Primauera

Entrevista diari el Punt

FRANCÉS XAVIER BOYA ALÓS SÍNDIC D'ARAN I MÚSIC

«La cultura aranesa no pot ser només als museus»

20/03/09 02:00 - TONI MUÑOZ email protegit

Nascut a Les el 1960, és, pel seu càrrec, qui defensa els interessos dels aranesos davant la Generalitat i el màxim representant de la Generalitat a la Val d'Aran. Ja es veu, per definició, té mala peça al teler.

Que no té feina, el síndic, que es dedica a gravar cançons?

–«La feina no se l'acaba, el síndic. Però abans de ser síndic ja era músic i participava en activitats culturals i ara continua fent-ho els diumenge a la tarda, amb uns companys.»

–Molt malament deu estar la cosa, però, si és la màxima autoritat qui s'ha de dedicar a mantenir viva la llengua i la música araneses.

–«En una comunitat petita, de 10.000 persones, tampoc ho veig tan estrany. Jo abans militava per la cultura del país i ho continuo fent. Crec que el síndic faria malament si, pel fet de ser-ho, escatimés a la cultura el temps que li dedicava.»

–Quin tipus de música trobem al seu disc?

–«Venim de la música popular, de colles de dansa... A partir d'un moment vam decidir que, sense abandonar la música d'arrel tradicional, podíem donar-li un ritme i un so més actuals. Intentem que aquesta música, a banda de quedar recollida i reproduïda pels grups de dansa, també tingui la capacitat de divertir la gent i de ser útil per a la gresca i el ball. S'hi recullen algunes adaptacions de la música tradicional i algunes composicions dels membres del grup.»

–I amb instruments tradicionals?

–«Sí. Combinem. Hi ha l'acordió diatònic, la viola de roda o el violí... i també el baix o la guitarra elèctrics...»

–Al Tall, Esquirols, La Carrau, Bramatopin...

–«Hi ha un fons comú, però la música de Bramatopin està molt arrelada a la terra, a la nostra terra.»

–Els polítics entenen la seva dedicació pública a la música?

–«Alguns sí i altres no. Però la nostra dedicació a la música no és molt diferent de la que té el polític que pesca, caça o juga al tennis. No ho faig per guanyar-me la vida sinó per fer una aportació personal i modesta a la cultura del meu país.»

–I els aranesos ho agraeixen o ho veuen com una extravagància?

–«La gent ho agraeix. El disc se sent a molts llocs d'oci. Està fet amb tot el cor per tal que la nostra música tingui un espai normal en la societat.»

–Es pot viure només en aranès a la Val d'Aran?

–«Difícilment. La presència del castellà i el català és molt important. La nostra cultura també implica el trilingüisme i el quadrilingüisme, però si no tenim un sentit fort de la identitat serem fagocitats per la resta de cultures. Per això, incentivar la creativitat de la comunitat aranesa és un dels reptes més importants. I el síndic passa a davant i dóna exemple. Alguns em diuen ‘ara que ets síndic ho has de deixar'. Seria un pèssim exemple per a la gent a la qual sempre he fet costat en el món cultural dir-los ara que, perquè sóc síndic, no comptin amb mi.»

–Vostè sí, però els aranesos saben fins a quin punt la seva singularitat és desconeguda a Catalunya i com ho és la particular relació que mantenen amb la Generalitat?

–«Som conscients que costa molt que aquesta singularitat sigui entesa. És la nostra reivindicació nacional: un marc polític que la Val d'Aran ha tingut històricament i que vol continuar tenint. Hem fet passos endavant, però la defensa de la diferència costa una enorme quantitat d'energia. Això ho saben bé els catalans respecte de Madrid i els aranesos respecte de Catalunya. De França, ja ni en parlo. A la fi, estem lluitant perquè se'ns reconeguin una llengua pròpia, una cultura... però no poden ser només als museus, han de ser vives i formar part de la nostra identitat.»

–Les dificultats amb Catalunya resulten paradoxals?

–«Estem treballant en una nova llei de la Val d'Aran... però costa molt, s'han de fer molts equilibris. És una qüestió de dimensions. La Val d'Aran només té 10.000 habitants i la Generalitat és enorme i molts cops no trobes la sensibilitat necessària. Però estem avançant.»

–El seu company de partit Montilla compleix més amb vostè que Zapatero amb ell?

–«M'estimo més fer balanç al final de la legislatura. Si aprovem la llei i hem fet avenços, el balanç serà positiu, però ara mateix aquesta afirmació no la puc fer.»

A la Val d'Aran, amb 10.000 habitants, entre tots s'ha de fer tot. El síndic ha gravat el disc Sarabat d'Aran (Festa d'Aran), amb el grup Bramatopin, per ajudar a estendre l'aranès en la societat.

