.

És per això que els aranesos ens hem d’explicar, hem de recordar que fins l’arribada de la província el 1834, vam gaudir d’institucions pròpies, i que inexplicablement la Catalunya de Pujol no les va reconèixer fins deu anys després de la reinstauració de la Generalitat, i que han hagut de passar trenta anys i dos Estatuts d’Autonomia per donar rang d’oficialitat a la nostra llengua. Un particular memorial de greuges que podria recordar l’expressat per Valentí Almirall el 1885 a Alfons XII.

Potser els aranesos, de llarga història pactista, que sempre varen fonamentar la preservació dels seus furs en l’acord amb Catalunya, Aragó i l’Estat francès, expressen avui el cansament de les “Catalunyes”, llunyanes, tant la racionalista com la nacionalista. Potser ha arribat l’hora d’expressar amb claredat els greuges i pactar les solucions.

Aran necessita el seu Estatut, i Catalunya, la Catalunya plural, diversa i pactista, ha de fer examen de consciència i mirar Aran, no pas com un cos estrany adossat a la seva esquena, sinó com un mirall on s’hi reflecteix la seva veritat, aquella que vol ensenyar al món, aquella amb la que s’explica ella mateixa, la seva història i la seva raó de ser. És un bon moment per fer-ho, i per fer-ho plegats, catalans i aranesos.

Aran, març de 2010

sr. Barrera i CDA se delatan

2010-02-28T22:52:00.001+01:00

Hace unos días, el presidente de Convergencia en Aran (CDA) se refería a mí en un duro artículo en el que desgranaba una supuesta incompetencia del síndic d’Aran en relación con el gobierno y la actividad legislativa poniendo en entredicho mi doble condición de síndico y diputado. Un artículo que tengo la obligación de responder.

Sorprende que con los antecedentes de CiU en la cuestiones referentes al reconocimiento institucional de Aran, el que fuera síndico de Aran durante doce años utilice los términos en que se expresa. Hay que recordar que a diferencia de lo que hizo el president Tarradellas, Jordi Pujol no reconoció el Conselh Provisionau de Aran fundado por los alcaldes araneses del momento, con la clamorosa ausencia de CDA.

Sería interesante que los responsables de este partido, hoy autoproclamados en radicales del nacionalismo aranés, explicaran qué votó su diputado en el Parlamento catalán cuando se aprobó la Ley de organización comarcal que incluyó Aran como una comarca más de Cataluña. Pues votó a favor. De la misma forma que este partido contribuyó a hacer fracasar todos los proyectos de Ley de Aran, cinco exactamente, que entre 1980 y 1990 se negociaron con distintos consejeros de Gobernación de los gobiernos de CiU.

La siguiente pregunta sería qué defendió CDA en el debate de la Ley de Aran respecto del artículo 3. Su posición fue defender lo contrario de aquello que defienden ahora, es decir que: “Aran por razones demográficas debía depender de divisiones administrativas superiores”, contrariamente a aquello que defendieron el resto de las fuerzas políticas del Parlamento Catalán.

El problema de Convergencia es únicamente su apego al poder. Han creído que son los únicos legitimados para gobernar Aran o Catalunya. Aunque eso implique utilizar cualquier discurso por frívolo y falso que sea. Su última hazaña ha sido otorgarse el documento de la nueva Ley que durante dos años hemos trabajado el conjunto de las fuerzas políticas del país para presentarlo por cuenta propia en el Parlament. Toda una falta de honestidad y un ejemplo de desprecio a las formas más elementales de la democracia.

El problema de CDA y del conselhèr Carlos Barrera es que los hechos no son cómplices de sus mentiras y que cualquier ciudadano mínimamente informado sabe que la acción de gobierno desarrollada en Aran en estos años no tiene parangón con la que desarrollaron en su momento CDA y CiU. El Conselh Generau acaba de aprobar sus presupuestos que han aumentado progresivamente hasta los 35 millones de euros, y está licitando obras públicas por valor de más de 7 millones de euros para nuevas inversiones públicas.

En estos años, se han mejorado nuestras escuelas públicas, se ha construido una nueva residencia geriátrica, se han destinado 10 millones de euros para mejorar nuestras carreteras, se han quintuplicado los kilómetros de trayecto de transporte público, se están finalizando las obras que los gobiernos convergentes fueron incapaces de concluir y la inversión en patrimonio y en equipamientos públicos dejará a estos gobiernos en un estruendoso ridículo.

Estos éxitos son fruto de una buena negociación política y de una presencia de los representantes de Aran en la política catalana defendiendo los intereses de los ciudadanos que viven y trabajan aquí. Cuando ha sido necesario, y a diferencia de lo que hizo CDA en su momento, el gobierno que encabezo se ha sabido “plantar” en la defensa del autogobierno y de los principios que fundamentan nuestra singularidad política, poniendo todo su capital en la defensa del país. Y esta defensa no atañe únicamente a aquellos que tienen un carácter institucional, sino también a aquellos de carácter práctico como la economía, los servicios públicos o las infraestructuras.

En todo caso, ahora lo que debiera de preocupar a aquellos que por su cargo deben de sentirse concernidos en la defensa de los intereses del país, es trabajar en el marco del consenso para hacer frente a las dificultades y demostrar que la unidad de las fuerzas políticas ante la defensa de las instituciones aranesas es inquebrantable. El aprovechamiento partidario de esta situación, los ataques personales y la vieja táctica del “tú calumnia que algo queda” resulta impropio de aquellos que gobernaron este país.

