Por el momento, disfrutemos de este éxito de la democracia americana, del fin de Guantánamo, de un futuro de Paz para Gaza, de un futuro para la olvidada África y de recuperar la esperanza por un mundo mejor.
“un niño que no puede leer me importa aunque no sea mi hijo, un anciano sin dinero para comprar medicinas empobrece mi vida aunque no sea mi abuelo. Una familia emigrante expulsada sin el beneficio de un abogado atenta contra mis libertades”
Barack H. Obama
Er estat des comunicacions en ensem deth Pirenèu ei un des rèptes mès importants d’aguesti naui tempsi. Er isolament qu’a caracterizat, bèth temps a, a parçans coma era Val d’Aran a agut ena termièra fisica era mòstra mès clara deth sòn aluenhament e lèu lèu era sua inaccessibilitat. En començament deth sègle XXI, eth cosmopolitisme practic d’ua societat emprenedora, qu’a sabut convertir eth problèma dera nhèu en ua oportunitat de progrès, e es besonhs imperants de mobilitat interterritoriau entàs centres de decision e servicis, an conferit ara comunicacion formes aplicatives mès immediates e interactives.
El drama de Gaza ens fereix profundament. Com és possible que un poble com el jueu, tant maltractat per la història, cometi avui de manera indiscriminada un magnicidi de les proporcions actuals a la franja de Gaza. Sempre he tingut admiració per Israel, la seva capacitat per fer front a totes les vicissituds històriques amb que s’han enfrontat. Avui però, el David ha esdevingut un Goliat i arrasa escoles, seus de la ONU i mata nens i dones sense cap rubor. No es pot defendre Hamas ni cap tipus de terrorisme, i molt menys els atacs, gairebé ridículs dels seus coets. Però en la defensa legítima d’Israel contra aquests atacs i cal una proporcionalitat que mai a existit. Us recomano la lectura d’aquest article de Robert Malley assessor de Clinton pels afers de l'Orient Mitjà i director del programa de l'Iternational Crisis Group.
"Una guerra que no volien ni Israel ni Hamas s’ha transformat en una guerra que tots dos estan resolts a proseguir. L’alto el foc preexistent no era perfecte, és el mínim que es pot dir. Israel patia els tirs de míssils intermitents, conscient que el seu enemic jurat aprofitava la treva per reforçar el seu arsenal.
Hamas suportava un embargament econòmic sever que obstaculitzava les seves esperances de governar Gaza. Un compromís lògic era assolible: cessament dels atacs provinents de Gaza a canvi de obrir punts de pas entre Gaza, Israel i Egipte. Desgraciadament, la manca de contactes entre els dos actors, la desconfiança recíproca i, sobretot, l’absència d’un mediador eficaç han contribuït al resultat que coneixem: un conflicte de gran abast del que les dues parts esperen treure profit i en el que veuen avantatges superiors al cost.
Per Hamas, perllongar la treva semblava beneficiós, però únicament a condició de controlar-la. La calma relativa li ha permès consolidar el seu poder a Gaza. Però l’assetjament no ha estat aixecat. Els dirigents islamistes es trobaven en la situació incòmoda de justificar una pausa que no millorava en res la vida quotidiana dels habitants de Gaza. Mentre s’acostava la data d’expiració de la treva, els tirs de míssils anaven augmentant, un missatge no gens subtil que Hamas usava la violència per forçar a Israel a obrir els punts de pas. La resposta israeliana haurà sorprès els militants de Hamas per la seva sincronització i la seva intensitat. Però el fet mateix de l’atac no era gaire sorprenent. Era esperat.
Perquè Hamas compta extreure beneficis polítics de les seves pesants pèrdues materials. La victòria, tal com la concep, consisteix en resistir l’assalt del seu adversari. Ara ja pot prevaldre’s de ser la primera força palestina organitzada que ha resistit un atac israelià en territori nacional; per a un moviment que es nodreix de l’imatge del martiri i del valor, això és pa beneït. El seu prestigi, tant a l’interior com en món àrab-islàmic - que havia vist malament la ferocitat de la seva presa del poder a Gaza - en sortirà engrandit. Per contra, els seus rivals palestins - el president Mahmud Abbas, l’autoritat palestina amb seu a Ramallah i el Fatah - resta malmenat. Una invasió terrestre havia estat prevista i, entre certs militants de Hamas, desitjada. Els combats en medi urbà - creuen encertadament o no - jugaria en el seu aventatge.
