Estatut

Repensar-nos

És possible que, com diu el conseller Castells, el sistema polític hagi de ser repensat i reformat, ja que aquest s’ha esgotat... Jo hi afegiria que el que s’ha de repensar és la relació dels ciutadans amb la política i la posició dels ciutadans en la política. És a dir, la política pensada com un instrument de servei a la ciutadania, de transformació de la societat i de les seves realitats per fer-la més justa i solidària (des d’una perspectiva de progrés), implica desfer la teranyina que avui dilueix i entorpeix aquesta certesa. És a dir, ens cal en primer terme situar al ciutadà al centre de l’escena, recuperar la vocació de servei social de la política i reafirmar el compromís per la transparència i el bon govern. Però cal, també i alhora, exigir als ciutadans, apel•lant als valors de ciutadania, que, amb els mecanismes adequats, responguin a la participació i al compromís en les decisions polítiques, que prenguin decididament la possessió d’uns partits polítics capaços de repensar-se, i de ser alhora instruments de govern i consciència crítica; espais de pragmatisme, de gestió i laboratoris d’utopies.

Ens cal acabar amb el paradigma d’un individualisme ferotge on la política interessa només, i massa sovint per fer transformacions més dirigides als interessos econòmics que no pas al benestar del ciutadà. Ens cal convertir les administracions públiques en aparells àgils i curar-los del paquidermisme que avui acaba immobilitzant el sistema.
Repensar la política vol dir canviar les coses en profunditat. Ens equivocarem però, si pensem que tot això torna a ser només coses dels polítics... la política ens concerneix a tots i és l’única forma de gestionar els afers públics per tal que no quedin en mans d’aquells que ho farien sense política, és a dir des de l’autoritarisme pur i dur.

Deixeu-me també que trenqui una llança en favor de tots els milers de persones, homes i dones (el 99% dels que s'hi dediquen segons les estadistiques) que calladament deixen el seu temps, energia i sovint els millors anys de la seva vida per transformar els seus pobles i servir a la seva gent. Ells són l’esperança!

Regim especiau II

Finaument, eth projècte de Lei de Regim Especiau dera Cerdanya a arribat tath debat parlamentari. Com ère de demorar, era dreta a votat a favor de tramitar aguesta Lei equivalenta ara de Regim Especiau d’Aran. Es intervencions de CiU e PP an argumentat eth besonh dera Lei tà apraiar era dispersion geografica dera Cerdanya patida pera aplicacion deth "Tractat des Pirineus". Er argument ara contra a estat òbvi: tà racionalizar era administracion non cau ua Lei. Era comparança damb Aran, inevitabla, a estat manifestada per Roberto Labandera tà explicar qu’Aran a ua tradicion istorica e e ua singularitat culturau e lingüistica que non a arren a veir damb era Cerdanya.

Ei susprenent que CiU non entene que generalizar un Regim Especiau com eth d’Aran en conjunt des comarques catalanes ei desvirtuar Aran e eth principi que sustente eth sentit dera singularitat, un mau qu’es catalans ja patiren damb er estat des autonomies e qu’ara poderien aplicar a ua generalizacion dera especificitat.

Ne hèr ne deishar hèr

Era planificacion urbanistica non ei jamès un ahèr facil, com ei sabut, especiaument aguesti dies enes quaus politics relevants son amiadi dauant era justícia damb er urbanisme com tansfons d’ actuacions illicites.

