Rés com un bon partit de futbol per oblidar els neguits, les preocupacions i tot el que t’envolta... Rés com la comunió d’un equip, la seva gent i l’ànima que els embolcalla. És difícil fer i ser el que avui representa el barça. Dic és difícil, perquè el Barça ha transcendit tot allò que podem imaginar que representa un equip de futbol. Si, perquè el barça, avui, més que mai, amb en Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta... ja no són només una icona dels catalans, o els ambaixadors de Catalunya, que també. El barça avui, arreu del món, representa un estil, uns valors relacionats amb l’ esportivitat, la humilitat, l’esforç, la entrega i molt especialment una idea d’equip.
M’agrada aquest Barça perquè s’ha transcendit a si mateix, el podem estimar sense ser “chauvinistes”, sense fanatisme, només per allò que volen ser els seus jugadors. Jugadors al camp i ciutadans discrets fora del terreny de joc.
Jo vull que el meu país sigui com el Barça, humil y gran, ambiciós i perseverant, que no es rendeixi davant l’adversitat, que sigui admirat pel que val i no pel que té, que sigui solidari amb els que menys tenen, que els que arribin lluny ho facin pels seus propis mèrits.
Tan de bo el país que volem construir sigui així, capaç d’aplegar-nos a tots sota el paraigües de la tolerància, compartint un sentiment i l’orgull de ser-ne i de sentir-nos homes i dones que volen construir el millor país del món.



