Crisi

Vivim moments de profunda incertesa, una incertesa que s’ha imposat en la economia i que ja ha transcendit a d'altres àmbits de la vida quotidiana, en una lògica que afecta famílies i especialment empresaris i treballadors que s’enfronten a un futur ple d’incògnites. És obvi que des de les administracions hem de treballar d’una manera decidida per afrontar aquesta situació amb determinació, amb l’objectiu prioritari d’ajudar als sectors més afectats per aquest procés, que tots esperem sigui el més curt possible, tot i la certesa que els seus efectes seran contundents. Evidentment, de res serveixen ara les lamentacions respecte del passat i les actuacions fetes des de les altes estàncies financeres les quals, en bona mesura, ens han portat a la situació actual. Ara, la lliçó dura i sagnant ens posa davant l’evidència de les nostres febleses, com una senyal inequívoca de quin era el camí equivocat.

Ens cal doncs, una tasca decidida i valenta que ens ajudi a superar aquests moments i no hi ha receptes màgiques. Els governs central i autonòmic treballen amb els plans respectius d’ajuts directes, indirectes a les empreses i especialment a les famílies. És una bona notícia l’anunci del president que no hi haurà retallades als drets dels treballadors, que s’incrementa el suport a les famílies i l’impuls a l’economia amb el pla de 8 mil milions d’euros com pla de xoc que s’ha de visualitzar els propers mesos en l’àmbit de les obres que duen a terme les administracions locals.

Ara però, hem de passar a una fase de coordinació entre administracions per impulsar, no només la necessària recuperació de l’economia amb aquest impuls de l’obra pública, sinó en la definició i concreció d’ajuts per a sectors estratègics que han de ser nous punts de generació de treball i de creació de riquesa. I aquesta és efectivament una clau que ha de tenir un diàleg entre administracions i territori, per adaptar aquestes estratègies a una escala territorial i fins tot local, que ens ajudi a definir la nova orientació dels sectors que avui han caigut estrepitosament en el tsunami econòmic que acabem de viure.

És en aquest ànim que el Conselh Generau d’Aran treballa per impulsar alguns sectors, especialment en l’àmbit del medi ambient, dels sectors vinculats a les prestacions socials, a la innovació en l’àmbit del turisme, en el desenvolupament de les noves tecnologies com a eines imprescindibles per a competir en l’economia local, i molt especialment, en definir una estratègia perquè la formació sigui ara un eina al servei d’aquells que han de resituar-se en el mercat laboral. Per això, ens cal més que mai, diàleg social, coordinació entre administracions i ambició de país per sortir d’un atzucac que ens obliga a donar el millor de nosaltres mateixos.

Consens

Era visita d’Artur Mas en Aran a mercat quauques nòtes d’interès respècte ath futur des eveniments politics des pròplèu mesi:

1. Remercar qu'eth cap dera oposicion, a diferéncia de çò qu'an hèt toti es caps de partits politics qu’an visitat Aran, e en tot contradider ua norma protocolària e institucionau , visitèc er Ajuntament de Vielha e non eth Conselh Generau. Ua manèra de manifestar o pòc respècte pera institucion o un exercici de sectarisme notable.
2. Es sues critiques ara Lei d’Aran responen a un desconeishement prigond dera situacion o a ua estratègia politica segontes era quau, en tot es sòns representants en Aran demanen prorrògues tà alongar es tèrmes de presentacion d’esmendes ena comission deth Conselh, eth sr. Mas demane celeritat en procès. Cau díder totun tà hèr era prumèra Lei d’Aran, en aguest moment tot just en portam un an.
3. Vista era estratègia definida per CIU non semble qu’er esperit de consens planege sus er ànim qu’aurie d’amiar es trebalhs dera naua Lei quan eth lidèr dera oposicion ven tà Aran tà criticar es trebalhs qu’era comission redactora amie a tèrme. Totun, non cau dar arren per perdut, es juristes trebalhen en un document que mos aurie de perméter arribar en Parlament damb era fòrça deth consens, e ei en aguest sens que mos cau trebalhar.