Entrevista diari AVUI

2010-02-21T23:50:00.004+01:00

És factible la província reclamada?
Dependrà de l’Estat i de la modificació de lleis orgàniques, però ara estem afectats per un avantprojecte de llei que posa en qüestió identitat, història, cultura i autogovern. Ser província o entitat territorial autònoma és una aspiració a què si Catalunya no arriba potser nosaltres sí. Fins a l’any 1834 no havíem estat enlloc i l’Estat ens va incloure a la província de Lleida. Amb l’Estat ja es veurà què passa, però que no siguin les lleis catalanes les que ens integrin en una vegueria, que tampoc no serà efectiva si Madrid no modifica lleis orgàniques. Mentre això no passi, que l’Aran quedi fora de qualsevol altra organització territorial que no sigui ella mateixa.
Catalunya vol integrar l’Aran?
És una integració, amb excepcions, però integració. I no ens serveix perquè es dilueix el nostre autogovern.
La gent sap què demanen?
La realitat aranesa es coneix molt poc. Sobretot des de Barcelona es deu pensar “Què volen? I per què?”. Doncs és el mateix que li passa a Catalunya amb la resta de l’Estat. No som ni millors ni pitjors, sinó diferents, per història, geografia, cultura… L’Aran ha tingut una evolució en paral·lel a les institucions catalanes des de 1175, amb l’acord d’emparança amb Alfons I.
¿La reivindicació aranesa és política o té el consens ciutadà?
Hi ha un consens altíssim. La qüestió cou i de quina manera! Hi ha una actitud de resistència, més que un sentiment independentista, que no hi és. L’Aran ha pactat sempre la relació amb totes les monarquies espanyoles i també amb la Generalitat. No és un localisme, com es pot pensar des de l’atalaia barcelonina. És un sentiment identitari tan respectable com el català. Independentisme no crec, però pot créixer un gran sentiment de desafecció.
Un debat, a més, que es repeteix des de la primera llei aranesa.
Existeix des d’abans de la llei de 1990, quan tothom, menys Convergència Democràtica Aranesa [CDA], exigia que l’Aran no fos inclosa en cap organització territorial que no fos ella mateixa.
I ara són una comarca.
Jordi Pujol ens va maltractar molt. Deu anys per aconseguir una llei esquifida. I el 1987 ens va ficar al sac de les comarques. Equiparar-nos a una comarca va ser un pas més en un procés on a cada capítol es retalla alguna cosa més per a la vall. L’article segon de la Constitució afirma que els pobles d’Espanya tenen dret a l’autogovern i no podem permetre quedar subsumits en un àmbit administratiu i en uns governs territorials on els càrrecs no són ni elegits directament.
Què hi poden fer?
Durant el tràmit parlamentari farem les nostres esmenes i les explicarem a tots els grups, i a veure si podem arribar a un acord satisfactori. Demanem allò que és raonable i jurídicament possible.
Però vostè és diputat socialista. Si no hi ha acord, què votarà?
Ser Síndic d’Aran és la meva primera prioritat i lluitarem i dialogarem amb tothom per obtenir el que tots els aranesos volem. Si no pot ser, lògicament em reservo el dret a no votar la llei de vegueries.
I al PSC què li diuen?
Molta gent del PSC entén què demanem i n’hi ha que no. El pacte de les dues formacions ha de servir per a moments com aquest i hi ha gent al PSC que treballa per a aquest acord. Si no és possible, en tornarem a parlar. Almenys som contundents amb els socialistes, cosa que CDA no va saber fer amb CiU i el 87 es van haver de menjar la llei comarcal.
Ara toca la nova llei d’Aran...
No sembla que sigui una prioritat del govern. Ara cada departament s’està posicionant i això comporta una dilació excessiva i sembla que per davant han passat altres lleis, com la de vegueries o la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La ponència conjunta que hem demanat des de l’Aran pot fer que els grups parlamentaris accelerin el procés.
Falta voluntat política?
Falta més reconeixement de les institucions araneses i evitar un cert paternalisme o desconfiança que detectem. Tot govern té certa actitud de resistència, però les lleis diuen el que s’ha de fer.

Una llei per l'aranès

2010-02-12T22:01:00.005+01:00

L’inici del tràmit parlamentari d’una llei que permetrà desplegar el règim d’oficialitat de l’aranès i, per tant, donar compliment a l’Estatut de Catalunya en el mandat que explicita el seu article 6.5, és una fita molt important per a Aran i les seves institucions. Una fita que mai fins ara s’havia assolit. Però aquesta no és únicament una victòria en l’àmbit retòric, és a dir, en el context d’una norma que fixa uns marcs jurídics sense contingut, perquè si fos així, aquest projecte ens serviria de ben poca cosa, atès que avui la necessitat de supervivència de l’occità a Aran és ben pal·lesa i urgent.

La llei ha de garantir els principis de coresponsabilitat vers l’aranès, tant per part del Conselh Generau d’Aran com per part de la pròpia Generalitat. També és així en els àmbits de desplegament dels preceptes normatius i en les obligacions de desenvolupar, de forma perllongada, unes polítiques que garanteixin l’ensenyament i l’ús social de la llengua, amb els estímuls necessaris per al seu foment en àmbits vitals com el dels mitjans de comunicació.

La llei de l’aranès fa justícia amb Aran, doncs, certament, hauria estat necessària fa ja alguns anys. Resulta difícil d’explicar que hagin hagut de transcórrer trenta anys, després de l’arribada de les institucions democràtiques, per a que el Parlament de Catalunya hagi fet possible aquest debat, gràcies a la iniciativa de l’actual Govern de la Generalitat, un fet que l’honora, com vaig manifestar en la meva intervenció parlamentària.

Aquests trenta anys no han transcorregut en debades. L’ús social de la llengua ha caigut exponencialment fins a percentatges del 30%, fet pel qual podem afirmar que la necessitat d’intervenir i capgirar aquesta situació és de vital importància.

No cal dir que en aquest debat no falten els cants de sirena d’aquells que des del desconeixement profund del territori, com és el cas del Partit Popular, demanen que la llei serveixi per recular en aspectes com la immersió lingüística, el que significaria renunciar a la tasca vital que durant anys ha desenvolupat l’escola aranesa, que ara ha complit 25 anys, amb una feina lloable que ha permès dotar els nostres joves de capacitats instrumentals per a la utilització de la llengua. O què cal dir de CiU, que després d’anys d’inacció legislativa i de manca de polítiques efectives, avui gesticula per exclusiu rèdit polític.

