Toros

Aué e votat en contra dera proibicion des tòros tot e que ,Catalunya m’agrade més sense  "corridas". Ac è hèt sense cap de passion, mès lèu damb ua cèrta resignacion. E maugrat era legitimitat de proibir es toros, pensi que non calie trencar un còp mès eth país. Pensi que non calie generar ne incentivar mès es òdis e es passions entre es uns e es auti. Es tòros, que tanben an estat part dera cultura catalana e occitana, en Catalunya son lèu acabadi. Son  acabadi perquè eth sòn public ei acabat. Ei constatable qu’era preséncia de public locau enes places ei absoludament minoritària e donc,  non calie sosméter a ua importanta part dera populacion que non va tàs tòros e que totun, viuerà era proibición com ua afronta, e se sentirà, un còp mès,  refusada peth país e pes sues institucions.

Eth taure espanhòu esdevierà eth simbèu dera ressisténcia d’aqueri que vòlen alimentar eth frontisme.  Tant ei atau qu’ ara mos calerà veir com eth moviment taurin se rearme tà tornar a reclamar es “corrides”, o ben, organizar es tòros ena frontèra catalana.

Autaments, non calie. Non calie ne cau mès crispacion,  mès “uns contra es auti”. Era deth taure ère una mòrt anunciada que non calie precipitar, per’mor deth prètz que'n vam a pagar.Tanpòc cau, ne podem, condemnar es tòros e aplaudir es “correbous”, per molt que brilhants oradors, aué, mos an hèt a veir qu’era diferéncia ei era non mòrt der animau. Alavetz perqué non an acceptat es corses de braus sense mòrt que proposaue eth psc? 

Cèrtament era mielhor proibicion ère era que daue libertat d’anar o non anar tàs toros e convéncer que sense public, talament e com a passat en Canàries, es tòros demoren com ua remora deth passat.

Civilitat signifique auançar enes espacis d’acòrd entre uns e d’auti, conciliant passat e tradicion, damb  modernitat e morau. S’es acòrds son es d’uns deputats mès o mens entà decidir era proibicion, d’auti vieràn a imposar çò de contrari en base a drets, legitims, per supausat, mès discutibles moraument. Era nòsta civilitat ei febla, massa febla.  

L'Aran a la Llei de Vegueries

Per entendre que ha passat en la Llei de Vegueries i com ha evolucionat el text proposo de llegir aquest document per tenir una opinió rigorosa dels fets.

1. Primer projecte de Llei emes pel Departament de Governació plantejava la integració de l’Aran a la vegueria i reconeixia la bilateralitat de l’Aran amb la Generalitat.

2. El Conselh Generau es manifesta en contra d’aquest projecte de llei i demana la inclusió de la següent esmena.

“DISPOSICIÓ ADDICIONAL”

Atenent el seu règim especial i en el marc de les competències transferides al Conselh Generau d’Aran, la Val d’Aran no podrà ésser adscrita o inclosa a cap divisió territorial que no sigui ella mateixa en tant que aquesta divisió es constitueixi com una unitat administrativa i territorial de descentralització dels serveis de la Generalitat de Catalunya, essent considerada la Val d’Aran com una entitat territorial autònoma dins de Catalunya.”

3. Al mes de març hi ha la presa en consideració del projecte de llei. Com a Sindic d’Aran el meu vot és d’abstenció i manifesto la voluntat de vot en contra si no hi ha modificacions al text.

4. Evolució del text:

• Millora del redactat de l’article 10

Article 10. Règim especial de l’Aran

En virtut del règim jurídic especial garantit per l’article 94 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran és la institució de Govern de l’Aran, que constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de forma bilateral amb els òrgans centrals del Govern i de l’Administració de la Generalitat, en els termes fixats per la legislació reguladora del seu règim jurídic especial. En aquest sentit, l’organització dels serveis de la Generalitat en la vegueria que estableix aquest títol no li és d’aplicació.

• Desaparició de l’Aran de la demarcació veguerial de L’Alt Pirineu.

La demarcació veguerial és la divisió en la qual la Generalitat organitza els seus serveis. L’àmbit territorial de les demarcacions veguerials és el següent:

a) La demarcació veguerial de l’Alt Pirineu comprèn els municipis corresponents a les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà.

• Incorporació de dues addicionals que ajuden a superar el mandat constitucional de pertanyer a un ambit provincial, concretament article 141 dera CE.

Disposició addicional quarta.

Quan l’ordenament jurídic estatal permeti a la Val d’Aran restar al marge de la institució provincial de govern i administració local, el Conselh Generau exercirà les funcions que aquesta llei atribueix als Consell de Vegueria i la Val d’Aran quedarà fora de l’organització veguerial.

Mentre la Val d’Aran estigui integrada per l’ordenament jurídic de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local formarà part de la vegueria del Pirineu, el Consell de la qual pot delegar al Conselh Generau totes les seves funcions en l’àmbit territorial de l’Aran.