En Aran era planificacion arribèc per prumèr còp en 1980, alavetz ère de besonh arturar eth creishement desordenat d’un país a on eth torisme esdevenguie motur economic e riscaue de patir er excès e era anarquia. Dempús, en an 1992, eth Parlament de Catalunya aprovèc eth Plan Generau ath quau auien de seguir es Plans Territoriaus. Totun, tà CiU, era planificacion deth territòri jamès a estat ua prioritat, tan ei atau que mos a calut demorar enquiar an 2006 tà qu’ eth Plan Territoriau Parciau deth Pirenèu vedesse era lum. Ara, eth Departament de Politica Territoriau redacte eth Plan Director Urbanistic dera Val D’Aran, un Plan que se definís com:

• Instrument d’aplicacion deth Plan Territoriau.
• Establís critèris de desvolopament, totun, non qualifique sòu urban, un ahèr que pertòque as Plans d’Ordenacion Urbanistica, e per tant as Ajuntaments.
• Identifique elements patrimoniaus e paisatgistics tà protegir.
• Establis airaus d’activitat economica.
• Prevé es infraestructures tà garantir era mobilitat.
  

Semblen objectius rasoables tà un territòri que vò víuer deth torisme en tot aufrir paisatge, qualitat e un patrimòni a recès dera voracitat especulativa.

Donques, semble qu’açò non ei òbvi e Convergéncia se dedique a “incendiar” eth país damb mitings contra eth Plan Director e es mesures de proteccion ambientau. Possiblament perque, seguint era tradicion (jamès an impulsat cap mesura de proteccion ne de contròtle urbanistic) eri s’estimen mès era arbitrarietat.

Quin ei eth país que defen Convergéncia? Non valerie plan més que, en lòc de parlar a tòr e dret aportessen propòstes tà milhorar eth Plan des d’ua posicion/oposicion constructiva?

Non anarie bric mau s’ath delà dera demagògia ena politica, de tant en tant, i vedéssem sentit comun e exercici de responsabilitat.

dançaires e músics d'Aran

Camins d'Aran

Règim especiau

Hè uns mesi, eth Conselh Comarcau dera Cerdanya entraue en Parlament ua proposicion de Lei tà arténher un regim especiau enes tèrmes en qué aué coneishem eth dera Val d’Aran. Non ei pas eth prumèr còp que i arribe un projècte de redaccion similara, er an 2002 ja vedec un projecte d'auestes caracteristiques. Aguest ahèr a passat fòrça desapercebut, totun tara Val d’Aran ei d’extrèma importància. En parlaue eth cap d’ERC en Aran, ena sua colomna deth Segre. Efectivament non aurie cap sentit que Catalunya desvolopèsse 41 projèctes especiaus de Lei similars. Aran a desvolopat un projècte pròpri e especiau pr’amor que respon a ua tradicion istorica ua lengua e ua cultura, causa que non passe en cap aute lòc de Catalunya. Cau demanar as partits politics catalans que siguen coerents e que non vulgarizen era singularitat. Totun, sabent qu’era gormanderia politica ei infinita, dar era rason as cerdàs damb era sua demana e estornejar quauqui vòts aquiu, tà quaqu’un pòt auer interès. En brèu saberam quina posicion pren cada un en aguest ahèr e saberam quin ei eth grad de coeréncia des uns e des auti.

Carcassona 2009

Participar ena manifestacion pera lengua a estat tot un gòi; un gòi en toti es sentits, autant peth dia compartit damb era cinquantea de persones que dediquèren aqueth dia a dar supòrt ara lengua occitana, com pera participacion en sentiment collectiu de toti e totes es que damb ambient de hèsta participèren en aguest eveniment qu ' amassèc 25.000 persones ath crit de “pera lengua occitana anem òc”. Es aranesi auançam en reconeishement dera lengua en àmbit juridic e administratiu, e mos i cau persutar. Era Occitana grana demore estofada jos promeses sense concretar. Eth crit de tota Occitània representada en aqueres 25.000 persones ei un simptòma que a de hèr a reaccionar ara Administracion francesa. Totun, non cau enganhar-se, era realitat ei que lengua e poder politic van tostemp hòrtament restacadi e donc eth combat non a hèt que començar. Aran a de besonh ua Occitània viua damb energia tà hèr a víuer era lengua, i ajudaram en tot çò que sigue ena nòsta man.

video tv3

video BTV