Però aquesta llei és també un gran baló d’oxigen per a una Occitània que malda per no perdre definitivament la llengua dels trobadors, i que necessita Aran per liderar un procés de recuperació que doni de nou vitalitat a la creació cultural i lingüística d’aquest gran espai cultural.

Amb aquesta llei, Aran s’afirma com un territori fidel a la seva identitat i la seva singularitat lingüística i cultural. Un país que vol tenir les eines polítiques per defensar la llengua pròpia i les seves institucions. Qui ho farà si no ho fem nosaltres mateixos? Per aquesta raó és tan important que Aran preservi el seu poder polític, la seva singularitat territorial i la voluntat de pacte que ha caracteritzat la seva història al llarg dels segles.

Aran, febrer de 2010

Cruïlla

2010-02-07T18:44:00.005+01:00

Hem arribat a un punt d’inflexió. Com altres vegades en la història, hi ha un moment en què saps que no hi ha més opcions que la veritat. La Llei de Vegueries ha posat a màxim nivell de tensió totes les opcions de relació entre Catalunya i Aran. És recomanable llegir l’article del Toni Sus al Periódico de Catalunya per entendre els preàmbuls històrics. Els esdeveniments més recents ens posen sobre la pista de com no hauria d’actuar Catalunya en una qüestió tan sensible per als aranesos. Ho detallo a continuació.

El Govern no pot aprovar una Llei de caràcter territorial sense permetre la participació d’Aran, tal i com diu l’article 94 de l’EC en el seu punt 3.
Aquesta participació no ha existit més enllà de dos converses, que no han tingut cap conseqüència escrita. Podem afirmar i demostrar documentalment que el Conselh Generau d’Aran mai ha vist la Llei ni les condicions en què quedava la qüestió aranesa en aquest text, abans de la seva aprovació.
La llei aprovada el dimarts 2 de febrer és en els termes actuals inacceptable per Aran, perquè malgrat les excepcions de l’article 10 i la transitòria, Aran s’integra literalment a la vegueria, incomplint el sentit de l’article 3 de l’actual Llei d’Aran a més de trencar la tradició històrica i vulnerar l’esperit de l’article 11 de l’EC.

Per tant no ens queda més remei que rebutjar frontalment el projecte i plantejar una alternativa que deixi Aran fora de la Vegueria i que transitòriament disposi que només en el compliment de les Lleis Orgàniques de l’Estat haurà de complir els preceptes “provincials”. Altra cosa seria, per Aran, renunciar a la dignitat de les seves institucions i a una tradició històrica que els aranesos han defensat al llarg dels segles.

Catalunya s’hi juga en aquesta qüestió la seva credibilitat nacional. No detallaré les trucades d’aquells que em diuen, reiteradament, i també des de Madrid, que no es pot sostenir una reivindicació a Espanya que després no té la mateixa vara de mesurar amb Aran.

Entrevista diari Segre

2010-02-02T20:00:00.000+01:00

Tà saber-ne mès

A contra peu

2010-02-02T19:32:00.000+01:00

Comence ua setmana que serà especiaument intensa. Era lei de Vegueries en oritzon politic requerís de tota era nòsta atencion e capacitat politica. Cau hèr a enténer en Catalonha, en prumèra instància ath govèrn dera Generalitat e en dusau tèrme ath Parlament que Aran non acceptarà era inclusion en ua Vegueria perque aquerò signifique un atemptat contra es drets deth nòste pòble. Ei plan vertat qu’ era complexitat juridica dera question requerís d’un fin expertís juridic que permete er encaish dera nòsta realitat, en un laberint legau de difícil interpretacion.

Totun e gràcies ara ajuda de V. Simó, membre dera seccion d’estudis juridics der IEA, ath sòn informe, e a tot un cap de setmana dedicat a desnishar a on son es “prèsses”, que dideríem en tèrmes d’escalada, que mos pòden perméter húger des ahielades guinhauetes que vòlen laminar eth nòste autogovèrn. Dempús de liéger e estudiar aguest informe è comprés enquia quin punt eth reconeishement “ deth pòble aranés” en Estatut d’Autonomia de Catalunya e eth contengut des articles 11 e 94 mos an de perméter progressar en aguest combat. A ores d’ara tot ei per veir e tot ei per hèr. Deluns en Barcelona sajaram de guanhar eth combat des arguments. Dimars en Plen deth Conselh Generau presentarè as conselhèrs aguest informe e es linhes politiques que mos daurís. Mos calerà tanben debàter era proposicion de CDA sus presentar ua “iniciativa comarcau” tà presentar era Lei d’Aran pactada pes fòrces politiques araneses e portada en Departament de Governacion en mes de juriòl.

Pensi que CDA s’enganhe damb aguesta iniciativa e m’expliqui:

1. CDA trinque eth consens, presente ua iniciativa unilaterau sense informar ara comission creada tà tractar es ahèrs relacionadi damb era Lei d’Aran.

2. En aguest moment, era prioritat e era accion deth Conselh Generau a d’anar orientada a resòlver er encaish d’Aran ena naua division territoriau de Catalunya.

3. Era Val d’Aran non ei ua comarca, donc, non a sentit utilizar un procediment legislatiu que pòt èster util ara Cerdanya, non pas a un país qu’a recuelhudi es sòns drets en Estatut.

4. Es limitacions d’aguesta iniciativa son fòrça importantes e seràn perjudiciaus tàs interèssi d’Aran, per nomentar-ne un: aguesta iniciativa non pòt incorporar cap modèl de finançament, ja qu’es ahèrs qu’afècten ath pressupòst en son excludits.

5. Aran, atau com passèc ena Lei deth 1990 a hèt a auançar eth sòn autogovèrn damb eth pacte, e atau ac auem de hèr se volem arténher ua bona Lei.

6. Auem d’auti procediments legislatius adequadi ath desvolopament dera Norma Estatutària de mès reng e mès garanties que non pas era “iniciativa comarcau”.

Se pòt enténer que CDA volgue sajar de préner protagonisme en aguest ahèr, totun ara ei eth pitjor moment tà trencar consensi e debilitar-mos. Ara ei eth moment dera responsabilitat e de saber trigar ben eth camin.