Israel també veia l’alto el foc amb uns bons ulls relatius, per bé que amb múltiples i comprensibles aprensions. Hamas acumulava coets de més llarg abast, el caporal Shalit, segrestrat el 2006, seguia en captivitat; i els atacs provinents de Gaza continuaven de manera esporàdica. Tot això, Israel podia suportar-ho. Però no l’escalada que ha immediatament precedit i seguit el final de
Si una invasió no era inevitable, una vegada la guerra llençada esdevenia quasi inexorable. D’una part, la victòria militar no es podia obtenir amb els bombardeigs aeris. De l’altra, i contràriament al cas libanès, sembla almenys concebible per via terrestre. Mancat de profunditat estratègica i sense possibilitat de rearmar-se, Hamas és molt més vulnerable del que era el seu homòleg libanès.
Però i després? On s’aturarà Israel? Si l’objectiu és neutralitzar tota capacitat militar de Hamas, fer-lo agenollar, impedir que cridi victòria i negar-li tota legitimitat, les forces armades israelianes hauran d’entrar previsiblement en el cor dels nuclis urbans. Qui governarà després Gaza? Quina força que no sigui la islamista podrà tenir la menor credibilitat? Certament no l’Autoritat palestina, amb una imatge que es deteriora cada dia que passa. Destruir la força militar de Hamas, pot ser. Però destruir la seva profunda presència social i política és il.lusori.
Si aquesta guerra ha de concloure abans que l’operació israeliana no es transformi en una aventura d’envergadura incerta, de conseqüències aleatòries i de cost humà per desgràcia ja conegut, no hi ha altra alternativa que una intervenció internacional forta i urgent. Des Estats Units, desgraciadament, no hi ha gran cosa a esperar, almenys fins a l’investidura de Barack Obama.
Resta Europa, i en particular França, que amb el president Sarkozy ha fet prova d’un activisme nou i benvingut. Els contorns d’una resolució creïble són coneguts: atur immediat de les hostilitats seguit d’un alto el foc permanent; enviament d’una força multinacional encarregada de verificar-ne el respecte; mesures a la frontera egípcia per aturar el contraban; i obertura de Gaza a Egipte i Israel sota un mecanisme que impliqui els països fronteres, la Unió europea, l’Autoritat palestina i Hamas.
Un fracàs col.lectiu i sense equívoc
Alguns no deixaran de plantejar crítiques. Ordena una treva immediata, diuen, no fa sinó mantenir els elements que han dut a
Altres denunciaran el fet de reconèixer a Hamas un paper a Gaza. Però és simplement plegar-se a les realitats polítiques. Els habitants de Gaza i del Sud israelià no tindran calma veritable mentre el món es negui a tractar amb el moviment islamista i mentre el moviment islamista ignori les seves obligacions internacionals. A canvi del cessament dels atacs provinents de Gaza i d’un règim de seguretat reforçat, la comunitat internacional haurà de reconèixer a Hamas el dret a exercir-hi el poder interior i a les fronteres.
La història d’aquests dos darrers anys a Gaza es la d’un fracàs col.lectiu i sense equívoc: de Hamas, que perdut l’ocasió d’actuar com un actor polític responsable; d’Israel, que s’ha limitat a una política quimèrica apuntant a aïllar i afeblir el moviment islamista i que haurà produït precisament el contrari; de la direcció de l’Autoritat palestina, que refusà acceptar el triomf electoral del seu rival i intentà esborrar-lo, per acabar finalment actuant com representant d’una fracció del poble contra una altra; i en fi de la comunitat internacional, que ha exigit que Hamas es transformés en partit polític sense incitar-lo i que només ha descobert tardanament les virtuts de la unitat palestina, després d’anys passats a combatre-la.