Ja l’auem artenhut, d’abòrd non a pas estat un ahèr senzilh, totun s'ac a valut. Dempús de tres ans de trebalh contunhat es tardes des dimenges damb es amics de Bramatopin e gràcies a Pau Donés e a Miki Forteza, “Sarabat d’Aran” ja ei enes botigues. Un sarabat qu’ei com ua bona “ òlha deth país”, damb un shinhau de tot. Tradicionaus de tota era vida, creacion pròpia, e quauqua pèrla que ja hè a dançar ara gent. Aqueth ère er objectiu. M'ac didec M.José deth Malh Blanc, ager, en tot acabàuem era amassada damb es pompièrs tà avalorar era situacion dempús des nheuades :

-Era mia mainada ja me demane Roseta toti es maitins- donc damb aquerò ja è m pagats. Aran pòt auer musica hèta en casa tà dançar e tà escotar. Ei tot just un petit pas, mès com tot ena vida, tà començar un camin cau hèr eth prumèr e imprescindible pas, sense aqueth, eth camin esdeven ua quimèra.

Ei plan per aquerò que voi dar es gràcies as amics de Bramatopin, pera sua perseverància, era sua paciéncia e eth sòn talent. Gràcies a tot aquerò aué aguest “sarabat” ei en carrèr tà qui le volgue escotar e dançar.

LEC e Aran

Non i a dobte qu'eth sr. Sans, director dera oficina lingüistica tath desplegament der occitan en Catalonha, va mostrant dia darrèr de dia un interès manifèst en méter en qüestion es actuacions deth Conselh. Ei pro saludabla era critica, especiaument s’ei constructiva, e ei de supausar qu'era sua n’ei.

Vam a parlar donc, dera LEC.

Voi aclari-le ath sr. Sans que son es grops politics es que triguen as persones e institucions que compareishen enes comissions, per tant, s’eth sòn grop ERC ac demane, jo i anarè damb molt de gust a comparéisher. Totun, non ei massa complicat saber qu’es longues negociacions damb eth Departament d’Ensenhament, eth sindic les a hèt sense besonh dera intermediacion des partits politics.

1. Ja parlaram des contenguts tecnics dera lei. Ara, díder qu’en procès encetat peth Conselh, daurit, e damb era participacion de tota era comunitat educativa, es milhores qu 'apòrte eth nau tèxte son considerables. Entre d’autes causes perque eth tèxte originau dera lei negaue ar aranés era condicion de lengua veïculara, atau com finançament e era regulacion dera autoritat lingüistica.
2. Eth sr. Sans, com a cap d ' ERC en Aran, pòt, a travès deth sòn partit milhorar eth projècte ena fase en qué se tròbe en aguest moment. Donc, sonque cau qu` eth sòn partit, decisiu en Govèrn de Catalonha, pòrte ath debat en comission es propòstes qu’ argumente. Eth sindic, i serà a favor.
3. Ei susprenent qu’era persona qu’ a estat ath capdauant dera politica lingüistica deth país dempús de tanti ans non manifèste era pròpia autocritica, atenent ara situacion d’allegalitat dera lengua enquiad aguest moment. Que se hec pendent toti aguesti ans? Perqué cap de regulacion curriculara , ne cap de recors finacèr, e tanpòc de supòrt as mèstres?
4. Totun, ja ei sabut qu'en política es actituds responen tot soent a estratègies e en aguest cas ERC o ERO, passe per desgastar er actuau govèrn, causa que jamès hec damb es de CDA. Era estratègia donc qu’ei clara e ben definida.

Exili

Er Ajuntament de Sant Gaudenç, amassa damb d’auti vilatges de Comenges organizèren, aguesti dies passadi, tot un seguit d’actes que s’an desvolopat en forma d’exposicions, projeccions de documentaus e aumenatges as exiliats deth franquisme. Eth d’ager, dia 7 de hereuèr, ena sala “ “Haraas” siguec especiaument emocionant. Hilhs e arrehilhs d’exiliats e quauque supervivent des que viueren aqueri tragics hèts de hè 70 ans, aumplien era antica casèrna a on èren es cabalheries d’alavetz, tà rebrembar, aqueth prumèr alotjament des 320 persones qu’ arribèren en Sant Gaudenç aqueth 7 de hereuèr de 1939, en húger deth dictador.

Jamès arregraïram pro a toti aqueri que marchèren damb era maleta vueda e arren enes mans, sonque un futur de misèria e pòur, tot çò qu’ an representat tà un país que, a despièch des 40 ans de dictadura e misèria morau, sabec mantier, ena memòria des exiliats, era sua dignitat, sonque recuperada dempús dera mòrt deth dictador en 1975. Atau les ac diguí damb paraules d’arregraïment tà toti eri.