50 ans

2010-01-24T22:57:00.004+01:00

Miquel Martí i Pol
SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

S.O.S Haití

2010-01-18T22:58:00.000+01:00

Certeza (Georges Casterra, Haití)

2010-01-17T18:51:00.002+01:00

Un euro de aquí repercute en Haití multiplicado casi por 100. Si quieres ayudar, busca la organización que más confianza te dé.

Acción contra el Hambre
Cuenta 2038-1052-44-6000741510

Asociación Cultural Hispano Haitiana
Cuenta en Caja Madrid: 2038 1034 90 6000732980

Bomberos Unidos sin Fronteras
Cuenta en Caja Madrid: 2038-0603-28-6006434259

Cáritas
Teléfono: 902 33 99 99
Cuenta en Banco Santander 0049-1892-64-2110527931
Cuenta en BBVA 0182-2000-21-0201509050
Cuenta en La Caixa 2100-2208-39-0200227099
Cuenta en Banesto 0030-1001-38-0007698271
Cuenta en Caja Madrid 2038-1028-15-6000969697
Cuenta en Banco Popular 0075-0001-81-0606839307
Cuenta en Sabadell-Atlántico 0081-0216-74-0001306932
Cuenta en C.E.C.A 2000-0002-20-9100382307
Cuenta en Bancaja 2077-1277-10-3100146740
Cuenta en CAM 2090-5513-04-0040370409

CESAL
Cuenta en Banco Santander: 0049-0001-56-2010058858

Cruz Roja Española
Teléfono: 902 22 22 92
Cuentas en Caja Burgos: 2018 0000 64 3000092303 y 2018 0000 68 3020009636.
Número de cuenta del Centro Logístico de Ayuda Humanitaria de Cruz Roja y Media Luna Roja en Las Palmas de Gran Canaria: 0049 0152 15 2716461861 (Banco Santander).

ONG Entreculturas
Cuenta en Banco Santander: 0049 0496 83 2010200200

Farmacéuticos Mundi
Cuenta en La Caixa 2100 4362 72 0200023076

InspirAction
Cuenta en Banco Santander Central Hispano: 0049 1892 62 2110550399 Nombre legal y titular de la cuenta: Fundación Christian Aid International

Intermón Oxfam
Cuenta en La Caixa: 2100-0765-81-0200111128
Cuenta en Caixa Catalunya: 2013-0500-16-0213198878
Cuenta en Caja Madrid: 2038-8978-17-6000016604
Cuenta en Caja Navarra: 2054-0300-56-9157938948
Cuenta en Banco Santander: 0049-1806-91-2111869471
Cuenta en BBVA: 0182-6035-49-0201502475
Cuenta en Banc Sabadell-Atlántico: 0081-7011-11-0001698879
Cuenta en Triodos Bank: 1491-0001-21-0010010201

Manos Unidas
Cuenta en Banco Santander (referencia: 'Emergencia Haití'): 0049-1892-63-2210525246.

Médicos del Mundo
Teléfono: 902286286
Cuenta en BCSH: 0049 0001 59 2810010006
Cuenta en La Caixa: 2100 4466 99 0200020000
Cuenta en Caja Madrid: 2038 0603 22 6800047052
Cuenta en Banesto: 0030 1026 08 0015859271
Cuenta en BBVA: 0182 0969 60 0200015552
Cuenta en Caja Navarra: 2054 0000 48 9156975035
Cuenta en Caja Granada: 2031.0000.06.0117895602

Médicos sin Fronteras
Por el elevado volumen de visitas en su web agradece que se hagan por teléfono: 902 303 065
Cuenta en Banco Santander 0049 1806 95 2811869099
Cuenta en La Caixa: 2100 3063 99 2200110010
Cuenta en BBVA: 0182 6035 49 0000748708

ONG Plan
Cuenta en Banco Santander: 0049 0001 56 2010025526
Cuenta en BBVA: 0182 4018 14 0208515929
Cuenta en La Caixa: 2100-2927-90-0200054649.
También se pueden enviar SMS con la palabra PLAN al 25152.

Save the Children
Teléfono: 902 013 224
Cuenta en Banco Santander 0049 0001 52 2410019194
Cuenta en La Caixa 2100 1727 12 0200032834
Cuenta en BBVA 0182-5502-58-0010020207
Cuenta en Caja Madrid 2038 1004 71 6800009930

Solidaridad Internacional
Cuenta en Banco Santander: 00490001542210042242
Cuenta en Caja Madrid: 2038 100 137 6000 888882

Coeréncia

2010-01-16T09:53:00.006+01:00

S’a acabat Nadau, Cap d’An, Reis, uns dies de descans jos era ombra e eth dubte de s’eth Govèrn finaument aprovarie era Lei de vegueries. A estat que non, de moment, tot e que ja sabem que, a despièch de que s’aprovèsse, hèr eth tràmit parlamentari a compdar d’ara serà complicat per’mor qu’era legislatura s’acabe. Totun arren ei decidit!

Auem hèt çò que calie e ère ena nòsta man tà arturar aguest procès. Possiblament d’auti an ajudat, especiaument era polemica ena vegueria de Tarragona/Camp de Tarragona, e es constantes intervencions en aguest ahèr der alcalde de Lleida. Totun, er argument “Aran” a estat e ei determinant e ath viatge ei, tanben s’a de díder, eth qu’a ua solucion mès facila se i a volentat politica. En tot cas de moment, çò que demore mès evident ei que, tà Aran resulte fonamentau auer partits damb capacitat d’influéncia en Catalonha e sentit de país. Unitat d’Aran ac a demostrat e quan a estat de besonh, non mos a het dò méter dessús dera taula tot eth nòste patrimòni politic e era nòsta influéncia tà deféner es conviccions de país e es sues institucions. I cau persutar, arren ei guanhat, cau tot eth trabalh e eth convencimet de toti aqueri que creiguen en país, e es sues institucions.

