José Maria España Sirat a estat eth politic, des dera mia opinion, mès important qu’a auut Aran, amassa damb Felip d’Aner que, malauradament, moric massa joent, dempús de participar molt activamet ena redaccion dera Constitucion de Cadis. España Sirat, totun, siguec un òme que comprometec era sua vida damb era democràcia e era luta contra eth caciquisme. Siguec membre dera Mancomunitat de Catalonha, president dera Deputacion de Lheida, etapa ena quau, e gràcies ath sòn compromís damb Aran e eth Pirenèu, artenhérem hites com era arribada deth telefòn o era construccion dera carretèra dera Bonaigua. Estret collaborador de Macià e Companys, era sua actuacion siguec capdau en esclafament deth còp d’estat en Catalonha eth 19 de juriòl deth 36, coma conselhèr de Governacion ena Generalitat. Tanben ne siguec ara ora de sauvar a centenars de persones afèctes ath regim franquista, que sauvèrem era vida per’mor de poder signar es passapòrts que les permeteren húger dera accion des piquets revolucionaris qu’en aqueri moments s’auien hèt damb eth contròle dera ciutat. Perseguit e exiliat per colpa deth franquisme moric en Colòmbia.
Eth libre d’ Antonieta Jane Modol hè justícia a un ome qu’Aran a d’auer coma referent. Un òme qu’enes prumeries deth sègle XIX didie causes tan transcendents com aguestes:
“mi sueño es el gran estado federal”
“a tots els regnes on hi ha pluralitat de llengües es lluita vivament, ardentment per la llengua pròpia. Els ciutadans no utgen assolida la plenitut de llibertat política ni d’igualtat civil mentre als drets i llibertats proclamats en la primera etapa dels moviments democràtics no s’uneix també la llibertat i la igualtat de condició de les diferents llengues nacionals, mentre hi ha una llengua privilegiada i altres llengües preterides, mentre no obtenen totes les llengues nacionals els mateixos drets”
“aprestémonos todos a escribir una nueva historia de España que hasta ahora han escrito esas oligarquías y caciquismos, causa de nuestra pobreza y de nuestra decadencia”
Damb era biografia d'Albert Mane e ara eth libre d' Antonieta Jarne, hèm justicia ara memòria d'un aranés illustre
Hay personas que hacen historia, que son capaces de vencer los retos más difíciles, aquellos que solo quedan al alcance de unos pocos elegidos. Edurne Pasaban es una de estas personas capaces, no sólo de alcanzar todos los ocho miles del planeta, que estoy seguro va a conseguir en pocos meses, sino que además, llevará con ella a muchos miles de amigos y admiradores que tienen en Edurne un referente de compromiso, superación, tenacidad, y amor a la montaña. Yo me siento uno de ellos.
Edurne tienes contigo el aliento de todos tus amigos del Valle de Aran que te esperan para celebrar el éxito y compartir contigo esta gran hazaña.
I a persones que son de referéncia en un país, que son es que conformen eth nèrvi, eth uas dera anima d’un país. Son es que demoren ena memòria dempús deth pas des ans. En àmbit dera glèisa, Condò Sambeat, Nart Arjó; Verdaguer en cas de Catalunya, an estat elements referenciaus dera lengua e era cultura. Condò Sambeat da nòm as prèmis literaris d’Aran e es òbres dera Isla des Diamants o era Princessa Encantada de Nart Arjó son part imborrabla deth nòste patrimòni culturau. Ara, mosen Amiell a hèt ua valuosa aportacion damb era traduccion deth Nau Testament tot hènt qu’er occitan d’Aran sigue entre es 2000 lengües as quaus s’a revirat aguest text, qu’ei eth mès important dera literatura universau. Un trebalh ingent qu’auem d’arregraïr e de reconéisher com ua des aportacions mès importantes ara nòsta lengua.
Dia darrèr de dia arriben es traduccions des classics. Era Plaça deth Diamant ei era darrèra, damb traduccion de Manuela Ané. Abantes “Ací repòse Navares” per Xavi Gutiérrez, e prumèr “Solitud” per Maria Vergés, an anat configurant era nòsta bibliotèca de classics.
Gràcies a toti eri, per da-mos era oportunitat de lieger-les en aranés.
E gràcies Manuela pera excellenta introduccion a ua lectura que non me voi pèrder tà revíuer aguesta novèlla, e acompanhar es personatges en aguest episòdi trist dera guèrra e era postguèrra que tan ben descriu Rodoreda.
