Pactes

L’última sacsejada de les eleccions son els pactes, forma part del segon acte de la representació. A l’Aran només l’Ajuntament de Vielha quedava, com sembla ja per costum, a l’auspici dels acords. Recordem que fa 4 anys, tot i que la llista més votada va ser UA, el pacte CDA- PP va arrabassar l’alcaldia a Joan Riu.

Ara la historia es repeteix, el pacte CDA- PP és ja un fet. No calia esperar massa novetats. La diferència entre aquesta ocasió i la de fa 4 anys es que CDA ha estat la llista més votada. En aquest sentit UA ha fet saber al candidat de CDA que UA s’abstindrà a la votació perquè el candidat de la llista més votada sigui elegit alcalde sense cap peatge polític. El gest no servirà, hi haurà peatge i es bo que s’expliqui quin és. Tanmateix, de vegades, el gest, en èpoques com aquesta en que la política és tan denostada, el gest, explica com uns i altres ens situem davant d’aquest despropòsit que sovint son els pactes i els intringulis de la política.

Crec que hauria estat millor un pacte ampli entre les forces majoritaries, un pacte que hagués tingut una visió amplia de país. Un pacte institucional per abordar el futur amb la màxima solvència. UA l’ha plantejat però CDA ha preferit un pacte sotmès al PP, serà interessant saber els motius i les conseqüències.

Adiu

Aué auem enterrat ath darrèr music aranés, digui eth darrèr perquè Juanito Pujol, ère damb Cisco de Vilac, des darrèri musics neishudi ena postguèrra. Ei difícil de saber guaires ores auem passat amassa damb er acordeon, compartint melodies. Damb es Corbilhuèrs, en Bramatopin des sòns inicis.

Rebrembi es prumères nòtes, ath cant deth huec en Bausen, profitant es vrespades, damb un diatonic gessut deth shon d'un armari... Tota ua vida dedicada vocacionaument ara musica. Ua vida farcida d'anecdòtes e d'aventures ath torn des peripècies der acordeon. Misses de mieja net, dances, nòces, tabòles, e tot aquerò que pòt innondar era musica senzilha deth pòble. Era musica entenuda com un present tà compartir. Era musica hèta damb "eth suflet dera felicitat", aqueth que bohe es nòtes des deth vrentre, sense pensar-les, damb eth còr... Gràcies Juanito per tanti sons e per tanti boni moments!

"L'esperit d'un poble"

"Forjar l'esperit d'un poble" és una frase que té molta èpica i possiblement un punt de romanticisme inevitable. Tanmateix avui, en la inauguració del museu de Vielha m'hi he referit. Ho he fet, recordant i rendint un homenatge a aquelles persones que abans i desprès dels inicis de la democràcia varen recuperar l'esperit d'allò que 150 anys abans ens havien arrabassat. De fet, la "tor deth general Martinhon" era un lloc fosc i llog-obre. Allà però, amb poca llum i molta il·lusió va néixer "Terra aranesa". La primera publicació en la que ens varem reivindicar com a poble. Com una terra viva! La reivindicació vinculada a un mitjà escrit, la recuperació de la nostra memòria històrica amb la construcció del museu, i la reivindicació política argumentada en la historia i en la llengua, fou la clau de volta del que avui és l'Aran.

Per això, la restauració i posada en servei d'aquest equipament és fidel a l'esperit de la "tor deth Generau Martinhon". Dels que varen recuperar la memòria, una memòria que no han de perdre les noves generacions de joves aranesos, que han de trobar en aquests fets, les raons per seguir els passos dels que varen començar aquest camí, perquè el poble aranès recuperi la seva plenitud. Que així sia!