Catalonha a d'èster conscient que se s’impòse era adscripcion d’Aran ena vegueria deth Pirenèu , comportarà un procès de “desafeccion ciutadana” de cap tà Catalonha pr’amor qu’aguesta inclusion trincarie era illusion e eth trabalh amiadi a tèrme pendent vint ans d’autogovèrn aranés. A mès de generar ua contradiccion inexplicabla de cap tath partit qu’impulse aguesta lei: ERC.

Ei clar qu' eth Departament de Governacion e Administracions Publiques non pòt hèr ara catalana çò qu’er Estat espanhòl hec en 1833 quan creec es províncies. Ei evident qu’era Catalonha republicana e independentista mimetize era imposicion ara ora d’organizar eth territòri damb critèris omogenizadors e centralistes, aqueri que tan denòste der Estat. Coeréncia donc!

Jòcs olimpics Barcelona Pirenèus

2010-01-15T23:14:00.000+01:00

Silvio Rodriguez Cancion de navidad

2010-01-04T19:45:00.001+01:00

Bon Nadau e Erós an nau

2009-12-25T19:55:00.000+01:00

VEGUERIES

2009-12-20T23:58:00.006+01:00

Viuem moments intensi. Eth procès de division territoriau en Catalunya auance frut des interèssi politics, longui d’explicar mès que totun, non son en absolut tangenciaus ath procès. En tot sajar de non allongar-me massa en pòst voi explicar eth mèn rasoament e vos emplaçi a liéger er article publicat enes diaris Mañana e Segre sus aguesta question.

Era Vegueria com element de descentralizacion dera Generalitat ei inacceptabla tara Val d’Aran perque atempte contra eth principi de singularitat que recuelh er article 11 der Estatut e per tant, enes tèrmes qu’era Lei non recuelhe aquera singularitat atempte contra es principis estatutaris que fondamenten era nòsta especificitat.

Er encaish d’Aran ena Lei de division territoriau a d’èster jos eth principi qu’er unic supòsit qu’obligue a Aran, ei eth manament constitucionau segontes eth quau es municipis aranesi son obligadi a demorar restacadi a un àmbit supramunicipau. Actuaument, er àmbit ei Deputacion de Lhèida. Aguest cambi, de produsir-se a d’èster en condicions determinades e pactades, en supòsit que se produsisquen es cambis enes Leis Estataus que regulen es divisions territoriaus provicinciaus e que ne permeterien modificar es tèrmes.

En aguest sens quinsevolh aute plantejament a d’èster frontaument refusat sigue quin sigue er origen. A d’èster refusat en tot cercar era unitat des fòrces politiques araneses qu’an d’actuar en blòc e sens division.

Me cau lamentar qu’er alcalde de Vielha non ac comprene atau e qu’utilize aguest ahèr tà hèr politica de partit. Jo è garantit refusar aguesta Lei e non atier a cap rason que non sigue era defensa d’Aran. En an 1987 Aran se convertic en “comarca”. Qué heren alavetz es representants de CDA en Parlament catalan, e en Aran ? Calerà un còp mès rebrembar era istòria e méter a cada un en sòn lòc. De moment, defensem eth país e es sues institucions, ja haram eth debat en Plen deth Conselh. De cara a dehòra UNITAT

Estatut

2009-11-26T23:05:00.000+01:00

Repensar-nos

2009-11-25T21:55:00.006+01:00

És possible que, com diu el conseller Castells, el sistema polític hagi de ser repensat i reformat, ja que aquest s’ha esgotat... Jo hi afegiria que el que s’ha de repensar és la relació dels ciutadans amb la política i la posició dels ciutadans en la política. És a dir, la política pensada com un instrument de servei a la ciutadania, de transformació de la societat i de les seves realitats per fer-la més justa i solidària (des d’una perspectiva de progrés), implica desfer la teranyina que avui dilueix i entorpeix aquesta certesa. És a dir, ens cal en primer terme situar al ciutadà al centre de l’escena, recuperar la vocació de servei social de la política i reafirmar el compromís per la transparència i el bon govern. Però cal, també i alhora, exigir als ciutadans, apel•lant als valors de ciutadania, que, amb els mecanismes adequats, responguin a la participació i al compromís en les decisions polítiques, que prenguin decididament la possessió d’uns partits polítics capaços de repensar-se, i de ser alhora instruments de govern i consciència crítica; espais de pragmatisme, de gestió i laboratoris d’utopies.

Ens cal acabar amb el paradigma d’un individualisme ferotge on la política interessa només, i massa sovint per fer transformacions més dirigides als interessos econòmics que no pas al benestar del ciutadà. Ens cal convertir les administracions públiques en aparells àgils i curar-los del paquidermisme que avui acaba immobilitzant el sistema.
Repensar la política vol dir canviar les coses en profunditat. Ens equivocarem però, si pensem que tot això torna a ser només coses dels polítics... la política ens concerneix a tots i és l’única forma de gestionar els afers públics per tal que no quedin en mans d’aquells que ho farien sense política, és a dir des de l’autoritarisme pur i dur.

Deixeu-me també que trenqui una llança en favor de tots els milers de persones, homes i dones (el 99% dels que s'hi dediquen segons les estadistiques) que calladament deixen el seu temps, energia i sovint els millors anys de la seva vida per transformar els seus pobles i servir a la seva gent. Ells són l’esperança!

Regim especiau II

2009-11-25T21:34:00.004+01:00

Finaument, eth projècte de Lei de Regim Especiau dera Cerdanya a arribat tath debat parlamentari. Com ère de demorar, era dreta a votat a favor de tramitar aguesta Lei equivalenta ara de Regim Especiau d’Aran. Es intervencions de CiU e PP an argumentat eth besonh dera Lei tà apraiar era dispersion geografica dera Cerdanya patida pera aplicacion deth "Tractat des Pirineus". Er argument ara contra a estat òbvi: tà racionalizar era administracion non cau ua Lei. Era comparança damb Aran, inevitabla, a estat manifestada per Roberto Labandera tà explicar qu’Aran a ua tradicion istorica e e ua singularitat culturau e lingüistica que non a arren a veir damb era Cerdanya.