Intervencion en Palau dera Generalitat deth 16 de març
Voi en prumèr tèrme arregraïr era oportunitat de participar en aguest acte. Un acte de memòria a Robert Lafont, ara sua aportacion ar occitanisme e ara umanitat, com òme sabent e compromés damb era sua tèrra.
Més aguest ei tanben un acte en qué voi profitar entà manifestar eth compromís d’Aran damb Occitània, damb era sua lengüa, qu’ei era nòsta, damb era esséncia d’un esperit, d’ua volentat d’èster qu’ ath long des sègles a hargat ua civilizacion qu’a hèt granes aportacions ara umanitat.
Aran, des dera sua modèstia, com país petit, damb tot just 11.000 persones, pren eth sòn compromís damb era causa occitana. E deishatz-me díder que a despièch dera nòsta petitesa, Aran a un pes important en imaginari occitan, o aquerò qu’en demore a dia d’aué. Aran non a sentit sense era sua conviccion de pertànher ara gran família des terres d’òc. Pr’amor qu’ei justaments era pertenença a Occitània çò que li balhe er esperit e er ànim de lutar per preservar aquerò qu’aué li da era sua singularitat politica e identitària.
Didie Henri Moline, realizador de filmes occitans, que: : “Occitània ei un sentiment” Er escrivan Jean Pierre Richardot higie que: «Occitània jamès a estat ua entitat politica, unificada e independenta”. Totun, arrés discutís es fondamnets dera civilizacion occitana, expressada de manèra magistrau per Simone Weil, grana defensora dera civilizacion occitana, quan afirmaue que jamès Euròpa auie retrobat eth grad de libertat espirituau perduda en aguesta guèrra.
E s’Occitània ei un sentiment, arrés a sabut expressar-le com Robert Lafont. Eth professor, eth poèta, eth novellista, e sustot er activista politic. Un òme qu’ expressèc com arrés un pensament, ua idèa d’Occitània.
Deishatz-me díder totun qu’era dimension de Lafont ei justament extraordinària pr’amor qu’era sua vision occitanista siguec sustot ua vision restacada prigondament ar europeïsme e a ua concepcion dera politica auançada ath sòn temps. Possiblament perque en Robert Lafont se conjugauen es dues granes vertuts, Lafont ère “un intellectuau dera accion”. Era sua biografia ei ua evidéncia d’aguesta singularitat que definís era sua persona e era sua òbra.
Totun, aué, era mia intervencion ei adreçada a parlar d’Aran en contèxte occitan, e damb açò voi acabar era mia intervencion. Efectivament, parlar d’Aran, ei parlar d’ua petita part d’òc. Ua part petita, mès totun, soent eth pes des païsi, des territòris, non se pòt mesurar sonque pera demografia. I a un pes simbolic qu’ei molt important. Aran ei er unic lòc occitan tamb un estatus politic hòrt, un reconeishement lingüistic oficiau e sustot ua volentat clara d’èster un territòri qu’exprèsse eth sòn sentiment nacionau. Aquerò a estat gràcies a ua volentat istorica des aranesi qu’an lutat per preservar era sua condicion d’òmes liures, restacadi a tradicions e costums sus es quaus sostiegen er autogovèrn e era organizacion pròpria des comunautats locaus.
Catalunya reconeishec a Aran era sua singualaritat politica en an 1990 e aué, Aran, desvolope ua decidida accion a favor dera sua lengua, dera sua identitat e deth sòn autogovèrn, esdevenguent atau un referent tà ua Occitània que demore restacada ath modèl d’estat jacobin que França a imposat pendent es darrèrs segles.
Eth Parlament de Catalunya regularà damb ua lei era oficialitat der occitan d’Aran en aguesti proplèu mesi, tota ua hita tar occitan qu’esdeven atau era tresau lengua oficiau de Catalunya. Ua hita qu’a d’estimular, qu’estimule as aranesi a seguir persutant en combat per preservar era sua lengua. Un pretzhèt que com vostés saben va hòrtament restacat ara concepcion politica des lengües. Voi díder qu’eth combat dera lengua ei restacat ara capacitat de desvolopar un poder politic capaç de defener-la. Ua realitat qu’a de besonh dera comprension de Catalunya e especiaument dera complicitat dera sua classa politica.
Qu’er exemple de Robert Lafont mos tengue tostemps fiers des nòstes conviccions e dera defensa dera nòsta Tèrra.