La evolució del text ha estat evident i si bé, l’Aran no pot quedar al marge de les divisions provincials a no ser que esdevingui província, aquesta llei reconeix el dret de l’Aran a restar-ne al marge, i a assumir totes les competències d’una vegueria. Avui podem afirmar que si l’Aran no pot assumir un sostre més alt en la seva autonomia és per motius de caire constitucional.

CIU ha presentat dos esmenes que han aportat ben poc a aquest debat: la supressió del nom de la vegueria, que ja resta inclòs, i una apel•lació a la Llei d’Aran que queda inclosa en l’article 10, i que tan mateix no afrontava el problema de l’apertinença a l’àmbit provincial que mandata la constitució i que la llei resol amb les addicionals.

Esmena CIU

Esmena número 2

– Article 3.3. D’addició

«3. En el cas del Territori de l’Aran, i tal com determina l’art. 94.1 de l’EAC, disposarà d’un règim jurídic espe¬cial establert per Llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeixerà l’especificitat de la seva organit¬zació territorial i administrativa.»

– Article 9. Supressió del terme Aran del redactat de l’article.

*En coherència amb aquesta esmena cal suprimir el terme Aran de la redacció de la Llei en aquells casos en que entri en contradicció amb aquesta esmena

Un Aran de toti e totes

ARA QUE HÈ vint ans dera aprobacion dera Lei deth regim especiau dera Val d'Aran, que permetec era recuperacion des institucions d'autogovèrn, voleria, abantes d'arren, hèr especiau mencion a toti es qu'èren possible qu'aué era Val d'Aran gaudisque d'un estatus especific d'autonomia laguens de Catalonha. Voi rebrembar a toti es que, a compdar deth sòn compromís aranesista, concretat per miei dera Associacion de Vesins Es Terçons, an dedicat eth sòn temps entà hèr pedagogia, prumèr en Aran e dempús en Catalonha; hèr memòria collectiva, en uns tempsi en qué ne tansevolh se'n parlaue d'aguesta; e reivindicar aquerò qu'as aranesi e araneses mos siguec prenut ena prumèra mitat deth sègle XIX: eth nòste autogovèrn.

Eth 13 de junhsèga de 1990, eth Parlament de Catalonha aprovaue per ua ampla majoria (damb sonque dues abstencions) era prumèra norma democratica d'autogovèrn, dempús d'un long periòde de persutar-i damb tota sòrta d'arguments e reivindicacions. Aran ei aué ua comunautat civica damb clara consciéncia identitària, gràcies, en bona part, as que prumèr drevelhèren aguesta consciéncia collectiva, la materializèren ena lei e, ath long deth temps, l'an desplegat damb tota era sua potencialitat. Per aquerò, voi arreconéisher tanben eth mestièr amiat a tèrme pes sindics que m'an precedit enes sues responsabilitats publiques, depositaris coma son es dirigents d'un país d'aqueth sentiment compartit sense eth quau n'era politica n'era gestion propères non serien pas possibles.

Un aute 13 de junhsèga, mès der an 2009, es grops deth Conselh Generau d'Aran presentàuem ath Govèrn dera Generalitat era nòsta propòsta de reforma dera Lei damb era volentat unitària de mielhorar e actualizar eth nòste autogovèrn, d'acòrd damb eth mandat der Estatut d'Autonomia, qu'aué mès que jamès volem deféner ena sua integritat. An passat vint ans e era experiéncia acumulada mos permet aué d'èster ambiciosi, mès tanben conscients dera realitat dera nòsta arquitectura juridica e institucionau. Aguesta naua consciéncia implique qu'era complexitat dera practica der autogovèrn age eth sòn fidèu reflèx en ua naua norma, qu'a de balhar mès seguretat juridica en desplegament des competéncies, un mielhor finançament entà garantir-les damb un minim de qualitat e eficàcia e un reconeishement mès clar des relacions bilateraus entre eth Conselh Generau e era Generalitat.

A despièch des dificultats, eth nòste Govèrn a volut hèr der acòrd eth sòn drapèu e aguesta volentat mos a permetut auançar en reconeishement dera singularitat d'Aran e daurir naues perspectives de futur entar estatut politic e institucionau deth país. Coma rebrembèc eth president Montilla ena Hèsta d'Aran, deth pacte a brotoat un nau acòrd de finançament, signat en deseme de 2007; s'a auançat ena constitucion d'ua ponéncia conjunta entà elaborar ua naua Lei d'Aran, e, en çò que tanh ara lengua, auem promoigut ua lei pionèra entar aranés, dempús de trenta ans de demora.

E, dempús d'un long e dificil procès, Aran a trobat eth sòn encastre dehòra dera organizacion vegueriau, que permet campar es pròplèu vint ans damb era possibilitat d'apregondir eth camin diboishat pes que, enes prumèri ans dera democràcia, pensauen dejà en bastir un país mès just, equilibrat e damb es sues institucions respectades. Artenhe'c e assolida'c fòrtament non sonque ei possible, senon que depen sustot de nosati, dera liura volentat expressada pes ciutadans e es ciutadanes que vòlen hèr d'Aran eth sòn projècte collectiu, un país, ara fin, de toti e totes.