Dialogar prudentment amb Hamas, reconèixer el seu paper a Gaza i en els punts de pas: això constituirà tal volta una “victòria” pel moviment islamista, siguin les que siguin les destruccions i pèrdues que ha sofert. Però és la conseqüència d’un embargament irreflexiu que mai s’hauria d’haver produït. I a més, si això ajuda a acabar amb els tirs de coets i permet als israelians viure més normalment, això constituiria igualment una important victòria per a Israel - i, més encara, pels civils des dos costats que són els únics que paguen la factura".
Auem començat er an ben intensament : era inaguracion dera Glèisa de Santa Maria d’Arties e era reconstruccion dera sua absida damb ua inversion de 350.000 € an mercat er inici der an . Ua mòstra deth trebalh qu'eth govèrn amie ath torn dera recuperacion deth patrimòni deth país.
Ara seguida dues bones notícies mès: era creacion dera associacion prefigurativa dera autoritat reguladora der occitan, prèvia ara constitucion dera acadèmia, un procès que comencèc en mes de mai der an passat en Vielha e qu’a acabat, en mes de gèr en Tolosa dempús des amassades de Ròdes e Bordèu.
Totun er an comence plen de rèptes : deman presentaram en CGA eth Plan Director Des Naues Tecnologies qu'a de perméter modernizar era nòsta administracion e balhar ath
Deth balanç der an 2008 cau destacar qu’aguest a estat un an plan fructifèr ena accion de govèrn pr’amor qu’a servit entà consolidar, per prumèr còp enes darrèri ans, un projècte definit, clar e planificat entà Aran, que compde damb tres èishi estrategics d’accion: era modernizacion dera economia e eth torisme, er impuls der Estat deth benèster e es politiques sociaus, e era apòsta pera coesion territoriau e es naues tecnologies. Aguesti an estat es pilars fonamentaus d’un programa d’accion generau que, amassadi jos era defensa fèrma dera identitat dubèrta d’Aran e eth sòn encastre laguens de Catalonha per miei dera reforma dera lei de règim especiau (prevista entà 2009) entà apregondir er autogovèrn e blindar-ne es sues competéncies e recorsi financèrs, aurà vigéncia entàs pròpleu ans.
Salut e benèster; torisme e innovacion
Compromís de balhar un nau impuls ath projècte de govèrn, a compdar des projèctes encetadi en 2008, que seràn realitat pendent eth pròplèu exercici. En aguest sens, met de relèu, en apartat des politiques sociaus, eth bastiment d’ua naua residéncia assistida, eth desvolopament des servicis d’atencion domiciliària, era articulacion d’un espaci sanitari comun damb França e era collaboracion reforçada damb eth sistèma sanitari catalan, e era apòsta per ensenhament e era formacion des joeni e pera politica d’igualtat per miei d’un plan generau dera hemna.
Eth torisme compdarà damb un esturment decisiu entath present e futur coma ei un plan estrategic d’accion, que ne determinarà es mesures a préner en tot seguir eth camin recorrut dejà entà arténher era internacionalizacion e desestacionalizacion deth madeish, ath delà de seguir damb era politica de promocion deth comèrç aranés. Atau madeish, er an 2009 mercarà un punt d’inflexion en impuls dera societat dera informacion en sòn sens mès ampli, damb esturments coma eth plan director des naues tecnologies e un projècte audiovisuau pròpri entà prebotjar era ràdio e television nacionaus d’Aran.
Empresa, accion territoriau e mobilitat
Es naues formes de progrès territoriau, atau coma era investigacion e era recerca, que neurissen era economia competitiva, compdaràn damb era sotsedença en Aran deth Parc Scientific e Tecnologic Agroalimentari de Lleida, que darà oportunitats de trabalh as emprenedors e joeni empresaris deth país. Era vertebracion deth territòri aurà tanben especiau relevància damb eth desvolopament deth Plan Generau de Carretères Ruraus, que suposarà ua injeccion de lèu tres milions d’èuros entà melhorar er hilat des accèssi entàs nuclèus locaus enquia er an 2011. Totun, era mobilitat damb transpòrt public a constituït ua prioritat de govèrn, d’ençà deth prumèr moment, damb er increment substanciau dera freqüéncia de pas des busi e era implementacion de naui servicis, coma era linha dirècta entà Barcelona e eth servici de bus nocturn.
