Paisatges der amna

Quan Anna Geli me demanèc d’escríuer un tèxte tad aguesta edicion d’ Aran ath Dia auia profitat era darrèra nheuada der an tà treir eth povàs as raquetes de nhèu e passejar per un des mèns camins preferits. Eth que va de Les a Bausen peth solan de Les, tot e que en nòste parçan, aquera diferéncia entre solan e ombrèr non ei tant categorica com en d’auti endrets. Liegia per aqueri dies un libre de paisatges, tant coneishut com recomanable, un clasic. “Es paisatges der amna” d’Unamuno, e mès cocretament aqueth que parle dera “ Gasconha universau”, en que Don Miguel, assòcie damb era sua contundéncia abituau, Gasconia e Wasconia, tierra de vascos. En tot cas ua disquisicion, era d’Unamuno, qu’ara mos portarie a discotir sus un concèpte tant estenut enes nòsti tempsi com eth dera Gasconha occitana que pòc a que veir damb era euskalduna d’Unamuno. Eth en dit un romanceamiento de los franceses. Totun non ei cap d’aqueri concèptes que voleria parlar, ne tanpòc des desacòrds d’Unamuno damb es nacionalistes dera epòca, eth en didie regionalistes qu’imposauen las “puerilidades heterográficas, para enredar al extrangero –ahigie-, que significan las K, tz, y tx. Non, non ère pas d’aquerò que m’interessaue parlar, m’interesaue eth paisatge, e eth paisatge deth camin de Bausen, e un interés literari dera sua expression, com s’aquerò qu’ei pròpri des pintors, estèsse forçosament negat as escriptors. Com explicar donc aquerò que signifique aguest camin ena memòria, e en amna collectiva de tantes generacions. Trufat de cornèrs damb amna, que prenen forma de pardies, bòrdes, prats que s’abandonen ara promiscuïtat deth bòsc, eth camin s’enlaire tot doçament.

Un arbe a profanat er abitacle d’ua cabana e, ara, a esdevengut un tet naturau tàs despolhades pèires.

Prulhèrs, Mascue, Vilhèra, era hont deth Vèrn, e Vernet de Mosompèir. Son ara topònims uedi, qu’è unes decades amplien es converses dera gent, formauen part dera quotidianitat, èren part dera vida, vidanta e aué sonque son paisatges de memòria. Ua memòria que s’amòrte esbrentada pera fòrça dera natura que retorne aquiu a on auie estat.

Bausen campe des deth malh estant. Aquiu, eth camin, ei acompanhat per un bon paredau de pèira seca ben dret e sancer. Era nheuada totun dèishe diboishades es cases ena montanha, lèu, lèu, imperceptibles ena grisor vaporosa des bromes. E a despièch dera postau iuernau, Bausen gaudís d’ua estructura urbana ben definida, tradicionau, e sustot ben expausada tà meddia, un hèt que garantize eth confòrt des sues cernalhes e des sòns vesins que gaudissen d’un clima ben soleienc.

Unamuno ditz ena sua Gascunha universal, “Y a tomar el sol desnudo”, en tot mocar-se dera moral jesuitica de mòda, qu’alavetz denostaue es banhistes que frequentauen es plages. “...decidiese que nuestro linage se continuase por partenogénesis, por brotes o por esquejes.” Qui sap se n’aqueri ans siguec aquera madeisha morau jesuitica que portèc ath capelhan de Bausen a negar era cristiana sepultura ara prauva Teresa, a qui li neguèren eth dret de maridatge e moric dempús de dar a lum ath sòn hilh. Aué repòse en Coret en sòn emblematic cemènteri, esdevengut aué un simbeu deth pòble, e un monument ara intransigéncia cristiana. “lo que es la biología jesuítica al servicio de la moral sexual! Y con ello no habría que ostentar como {estimulos somático-psíquicos} desnudeces provocativas”.

I a dues cèrves que pugen de béuer en arriu, tot doçament, tant qu’enquia se dèishen retratar jos era nheuada, a pogui mètres er arriu Bausen ei trauessat per ua palanca e just a tocar, en·honsada enes aigües gelades, era antiga mòla se camofle ena boscaria. Lèu, lèu non en quede arren. Tan plan que deu d’èster un presagi. En Bausen es mainatges, -aquera ère era condina tàs mainatges-, es acabadi de nèisher arribauen enes rodets des mòles, en lòc dera tradicionau volada des cigonhes, un audet bric freqüent enes nòstes tèrres. Donc, qu’en bèra ua des cinc mòles qu’en tempsi i auie en pòble podie aparéisher enes rodets dera mòla eth nau vengut dera familha. Arren d’estranh sabent qu’era molièra ère tanben qui soenhaue as partères com un mestier qu’integraue eth prumèr moment dera vida e tota era rèsta, a on eth pan esdevenguie eth prumèr element vitau.