Jean Ramon Lepynai, alcalde de Sant Gaudenç, e bon amic, hec justícia en tot rebrembar era pòga volontat des estaments francesi d’acuélher ad aguesti exiliats, en rebrembar es decisions contradictòries en pòc de temps deth madeish Ajuntament de Sant Gaudenç, respècte des ajudes ad aguesti exiliats. È trobat un blòg pro interessant tà poder conéisher eth drama uman que viueren aguestes persones: “el espia del bar”. Vos i recomani un còp de uelh ath sòn particular informe.

Ara tornada d’aguest acte, m’apropè a visitar ara mia mair, era tanben e de ben petita visquec era deportacion tath camp d’Argeles, pròp de Tolosa, per culpa dera ajuda que balhèc sa pair a un guerrihèr bèlga des Brigades Internacionaus, a qui rebrembi dera infantesa pes sues visites nombroses pr’amor dera grana amistat neishuda en aqueri moments. Me dançauen ena memòria es donades d’aguest episòdi familiar que non voi pas desbrembar. Aran n’ei plen d’episòdis com aguest. Hujudes desesperades pera nòsta montanha, drames umans, gèstes eroïcs qu’ara, damb era desaparicion progressiva des sòns protagonistes, risquen de quèir en mès absolut desbrembe.

Casualitats o non deth destin, en mes de deseme, pendent era visita de Joan Boada, secretari generau deth Departament d’Interior, ena visita tara exposicion der “Aran Clavis regnis” e en tot explicaua qui siguec Juan Blázquez, se comprometec a trebalhar sus aguest ahèr damb era directora generau deth “Memorial Democratic”, Maria José Bono. Eth dia 5 de hereuèr mos amassèrem tà qu’Aran pogue participar en aguest projècte de recuperacion dera sua memòria istorica, de toti aqueri episòdis qu’ an mercat eth nòste país ena nòsta istòria mès recenta.

Non se tracte donc de méter nòms o plaques en rebrembe d’antics combatents. Aquerò ac a de hèr ena intimitat cada ua des familhes. Ena mia, com en tantes d’autes, en tot eth mèn pare, dera quinta deth biberon, siguec a punt de morir en front der Èbre, en çò dera mia mair, era victòria franquista significaue er expòli dera casa, des bens familiars e er exili. Donc, ara, e un còp guarides es prigondes herides d’aqueth conflicte, damb era democràcia assolidada e damb eth tebet resplendor dera memòria des pogui testimònis qu’encara demoren d’aqueri moments dramatics, se tracte simplament de non desbrembar, de saber e de conéisher aqueri episòdis que mos an de perméter non repetir era istòria. Com ditz era frase “qui la desbrembe ei obligat a repetir-la”

Ahèrs de país

Aguesta setmana a estat pro intensa e tanplan qu'ei bon de comentar dus des ahèrs mès subergessents.

Era celebracion dera COMISSION DE TRASPASSI Aran-Generalitat mos a permés d'auançar en quate ahèrs importants:
1 Establir era reglamentacion dera Comission, damb ua obligatorietat de convocatòria un còp ar an, e ua permanenta que velhe peth desvolopament des acòrds. Per tant reglamentar un organ vitau tath desvolopament dera nòsta autonomia.
2 Aprovar mès d’un million d’Euros en aportacions ara nòsta sanitat.
3 Aprovar es aportacions ara mielhora deth transpòrt d’Aran qu ' a significat un increment de 8 millions des antiques pessetes as pròp de 40 milions actuaus que ja s’invertissen en ua mielhora notabla dera freqüéncia e aument de línies de Bus, entre d’autes de Bus nocturn o d’accès a Beret.
4 Aprobacion d’un nau convèni que permet mielhorar eth finançament des Pompièrs d’Aran e auançar de cap a ua naua estructura d’emergéncies que resòlve ua situacion actuau qu'a esdevengut, des de hè ans insostenibla. En aguest ahèr er augment a estat de 500.000€ e ua aportacion de 400.000€ suplementaris tà mielhores en Parc de Vielha.
5 Arténher era equiparacion des agents deth miei ambient aranés damb es sòns omonims catalans qu'auie ocasionat un long litigi aguesti darrèrs ans e que da respòsta a ua question importanta. An dret es foncionaris d’Aran a èster equiparats as catalans? pensi qu'òc.
Era oposicion a volut mantier aguesti acòrds, forme part deth sòn mestièr, totun, damb es dades ena man ei evident que per quantitat e qualitat, repassades es actes de passades comissions, senzilhament non i a color.