Miei ambient e pagesia
Seguir damb mès mieis e recorsi entà assegurar un desvolopament sostenible e era conservacion e gestion equilibrada deth miei ambient, atau coma era survelhança dera activitat ramadèra en un entorn naturau de qualitat. Experiéncies coma era agropacion de ramats, possada peth Conselh Generau aguest ostiu, van dejà en aguesta direccion, atau coma eth condicionament des camins forestaus entà garantir er accès segur entar entorn naturau e era recuperacion des peisheus e melhora paisatgistica, que se harà extensiva as prats de dalh pendent er an que comence.
Cultura e lengua
Era cultura e era lengua son era rason d’èster dera identitat e er autogovèrn aranesi e pr’amor d’açò, e entà prebotjar tanben un torisme culturau e garantir er accès as expressions artistiques entath conjunt de ciutadans, s’a triplicat era inversion entà conservar e assolidar eth patrimòni istoric e artistic e s’a dat un saut sense precedents ena consolidacion d’ua ofèrta culturau de qualitat e prestigi per miei d’eveniments coma Aran damb Art. Era lengua a agut ua possada institucionau damb era creacion d’ua linha de condes infantils, que s’ampliarà entàs lectors juvenils pendent er an 2009, en tot recuperar era activitat deth Conselh entà editar libres de produccion pròpria qu’asseguren era promocion lingüistica en aranés des des prumères edats, ara demora de signar un acòrd generau fòrça remercable pendent aguest 2009 en matèria de politica lingüistica.
Servicis publics e proteccion civil
En apartat des servicis publics, eth Conselh Generau seguirà trabalhant entà melhorar era remassada de lordères damb era futura dubertura d’ua naua planta de tractament de residus e era adquision dejà efectuada de naui veïculs entà renauir era envielhida flòta de camions. A compdar de 2009, se realizarà, per prumèr viatge, era recuelhuda selectiva de residus organics. Per çò que tanh as servicis de proteccion civil e pompièrs, cau destacar er important acòrd de collaboracion ath que s’a arribat en matèria de sauvaments e escandiment de huecs entre eth Conselh Generau e eth Departament d’Interior, peth quau era maxima institucion se dotarà 1,2 milions d’èuros en 2009 entà prestar eth servici damb melhors condicions e equipaments.
Compromís damb es persones
En an 2008, eth prumèr entestat intègrament per un nau executiu, eth Govèrn deth Conselh Generau d’Aran a metut en marcha tot un conjunt de mesures qu’an comprometut eth prètzhèt dera maxima institucion damb es persones a favor deth sòn progrès sociau e economic e era igualtat d’oportunitats e prosperitat entà totes eres. En tot avertit des dificils moments economics en qué mos trobam, cau hè referéncia ara oportunitat d’afrontar era crisi coma un rèpte de país qu’a de servir entà reformular eth desvolopament deth territòri damb naui modèls de progrès, bastits a compdar dera implicacion des sectors afectadi e er ensem des ciutadans que vòlen hèr d’Aran eth sòn projècte compartit.
Contra era crisi
Per aguest motiu, cau rebrembar era diligéncia deth Govèrn en amiar entà dauant un programa generau entà palliar es efèctes dera crisi e profite entà anonciar tanben era creacion d’un comitè de seguiment dera madeisha presidit peth Sindic e participat dirèctament pes vicesindics Noelia Costa e Juan Antonio Serrano, conselhèrs de Sanitat e Servicis Sociaus e de Torisme, Comèrç e Transpòrt, respectivament. Aguest comitè ei format per membres deth Govèrn entà pr’amor de facilitar era prenuda de decisions, a compdar deth quau se crearàn comissions sectoriaus constituïdes damb era participacion des Ajuntaments, es tecnics deth Conselh Generau e es sectors e interlocutors sociaus e economics afectadi. Eth sòn objectiu ei arténher coordinacion e collaboracion entre eri e incidir atau en programa d’accion de govèrn que refortilhe Aran des deth punt d’enguarda sociau, economic e territoriau.