Gèu

La música de la política

Una de las caras obscuras de la política son los peajes de las cloacas, la parte negra del debate político que ocupa a algunos, ya sea en la elaboración de informes para espionajes, o en menesteres más simples, es decir, elaborando anónimos y desgajando la vida privada de los políticos con el objetivo único de desgastar, no al político, sino su imagen pública para beneficio de los adversarios.
Vivo en primera persona un nuevo ataque a mi vida privada por las cartas anónimas que llegan a los periódicos sobre mi actividad musical. Ciertamente, nunca pensé que, participar en actividades culturales del tipo que sea fueran un desprestigio para la política ni una vergüenza para un país. Parece que hay quien lo sostiene. En esencia me parece un debate interesante: puede un político dedicar su tiempo libre a la música o a cualquier ejercicio artístico? Tengo la sensación que sobre el debate planean grandes prejuicios, especialmente sobre el mundo del arte. Es decir, existe la política y la farándula. Ciertamente es una afirmación cargada de prejuicios contra las actividades artísticas, de visiones sociales arcaicas que expresan un reduccionismo mental considerable.

Es cierto que algunas opiniones de las versadas sugieren que “mi proyecto musical” roba dedicación a mi función de síndico. Por ello quiero explicar en este “post” el alcance de la mi historia musical que, a buen seguro, servirá de poco para los que, desde la “cloaca”, seguirán su acción de castigo a mi flanco personal y político. En todo caso es bueno explicar que antes de la política estuvo siempre mi militancia cultural, vinculada a un proyecto de país que tiene en su cultura la razón de ser, también su esencia política. Por ello, que hoy, desde la más alta instancia de nuestras instituciones, desde la sindicatura del Conselh Generau d’Aran, que tengo el honor de ostentar, el síndico dejara su actividad a favor de la cultura y de la lengua de nuestro país, sería, una derrota para todos aquellos que son muchos, que han compartido conmigo su militancia en grupos de danza, de teatro, corales y tantas y tan dignas actividades culturales que mantienen viva la tenue luz que aún conserva nuestra singularidad cultural. Es absurdo, por obvio, explicar que eso no da dinero, y su precio son tardes de domingo robadas a la familia.

Que el noble arte de la música nos libre del tufo miserable de las politiquillas, del cobarde anonimato y de aquellos que tras su miope mirada son incapaces de regalar un minuto por una buena causa.

Lei d'Aran

I a un interès especiau en suscitar ua faussa polemica ath torn des trebalhs dera Lei d’Aran en tot sajar de generar un ambient que dificulte eth consens de besonh que, pensi, totes es persones sensates deth país considèren indispensable.

Voleria donc, rebrembar com a auançat eth procès tà que demore, un còp mès, constància de com an anat es causes en un ahèr talament essenciau tath país:

A finaus deth 2007 eth CGA cree ua comission especifica tà començar es trebalhs de redaccion dera naua lei. En aguest sens e damb eth precedent des convèrses damb eth conselher Puigcercòs se demane er assessorament de tres juristes de prestigi tà redigir era propòsta legislativa. En gèr deth 2008 se hè era prumèra amassada dera Comission damb es letrats en Vielha. Se genère un prumèr document e en junh s’amasse era Comission en Parlament tà debàter sus un prumèr document. En aguesta amassada s’emplace as presents a presentar es esmendes en mes de seteme tà per’mor d’agilizar es tramits. En mes d’octobre, CDA demane temps tà redigir era sua propòsta e finaument en Decembre 2008 s’amasse de nau era comission damb es documents aportats per cada un des partits. Se demane alavetz as juristes que trebalhen en un document de sintèsi qu’aproxime posicions en aqueri ahèrs en qué es documents non son coïncidents.

A compdar d’aguest moment e ja en tram finau des trebalhs dera comission, suspren era aparicion deth sr. Mas desqualificant eth procès. Totun, non ei er unic. Ara des d’ERO s’acuse ath CGA de “feudau “ per negar era participacion “àmplia” en aguest procès. Tota ua declaracion de bona volentat, tot just tà emparar un document d’aportacion municipau hèt, semblarie èster, segontes era apreciacion d’ERO, des dera “colèra” .

I a pas mau de preguntes sus aguest ahèr que me suggerissen determinades actituds. Jo demani se qui son es legitims representants des ciutadans deth país, aqueri que representen era pluralitat democratica? Pensi non enganhar-me se parli des conselhèrs e conselhères qu’an estat trigadi pes ciutadans en ues eleccions. Evidentment eth trevalh dera comission non se contraditz damb es aportacions que a posterior se poderan hèr ath document.

Totun ja sabem que en aguesti episòdis sò que soentege ei er oportunisme politic des que, ara, dempús de víuer ara ombra deth poder establit, an de començar a pensar en guanhar-se un lòc ena casa “deth senhor” . Tad aquerò, totun, cau passar peth sedaç dera democràcia. Non cau desesperar, arribe cada 4 ans.