Ei susprenent que CiU non entene que generalizar un Regim Especiau com eth d’Aran en conjunt des comarques catalanes ei desvirtuar Aran e eth principi que sustente eth sentit dera singularitat, un mau qu’es catalans ja patiren damb er estat des autonomies e qu’ara poderien aplicar a ua generalizacion dera especificitat.

Ne hèr ne deishar hèr

2009-11-03T23:08:00.004+01:00

Era planificacion urbanistica non ei jamès un ahèr facil, com ei sabut, especiaument aguesti dies enes quaus politics relevants son amiadi dauant era justícia damb er urbanisme com tansfons d’ actuacions illicites.

En Aran era planificacion arribèc per prumèr còp en 1980, alavetz ère de besonh arturar eth creishement desordenat d’un país a on eth torisme esdevenguie motur economic e riscaue de patir er excès e era anarquia. Dempús, en an 1992, eth Parlament de Catalunya aprovèc eth Plan Generau ath quau auien de seguir es Plans Territoriaus. Totun, tà CiU, era planificacion deth territòri jamès a estat ua prioritat, tan ei atau que mos a calut demorar enquiar an 2006 tà qu’ eth Plan Territoriau Parciau deth Pirenèu vedesse era lum. Ara, eth Departament de Politica Territoriau redacte eth Plan Director Urbanistic dera Val D’Aran, un Plan que se definís com:

Instrument d’aplicacion deth Plan Territoriau.
Establís critèris de desvolopament, totun, non qualifique sòu urban, un ahèr que pertòque as Plans d’Ordenacion Urbanistica, e per tant as Ajuntaments.
Identifique elements patrimoniaus e paisatgistics tà protegir.
Establis airaus d’activitat economica.
Prevé es infraestructures tà garantir era mobilitat.

Semblen objectius rasoables tà un territòri que vò víuer deth torisme en tot aufrir paisatge, qualitat e un patrimòni a recès dera voracitat especulativa.

Donques, semble qu’açò non ei òbvi e Convergéncia se dedique a “incendiar” eth país damb mitings contra eth Plan Director e es mesures de proteccion ambientau. Possiblament perque, seguint era tradicion (jamès an impulsat cap mesura de proteccion ne de contròtle urbanistic) eri s’estimen mès era arbitrarietat.

Quin ei eth país que defen Convergéncia? Non valerie plan més que, en lòc de parlar a tòr e dret aportessen propòstes tà milhorar eth Plan des d’ua posicion/oposicion constructiva?

Non anarie bric mau s’ath delà dera demagògia ena politica, de tant en tant, i vedéssem sentit comun e exercici de responsabilitat.

dançaires e músics d'Aran

2009-11-02T23:51:00.003+01:00

Camins d'Aran

2009-11-01T19:40:00.002+01:00

Règim especiau

2009-11-01T09:24:00.008+01:00

Hè uns mesi, eth Conselh Comarcau dera Cerdanya entraue en Parlament ua proposicion de Lei tà arténher un regim especiau enes tèrmes en qué aué coneishem eth dera Val d’Aran. Non ei pas eth prumèr còp que i arribe un projècte de redaccion similara, er an 2002 ja vedec un projecte d'auestes caracteristiques. Aguest ahèr a passat fòrça desapercebut, totun tara Val d’Aran ei d’extrèma importància. En parlaue eth cap d’ERC en Aran, ena sua colomna deth Segre. Efectivament non aurie cap sentit que Catalunya desvolopèsse 41 projèctes especiaus de Lei similars. Aran a desvolopat un projècte pròpri e especiau pr’amor que respon a ua tradicion istorica ua lengua e ua cultura, causa que non passe en cap aute lòc de Catalunya. Cau demanar as partits politics catalans que siguen coerents e que non vulgarizen era singularitat. Totun, sabent qu’era gormanderia politica ei infinita, dar era rason as cerdàs damb era sua demana e estornejar quauqui vòts aquiu, tà quaqu’un pòt auer interès. En brèu saberam quina posicion pren cada un en aguest ahèr e saberam quin ei eth grad de coeréncia des uns e des auti.

Carcassona 2009

2009-11-01T08:48:00.014+01:00

Participar ena manifestacion pera lengua a estat tot un gòi; un gòi en toti es sentits, autant peth dia compartit damb era cinquantea de persones que dediquèren aqueth dia a dar supòrt ara lengua occitana, com pera participacion en sentiment collectiu de toti e totes es que damb ambient de hèsta participèren en aguest eveniment qu ' amassèc 25.000 persones ath crit de “pera lengua occitana anem òc”. Es aranesi auançam en reconeishement dera lengua en àmbit juridic e administratiu, e mos i cau persutar. Era Occitana grana demore estofada jos promeses sense concretar. Eth crit de tota Occitània representada en aqueres 25.000 persones ei un simptòma que a de hèr a reaccionar ara Administracion francesa. Totun, non cau enganhar-se, era realitat ei que lengua e poder politic van tostemp hòrtament restacadi e donc eth combat non a hèt que començar. Aran a de besonh ua Occitània viua damb energia tà hèr a víuer era lengua, i ajudaram en tot çò que sigue ena nòsta man.

video tv3

video BTV

Prumèra nhèu

2009-10-21T21:37:00.002+01:00

Quina lei tar aranés?

2009-10-16T21:57:00.002+01:00

Desvolopar ua lei especifica tar aranés ei un projècte que merite tot eth nòste esfòrç, e serà, se l’artenhem, un auanç important tath país, especiaument s’aquerò implique -non s’entenerie que non siguese atau-, ua melhora enes mesures de supòrt ara lengua.

Totun, mos enfrontam a rèptes importants que non son d’orde menor. En prumèr lòc ei important de préner consciéncia dera precària situacion dera lengua que contunhe de devarar enes enquèstes e que seguís sense auer recorsi sufisents tà hèr es politiques d’impuls que serien de besonh. Istoricament, Catalonha non a destinat a Aran es recorsi sufisents tà possar era lengua, e ara, a despièch dera signatura deth prumèr convèni damb era vicepresidéncia dera Generalitat, tanpòc. Eth marc legau mos pòt ajudar, especiaument en àmbits com er audiovisuau e eth marc juridic en qué cau posar es politiques publiques, tanben.

