Acto solidario Edurne Pasaban en Mijaran.

El próximo miércoles 29 de diciembre, a las 19:15 h en la Iglesia de Santa Maria de Mijaran (Vielha), se celebrará una proyección solidaria a cargo de Edurne Pasaban organizada por el Conselh Generau d'Aran.
La mejor alpinista española ha escogido la Val d'Aran para realizar una proyección de su carrera profesional con el objetivo de recaudar fondos destinados a la educación de los niños más necesitados de Nepal.
Con tan solo 28 años, Edurne Pasaban se convirtió en el 2001 en la segunda mujer española en escalar el Everest, un pico de más de 8000 metros.
A partir de entonces empezó una larga y destacada trayectoria profesional, escalando importantes montañas y coronando sus cimas como el Makalu, el Cho-oyu, el Lhotse,el Annapurna, etc...
Sin duda alguna, es una oportunidad única para conocer la interesante y emocionante vida profesional de Edurne Pasaban, y colaborar así con esta acción solidaria.
Las entradas se pueden comprar en las oficinas de turismo de Vielha y Salardú o en la sede social del CAEI (Vielha) a un precio de 5 €.
Con la llegada de la Navidad, no debemos olvidarnos de los más desfavorecidos y siempre es una muestra de gratitud y solidaridad participar en este tipo de actos. Todos aquellos que no puedan asistir a dicha proyección, si lo desean pueden realizar donativos para esta causa benéfica en los puntos de venta citados anteriormente.

Respòsta CGA

Planvoludi,

En tot auer agut coneishença deth comunicat deth CAOC que vos adjunhem, a compdar deth quau auem sabut era discriminacion deth sindic d’Aran en acte de presentacion dera Lei der occitan, aranés en Aran, organizat per País Nòstre en Narbona, volem regretar prigondament aguesta discriminacion des institucions araneses e des representants deth pòble aranés en un acte d’aguestes caracteristiques.

Eth Conselh Generau d’Aran a estat impulsor e eth pròpri sindic d’Aran ponent d’aguesta Lei, que non auesse estat possibla sense eth compromés des aranesi damb era sua lengua. Pr’amor d’açò, vos hèm a arribar eth nòste regrèt peth mensprètz demostrat de cap tara Val d’Aran e perque vedem que en plen sègle XXI es prejudicis pera condicion ideologica des persones siguen encara un factor de censura e intolerància.

Coraument,

COMUNICAT CAOC (1)

COMUNICAT: PRESENTACIÓ DE LA LLEI DE L’OCCITÀ A NARBONA (10/12/2010)

Aquesta presentació ha estat convocada per “PAÍS NÒSTRE” de Narbona, de la qual és president Joan-Pèire Laval.

Havien invitat els tres diputats ponents de la llei, de CIU, ERC i ICV però no hi han pogut assistir per problemes polítics derivats de la transició del govern tripartit al nou govern de CIU. Segons fonts generalment ben informades, la no assistència del Síndic de la Vall d’Aran és deguda al fet que “País Nòstre” no ha invitat cap socialista.

Finalment la delegació catalano-aranesa estava formada per Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística; Josèp-Loís Sans-Socasau, Director del Programa Oficialitat de l’Occità i Jèp de Montoya, Director de l’Institut d’Estudis Aranesi.

L’acte de presentació es féu a la sala del Palau del Treball a les 20h30, després de la visita a la Calandreta de Narbona, que té 100 alumnes; la visita a Radio Lengadoc, que emet també per Internet en occità i un acte d’homenatge als revoltats vinyataires occitans del 1907, a la plaça de l’Ajuntament (ofrena floral i el SE CANTA).

A la mesa presidencial hi havia, a més de les tres persones abans citades, Joan-Pèire Laval i Jaume Grau, president i un dels fundadors respectivament de “País Nòstre”.

Cal remarcar que J.L. Sans-Socasau i Jèp de Montoya no solament parlaren de la llei sinó també de les perspectives que s’obren de cara les relacions occitano-catalanes i també de cara l’utilització i adopció a Catalunya de l’estàndard occità per a les relacions oficials i ensenyament.

A continuació hi hagueren deu intervencions diverses, entre les quals consellers municipals i alcaldes. Cal destacar la molt vibrant de Joan-Luís Vialada, en occità que és un històric militant de l’occitanisme. Enric Garriga recordà que l’inspirador de l’oficialitat de l’occità a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, fou Josep-Lluís Carod-Rovira. També recordà que les relacions contemporànies ja tenen més de 100 anys i cità Victor Balagué (amb Mistral), Josep Carbonell i Gener (amb Loís Alibert) i Batista i Roca (fundador del CAOC).