Santa Anna, que com sabetz vò dider gràcia en ebrèu, campe des der aute costat der arriu, installada enes pelhes deth pòble, en memòria e arregraïment d’aqueri que cerquèren fortuna e la trobèren mès enlà dera mar, e que deishèren com present aguesta capeleta entranhabla a on eth caminant que puge pera còsta s’i pòt arreposar tot just abantes d’arribar en çò des d’Escalèr.

Y después de todo ¡qué encanto poder volver a bañar el alma en las corrientes infantiles! Òc, eth camin de Bausen ei com tornar ad aqueres corrents qu’evòquen es temps dera infància, quan es camins vius èren ua artèria per a on se passaue, per a on passauen es causes e era vida. Bòrdes, bestiar, olors, que sonque demoren ena memòria afeblida peth temps.

Son es paisatges que mos acompanhen ath long des ans, mitat viscudi mitat rebrembadi. Paisatges der amna que prenen fòrça ena mesura qu’eth camin caminat ei mès long, e aquerò qu’ei estimat diboishe es paisatges que mos ajuden a explicar tot aquerò qu’estimam.

El Consell de la Cultura i de les Arts

La campanya de 1999 amb el president Maragall al cap davant i en Josep Maria Carbonell, avui president del CAC i aleshores portaveu de cultura del PSC, varem iniciar, amb una bona part d’un sector cultural esgotat per les polítiques de CIU, l’apassionant debat de repensar, en aquell moment preludi del canvi, el model cultural català. Han passat des de aleshores 9 anys d’un llarg procés que, finalment, ens ha portat en aquest últim Ple del Parlament a aprovar la Llei que crearà el que serà el CONSELL NACIONAL DE LA CULTURA I DE LES ARTS.

No és el Consell que varem pensar, tampoc exactament allò que va escriure J. Maria Bricall comissionat nomenat per aquesta qüestió del govern Maragall. És una síntesi de tot plegat, i tanmateix, una bona llei per iniciar una nova etapa on els creadors i el món de la cultura en general tindrà un paper rellevant en l’adjudicació dels ajuts a la creació i en la definició de les polítiques culturals que necessita el país. Un canvi necessari després d’anys on la política ha utilitzat la cultura al servei dels idearis i les tàctiques partidistes.

No ha estat possible el vot unitari, un cop més la tàctica ha dominat per sobre del interès del país. CiU i el PP si han oposat al·legant el model d’elecció quan en definitiva el que cercaven era un mecanisme de veto similar a l’aplicat a la llei de la CCMA, que ha estat a punt de retornar al Parlament pel bloqueig de CIU i PP.

Pera Lengua

Eth Volontariat per Aranés per a coma objectiu facilitar as persones qu’an coneishements basics d’aranés e se vòlen lançar a parlar-lo que poguen practicar-lo damb persones que parlen abituaument aranés.

Eth programa ei pensat non sonque entà corbir es besonhs des aprenents des corsi d’aranés qu’an de besonh mès seguretat e oportunitats ara ora de parlar aranés, tanben entà persones que coneishen ben er aranés e non s’atrevissen a parlar-lo, e ath viatge entà incidir enes abituds lingüistiques des madeishi aranesoparlants qu’an de hèr der aranés era “lengua d’acuelhuda”

A la recerca de l'exel·lencia esportiva

Ha acabat la temporada d’hivern, una temporada irregular, però clarament millor que la de 2006-07 des de la perspectiva econòmica que aporta l’esquí a les nostres contrades. Una temporada que també recordarem pels èxits obtinguts pels esportistes aranesos en l’àmbit dels esports d’hivern, així com ho demostren els resultats.

Hem tingut oportunitat de celebrar-ho amb els nostres atletes el passat 5 d’abril a la Festa dels Esports d’Hivern d’Aran, en la qual el Conselh Generau d’Aran va reconèixer l’esforç de tots aquells que posen cada dia en evidència que, més enllà dels mèrits estrictament esportius, darrera de l’esport hi ha un conjunt de valors imprescindibles que ens ajuden a formar els nostres joves en l’esforç, la disciplina i la solidaritat.