Aran demane e reclamarà qu’ aguesta lei sigueu ua lei utila tà resòlver es rèptes dera lengua en Aran qu’ei a on cau méter toti es esfòrci e en aguest sens, non mos distreiram en articular discorsi grandiloqüents que non responguen ara realitat aranesa, sense qu’ aquerò signifique negar era occitanitat dera nòsta lengua.

Un blocaire hège ua consideracion respècte der “occitan generau” com proposicion dera Sectretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat, ua question que lhèue suspicàcies en Occitània e tanben en Aran. Ei fondamentau eth respècte des uns damb es auti en matèria lingüistica. Occitània non se pòt gestionar ne redimir des d’Aran, e Aran a d’exercir un lideratge modelic, sense que s’interprète com ua intromission, qu’aurie nefasti resultats. Precipitar un procès d’estandarizacion lingüistica a compdar d’ua des variantes (lengadocian) esdevierà mès lèu un problèma qu’ua solucion.

En marc competenciau dera lengua, era lei a de dirimir damb tota claretat qu’era competéncia en matèria de lengua ei compartida damb era Generalitat en tant que lengua oficiau en Catalonha. Totun, ei òbvi qu’era autoritat competenciau e morau, se se pòt nomentar en aguesti tèrmes, ei deth Conselh Generau e cau un respècte escrupulós ad aguest principi tà esvitar “era abraçada der os”. Era Lei serà ua oportunitat tà aclarir toti aguesti extrems. Finaument, es lengües son, fondamentaument, eth reflèxe dera distribucion deth poder politic enes comunitats que les acuelhen. Aran a d’auer toti es estruments de besonh tà hèr posible un futur tara sua lengua e en conseqüéncia, eth poder politic tà desvolopar de manèra credibla aguesti objectius.

Felicitats!

2009-10-14T16:32:00.001+01:00

Carcassona 2009

2009-10-06T21:03:00.000+01:00

Perspectives

2009-10-02T19:19:00.004+01:00

An passat lèu dus mesi des deth darrèr escrit en aguest blòg. Massa temps! Per tant, desencues as que de tant en tant passen per ací e non an trobat nauetats. Totun, qu’es nauetats i an estat, autant ena vida politica com ena personau.

Era fin der ostiu la merquèc clarament er 11 de seteme e era convidada der Ajuntament de Lhèida tà hèr eth discors d’aguest dia tan senhalat. Cau arregraïr-le ar alcalde, Àngel Ros, vesin d’Aran pendent bones tempsades der an, eth sòn interès per hèr-mos presents en ua data reivindicativa com aguesta.

Aguesta serà sense cap dobte ua tardor intensa. Auem quauqui fronts importants dubèrti e les voi detalhar aqueri qu’an interès tara politica aranesa:

1 Lei d’Aran, un prètzhèt en qué mos i cau persutar tà sajar qu’en aguesta legislatura posgue èster aprovada peth Parlament.

2 Lei der aranés (occitan) que tot e que harà un recorrut pròpri, poderie tanben èster aprovada en aguesta legislatura, çò que mos permeterie d’auer un nau utís qu’a de balhar ara nòsta lengua naui recorsi e mès supòrt institucionau.

3 Plan de luta contra era crisi, qu’implique un important desplegament d’impuls dera òbra publica en Aran.

4 Plan de Desvolopament Institucionau der Aran, anonciat ena darrèra Comission Bilaterau tà impulsar eth desplegament de naues competéncies e d’un nau impuls ar autogovèrn.

5 Plan Director d’Urbanisme d’Aran que Generalitat e Ajuntaments impulsen damb eth supòrt deth Conselh Generau.

Ua prepausa entà Aran

2009-07-24T09:32:00.004+01:00

Aran a parlat damb ua unica votz. Atau ac a hèt en tot presentar ara Generalitat, eth passat 13 de junhsèga, ua proposicion conjunta entà renauir era lei que regule eth nòste regim especiau. Ath delà, eth dia escuelhut coïncidís simbolicament damb era data en qué s’aprovèc era norma vigenta de 1990. Era soleta votz ei era qu’encarne er ensem de grops politics representadi ena maxima institucion d’augovèrn, eth Conselh Generau d’Aran. Ada eri, e especiaument as sòns pòrtavotzes respectius e as juristes que mos an acompanhat en aguest procès per miei deth sòn assessorament indispensable, les cau arregraïr eth sòn esfòrç e es ores dedicades entà articular un tèxte de consens, hèt a compdar deth respècte e era bona volentat.

A demana deth Govèrn d’Aran, eth Departament de Governacion e Administracions Publiques dera Generalitat acceptèc en 2007 que siguesse eth Plen deth Conselh qui amièsse a tèrme eth prètzhèt de redigir era lei, en tot complir damb eth mandat estatutari entà actualizar e mielhorar er autogovèrn. E tot just ara, se barre aguest procès, qu’a durat un an e miei, e se’n daurís un aute. Dempús dera incorporacion ath document finau dera màger part des aportacions des municipis e quauques entitats publiques, coma er Institut d’Estudis Aranesi, eth Govèrn catalan a encomanada era responsabilitat d’elaborar un projècte de lei a compdar dera prepausa aranesa, qu’a d’abordar damb eth madeish respècte qu’auem demostrat en Aran, e la pogue tramitar ara fin en Parlament, mentre eth tèxte ei sosmetut ara transparéncia publica e ara participacion ciutadana.

Era prepausa des grops deth Conselh Generau permeterie mielhorar fòrça era lei vigenta, que siguec fòrça tardiua enquia que non siguec aprovada dempús de dètz ans de longa negociacion damb era Generalitat. Ara presentam un brolhon que consolide era reconeishença d’Aran e aumente substanciaument era sua capacitat entà exercir es competéncies damb mès e mielhors garanties ath servici deth benestar des ciutadans e es ciutadanes. Era prepausa aranesa concrète clarament es elements fonamentaus d’Aran coma comunautat politica, unica e singulara e coma territòri diferenciat de Catalonha, e era mielhora deth sòn sistèma competenciau, financèr e de relacion bilaterau damb era Generalitat. Sense desbrembar tanpòc es especificitats e es drets que se deriven dera sua realitat culturau e lingüistica.