També la Presidenta de la Calandreta, Bernadeta Boucher, i la Directora, Rachèl Garcia, lloaren la realitat de la Vall d’Aran, en relació l’ensenyament de la llengua, però lamentaren que els llibres aranesos no tenien per ells cap utilitat, malgrat que els interessen molt els llibres escolars en occità.

En acabar el president Laval feu notar que s’havia fet un acte sense l’utilització exclusiva del francès i que ningú ha demanat traduir les intervencions en occità i en català.

S’acabà amb un sopar de germanor amb el típic “caçolet” occità molt ben preparat pel valencià Antoni Chullo, que durà fins a 2/4 d’una de la matinada.

Aran terra d'innovació

La Vall d’Aran ha esdevingut en els últims anys un territori innovador en diversos àmbits estratègics per al seu futur. No cal explicar les potencialitats de l’Aran especialment des de la perspectiva turística i tot el que significa l’esquí en la seva economia. Tanmateix, les exigències d’un mercat turístic molt competitiu i una economia en recessió havien de marcar un punt d’inflexió en la gestió del futur econòmic del país. Calia desestacionalitzar, internacionalitzar, estructurar noves formes de penetració als mercats.

Aquest ha estat l’objectiu del Govern del Conselh Generau d’Aran: definir els productes turístics amb precisió, donar-los-hi qualitat europea, estructurar-los, i reformar la gestió del conjunt, és a dir la marca “Val d’Aran”, amb un nou concepte de participació d’empresaris, administracions i agents del sector turístic. Un procés encara no clos i que necessitarà uns anys de rodatge per aconseguir els resultats volguts. Tanmateix, els resultats ja són evidents en el disseny dels elements identificatius dels nostres productes y molt especialment en l’interès i les accions que alguns operadors han manifestat per a aquesta nova oferta.

Els canvis que requereix la situació actual, però, no poden ser només canvis sota l’excusa de l’activitat econòmica. Ens calen canvis estructurals, canvis que tenen un abast que afecta directament els processos formatius i la seva resposta a les necessitats dels territoris. Per això era necessari també apostar seriosament per un model formatiu que superés les barreres al coneixement, que avui encara pateixen els territoris rurals com el nostre. El trampolí per superar aquesta barrera no podia ser altre que les noves tecnologies, i Aran ha esdevingut un territori pioner a l’Estat en l’aplicació dels continguts educatius digitalitzats, no sols en l’etapa secundària, sinó també en la primària on els nens disposen de l’ordinador personalitzat.

Ara cal completar aquest procés amb un nou pas que ja està en fase molt avançada i que ha de permetre un desenvolupament integral d’una part del  procés formatiu fins als cicles superiors. En aquest sentit, el conveni signat amb la Universitat de Lleida i la pròxima obertura del Centre d’Innovació Tecnològica i Empresarial d’Aran, ubicat a Casau, serà la clau de volta d’aquest cicle, en tant que les noves empreses de perfil tecnològic compartiran espai amb estudiants i projectes estratègics que reforcin e innovin sobre les formes de reinventar els nostres instruments de gestió i promoció turística.

El coneixement ha de ser una part indestriable del nostre model econòmic, reforçant alguns aspectes en els quals l’Aran ja té un reconegut prestigi i recorregut d’excel·lència. La gestió de la neu, en totes les seves facetes, però especialment en la prevenció dels allaus, és un dels projectes estratègics que ja tenen una extraordinària concreció i que ara s’han de projectar y s’han de posar en valor.

Un procés que troba en la cultura un embrió excel·lent per convertir l’Aran en la factoria cultural d’Occitània, tot posant, un cop més, les noves tecnologies a disposició d’una nova era de la creació i de la distribució d’aquests continguts. Hèm tv, la nova web televisió d’Aran, és en aquest sentit un pas definitiu en la projecció i cooperació dels occitans en favor de la seva llengua i de la seva cultura. Un somni que avui ja és una realitat.

Tanmateix, aquest procés que capgira el país vers les noves tecnologies, no pot fer-se d’esquena a allò que ens dóna identitat i caràcter, és a dir, la nostra ruralitat i la cultura de muntanya. És per aquesta raó que, ara més que mai, l’aposta per una cultura gastronòmica, paisatgística i de suport al sector ramader juga un paper fonamental. En bona mesura, saber establir l’equilibri entre la nova economia i les velles tradicions és la clau de l’èxit. Millorar sense perdre l’essència. Aquest és el camí. Un camí ja començat que, sense cap dubte, ens aportarà tota mena d’èxits si sabem treballar plegats.