Vull destacar que alguns d’aquests premis van anar orientats a reconèixer a aquells que, malgrat les dificultats físiques que en ocasions han comportat una manca de resultats, han fet de la perseverança un objectiu esportiu de primer ordre que ha permès en cassos com el de Sisco Fernández o Ainhoa Cardet aconseguir excel·lents resultats en competició.

El que voldria remarcar per als lectors d’aquest article és l’interès que té per l’Aran, i crec que per tota Catalunya, una implicació modèlica del conjunt d’actors que participen en aquest procés, tal com se’n dedueix d’aquesta experiència valuosa, de manera que pares, clubs esportius, tècnics i professors, que vetllen per que la dedicació intensa al món de l’esport no signifiqui una renúncia a uns resultats acadèmics que garanteixin el futur dels joves un cop superada aquesta etapa de la vida.

Estem davant una complexa i alhora sòlida trama humana que, malgrat les notables limitacions que té la pràctica dels esports d’hivern al nostre país, molt especialment en la manca de recursos destinats per les administracions, han superat els entrebancs. La prova és que avui el país llueix uns resultats excepcionals en aquestes disciplines, que integren, més enllà de la neu, els que queden també vinculats als esports de gel.

Amb aquest esperit, des del Conselh Generau volem continuar aportant a aquest col·lectiu humà el nostre suport més incondicional per continuar treballant en favor de l’esport i més especialment en favor de les disciplines esportives que ens són més properes, ateses les nostres condicions climàtiques i la tradició notòria que l’Aran té en aquests esports. La ubicació del Centre de Tecnificació ha estat en aquest sentit un pas important gràcies a un acord institucional i federatiu que ens ha ajudat a fer un pas més en els objectius esmentats. Aquests avenços, però, no sempre són evidents, i per això mateix no vull desaprofitar l’ocasió per demanar als responsables de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, així com a la Secretaria General de l’Esport, un suport més ambiciós que tingui com a únic referent els mèrits esportius per tal de donar a l’activitat esportiva oportunitats de ser allà on per tradició i per interès del país li correspon.

No ens cal oblidar, i torno al començament d’aquest article, que més enllà del que resulta d’interès de l’activitat esportiva i que he destacat en els paràgrafs anteriors, hi ha també un interès de promoció econòmica d’un sector que representa un pilar vital en l’economia de les contrades de muntanya i que necessita, a més de suports estructurals, el valor afegit i el prestigi que l’esport dóna a les nostres estacions d’esquí.

Cal, per tant, mantenir l’esforç i la il·lusió de tot el col·lectiu humà que hi ha darrera dels resultats esportius i un compromís institucional que estigui a l’alçada de l’esforç que fan, insisteixo, els pares, els clubs, els tècnics i entrenadors i aquells docents que fan compatible esport i formació acadèmica. Gràcies i coratge a tots ells per seguir sumant als èxits d’aquesta temporada els que sense dubte arribaran en pròxims hiverns.

diari Segre, 26/4/08

Aran en Salon Internacionau de Torisme de Catalonha

Era Val d’Aran, per miei de Torisme Val d’Aran, participe un an mès en Salon Internacionau deth Torisme de Catalonha (SITC) damb estand e mèrca pròpris e ueit expositors de diuèrses empreses deth país que venen es sòns productes. Se tracte d’otèls, agéncies de viatges e empreses d’activitats. En transcurs dera inauguracion dera hèria, Torisme Val d’Aran, qu’ath delà de dar a conéisher era naua campanha de promocion damb eth sagèth deth 99 % coma imatge de mèrca, a presentat per prumèr còp es naui pòsters damb motius dera natura e era cultura pròpris d’Aran.

Eth conselhèr de Torisme e Transpòrt, Juan Antonio Serrano, qu’a assistit tar eveniment, s’a mostrat plan satisfèt peth “bon emplaçament” deth recinte de 68 mètres quarrats qu’aubèrge Torisme Val d’Aran, atau coma dera imatge “clara e comunicativa” der estand. Eth conselhèr, que s’a trobat damb eth sòn omològ en govèrn catalan, Josep Huguet, e damb eth president dera Deputacion de Lhèida, Jaume Gilabert, a profitat entà arregraïr era collaboracion des empreses qu’an expositor e dera Escòla d’Ostalaria de Les, qu’amie eth servici de bar en madeish espaci.