En tot cas, es mès des 70 articles qu’emmarquen er autogovèrn ena naua prepausa ajuden a illustrar eth saut qualitatiu que pòt produsir-se respècte dera lei anteriora, qu’en compde damb sonque 25. E tot aguest amàs d’articles s’a bastit sense vulnerar n’es leis basiques der Estat n’era pròpia Constitucion. Un hèt non pas menor se tenguem en compde qu’era reprovacion d’ua lei d’aguestes caracteristiques per part des estaments juridics der Estat devierie un problèma grèu, en un contèxte en qué es institucions catalanes son ara demora dera senténcia deth Tribunau Constitucionau sus eth pròpi Estatut d’Autonomia.

Atau madeish, cau rebrembar qu’era lei actuau se limite a enumerar es matèries sus es quaus eth Conselh Generau aurie competéncies, sense establir un modèl de finançament pròpi, mentre eth projècte que presentam, dempús dera experiéncia que mos dan es ans en desvolopament der autogovèrn, ei mès garantista, perque apòrte mès seguretat juridica en reconeishement detalhat des competéncies enes matèries corresponentes e en establiment d’instruments especifics entà assegurar un modèl pròpi de finançament.

Se tracte, en definitiva, de garantir er exercici avient der autogovèrn, per miei de dus objectius fonamentaus. D’un costat, eth d’apregondir en marc d’aguest autogovèrn coma expression dera volentat d’èster d’un pòble e, der aute, eth de mielhorar eth bon servici ara gent que viu e trabalhe en Aran e que demore qu’era proximitat des prestacions permete ua gestion des ahèrs publics damb mès atencion e eficàcia per part des sòns responsables. Objectius que perfilen damb mès claretat er ideau d’un país que va mès enlà dera accion comuna en present, perque adòpte era forma deth dret a revisar era sua norma vigenta e meter-la en mans dera libertat, ei a díder, des persones qu’en cada moment formen Aran, perque aguest se bastís cada dia e se projècte en futur coma ua comunautat plurau d’iguals; perque ací requè, totun, eth nòste exit collectiu, en aqueth punt a on era igualitat e era libertat se dan era man ena fraternitat d’un pòble dubèrt ath temps e ath progrès compartit.

Aran, junhsèga de 2009

2009-07-06T23:44:00.001+01:00

Lei d'Aran

2009-07-04T21:29:00.001+01:00

Eth dia 18 de junh der an 2007 inicièrem es convèrses damb er alavetz conselhèr de Governacion sr. Puigcercòs tà redigir era naua Lei d’Aran. Un procès qu’a durat pendent un an e miei tà arténher un document de consens entre toti es partits que conformen era taula deth Plen deth Conselh Generau d’Aran e a on i cau híger es aportacions qu’es ajuntaments d’Aran e er IEA an hèt enes documents presentadi damb aguest objècte. Documents integradi ena sua majoria ath tèxte qu’eth pròplèu dia 13 de juriòl entregaram ath Conselhèr Aussàs.

I a totun, e com per un aute costat ei logic e saludable, pas mau de blògs e comentaris qu’ath torn deth procès plantegen ahèrs que meriten un comentari. Ei en aguest sens que voi qu’aguest pòst servisque tà facilitar informacion e establir dialòg sus er ahèr dera Lei.

SUS ERA PARTICIPACION, cau díder qu’era fase qu’acabam en aguest moment ei era fase de presentacion d’un brolhon de projècte qu’en origen auie d’elaborar era pròpria conselheria de Governacion, e qu’a demana deth sindic acceptèc de deishar que siguese eth pròpri Conselh, damb assessorament juridic ben contrastat, qui amièsse a tèrme eth prètzhèt de redigir era lei. Un còp artenhut aguest consens e aguesta propòsta, començarà un procès de participacion que non aurie cap sentit se prèviament non i auesse un document sus eth quau posicionar-se.

SUS ETH PROCÈS: Aguest ei un document que mielhore fòrça eth document actuau e cau refrescar era memòria en aguest sens. Era actuau lei tardèc dètz ans en èster portada tath Parlament de Catalonha. Un long procès en qué era principau diferéncia ère justament eth desacòrd entre es fòrces politiques d’Aran. Pensi qu’en aguest moment i a un acòrd de base sus un tèxte que mos permet anar amassa tà presentar aguesta lei.

SUS ETH CONTENGUT: Aguesta Lei mielhore en toti es àmbits era anterior lei, sense vulnerar ne es leis basiques der Estat ne era pròpria Constitucion. Un hèt non menor atenenent a qu’ era reprobacion d’ua lei des caracteristiques dera nòsta per part des estaments juridics der Estat esdevierie un grèu problèma, especiaument en un moment delicat quan encara èm ara demora dera senténcia deth Constitucionau sus eth pròpri Estatut.
Tot e atau, era lei abòrde clarament es elements fondamentaus d’Aran com territòri diferent e diferenciat de Catalonha, era mielhora deth sòn sistema competenciau, financèr e de relacion damb era Generalitat e d’encastre territoriau. Sense desbrembar tanpòc es singularitats e es drets que se’n deriven des sues singularitats culturaus e lingüistiques. En tot cas mès de 80 articles qu’emmarquen eth nòste autogovèrn e que supèren d’ua forma illustrativa es 26 articles dera anteriora lei der an 1990.

Calerà ara explicar eth perqué des causes e hèr un esfòrç tà qu’ es ciutadans sàpien qu’aguesta lei a d’auer dus objectius fondamentaus: mielhorar eth marc deth nòste autogovèrn com expresion dera nòsta volentat d’èster e hèr un bon servici ad eri, ara gent que viu e trebalhe en nòste país e que demore qu’era proximitat que signifique er autogovèrn permete mielhorar era gestion des ahèrs publics.