Era Presentacion dera naua USVA e deth projècte B-qu ' ei ua mòstra d’evolucion deth coneishemet aplicat as servicis publics entre ua empresa privada com Baqueira e eth Servici Aranés dera Salut que podetz contrastar ena lectura dera informacion que trobaratz ena web deth Conselh. Ua evolucion que s’a demostrat tanben ena utilizacion deth decibelix, aparelh qu' evitarà qu’era carretèra deth Pòrt dera Bonaigua demore un promiei de 40 dies ar an barrada, tà tot just demorar barrada es dies exclusius dera nheuada. Dus procèssi a on es tecnics e es estaments deth Conselh an intervengut de manèra decisiva tà hèr possibla era mielhora de sevicis publics determinants tara eficàcia des servicis publics.

"30 anys de marxa Beret "

La consolidació d’un esdeveniment esportiu al llarg de 30 anys és tot un èxit, especialment si aquesta perseverança serveix per promocionar un esport com l’esquí de fons, que sovint ha estat considerat el germà pobre de la família, cada cop més nombrosa, dels esports blancs. Aquest trentè aniversari ha tingut una especial satisfacció per a l’Aran perquè el Conselh Generau ha organitzat enguany, íntegrament, la Marxa Beret, amb la inestimable col·laboració de moltes persones i entitats a qui vull, des de aquestes línies, fer-los arribar el meu sincer agraïment en nom de la màxima institució aranesa i tot l’Aran.

Abans, però, m’agradaria també agrair a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern tot l’esforç d’aquests anys per consolidar la Marxa, un esforç, que amb la sempre entusiasta implicació de Baquèira – Beret, ens ha permès arribar a aquesta edició tan simbòlica i històrica, amb només dos anys d’impossibilitat de celebrar-la, en un cas per excés de neu i en l’altre, en el fatídic 2006, per justament el contrari. I tanmateix, aquesta trentena edició ha tingut uns clars protagonistes, els Voluntaris d’Aran, i totes aquelles persones i entitats, com els Pompièrs, que han fet costat a l’organització d’aquesta festa de l’esquí posant el seu esforç personal durant els dies previs a la cursa i, en especial, el dia 1 de febrer, perquè els 1.200 participants gaudissin d’un dia d’esquí memorable. Gràcies a tots ells, aquesta participació ciutadana és una bona mostra de les nostres capacitats i del grau de compromís de tantes i tants ciutadanes i ciutadans amb l’esport i el que representa.

En aquesta Marxa Beret, que volem impulsar fins situar-la en l’elit de les proves d’esquí de fons europeu, celebrem també els èxits del nostre equip de fons de Vitaldent – Aran, de la mà de Ruben Caseny y Baptiste Cazaux, guanyadors en la prova de 21 i 42 quilòmetres, respectivament. Ells són la punta de llança d’una sòlida base de joves abocats als esports de neu i, gràcies al treball dels clubs i els tècnics, posen en evidència el potencial dels nostres esportistes. Uns esportistes que, malgrat les dificultats, tenen uns excel·lents resultats que, estic segur, ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Aran Bike, Era corsa des 15 pòbles, Era Marcha Beret i, properament, Eth Camin Reiau, són esdeveniments que corroboren la capacitat de mobilització dels homes i dones, voluntaris i voluntàries, que posen el seu temps en l’organització d’esdeveniments esportius, alhora socials i cívics, i que són un exemple d’esforç i participació en favor dels valors que representen cadasqun d’ells. Estic segur que aquest esperit impregna també un camí de futur per als nostres joves en el marc de les iniciatives que en aquest sentit es desenvolupen a l’escola i l’esport d’aficionats, en l’activitat de l’esport en general i en el marc incomparable que ens dóna l’Aran; un camí per créixer com a ciutadans i per adonar-se’n de l’enorme importància que té per a qualsevol societat el sentit de la participació, ja sigui en la pròpia competició o en l’organització de les mateixes proves esportives. Felicitats a tos ells.

Aran, febrer de 2009

diari Segre