Relacions exteriors

Un des objectius deth nòste Govèrn ei reforçar es relacions exteriors d’Aran damb respècte as nòsti vesins. Un convèni de collaboracion damb Aragon en marc d’ua visita ath President d’aguesta comunitat autonòma, acòrds damb er Ajuntament de Lleida tà impulsar un des projèctes mès ambiciosi d’aguesta legislatura, tà èster subseu deth Parc Tecnologic de Gardeny, son gestions damb aguest objectiu. Ara damb er objectiu d’estretir es relacions entre Aran e França, auem impulsat amassa damb era prefactura de Midi-Pyrénées tres grops mixtes de trabalh que reforçaràn era collaboracion enter andús costats dera termièra en diuèrsi servicis en comun.

En ua prumèra etapa, es trabalhs se centraràn enes matèries de sanitat, proteccion civil e fauna sauvatge. Atau, era collaboracion sanitària se concretarà ena melhora deth servici de transpòrt d’emergéncies e ena creacion d’un espaci sanitari comun damb era comlementacion des espitaus de Tolosa, Luishon, Saint Gaudents e Aran, entà garantir ua atencion rapida e eficaça der usatgèr.

Tanben se prevé era creacion d’un grop de trabalh en airau dera proteccion civil e sauvaments en tot refortilhar es comunicacions entre refugis de montanha e assegurar damb diligéncia era coordinacion enter andues administracions enes rescats. Era fauna sauvatge e eth seguiment der os a estat tanben un des punts qu’abordarà un aute grop de trabalh.

Era visita deth prefècte Jean Francois Carezco, amassa damb eth sr. François Peugeot en substitucion de Pascal Brise, Cònsul de França en Barcelona, e eth sr. Emmanuel Demiguel, Cònsul Onorari en Lleida e d’origina aranesa, a estat ua hita istorica, per’mor jamès Aran auie mantengut negociacions bilateraus damb era administracion francesa ad aguest nivèu, ne auie consolidat un plan de trabalh talament ambiciós.

Unes gestions que ja an supausat era melhora dera coordinacion en encastre des emergéncies, gràcies as amassades mantengudes aguestes darrères setmanes damb es responsables deth SAMU, que mos permeten garantir melhor era asisténcia des nòstes emergéncies mediques enes espitaus francesi.

Eth prètzhèt d'Aran

Era Val d’Aran a començat ua naua etapa damb eth prumèr govèrn intègrament progressista ath capdauant dera sua maxima institucion, eth Conselh Generau d’Aran. Per prumèr còp ena sua istòria, es esquèrres d’aguest país, representades en partit d’Unitat d’Aran (UA), an artenhut era hita istorica d’entestar aguest país occitan enclauat en Pirenèu per miei deth Conselh. UA ei aué eth partit que represente a mès aranesi e eth que mès se semble a Aran, un territòri istoric d’identitat dubèrta, plurau e cosmopolita.

Aran a cambiat, ja non ei aquest país qu’en passat s’a significat tot soent damb er isolament qu’un determinisme geografic a volut imposar enes esfères dera vida. Eth pas d’ua economia lèu de subsisténcia a un modèl de desvolopament relacionat damb eth torisme, amassa damb era ajuda inestimabla d’ues infraestructures qu’an superat es vielhes barrères, an deishat era seme entà que brotoe eth nau país qu’ara gaudim. Restaurat eth Conselh Generau d’ençà de 1991, er autogovèrn aranés s’a desvolopat notablament en tot assomir competéncies vitaus, coma era cultura o era sanitat, era gestion des quaus s’a vist afectada massa viatges pes mancances d’un projècte sense orizons qu’a consagrat eth particularisme des interèssi peth dessús des consideracions deth ben comun.

Eth nau país a escuelhut un nau govèrn que pren damb eth ciutadan eth fèrm compromés entà qu’era prudéncia, era conciliacion e er acòrd regisquen er exercici dera activitat publica contra era imposicion, era confrontacion e era exclusion. Sabem que hèr a valer es interèssi de toti, un per un, ei plan dificil, lèu impossible, mès non ac podem deishar de sajar. Ei era nòsta oportunitat, era oportunitat dera politica, que tanben ei possibilitat, creativitat e mediacion. Se tracte, totun, de recuperar er espaci public perdut, de hèr dera accion politica er encastre qu’eth ciutadan, coma subjècte de drets e deuers, a de besonh especiaument, e mès en concrèt eth mès fèble e desprotegit.

Mos cau retornar era centralitat ara maxima institucion enes ahèrs publics, qu’ara esquèrra d’aguest país petit li a tocat de gestionar, conscienta coma ei de qu’era politica ei sustot contingéncia, de qu’es ahèrs publics son, per tant, dubèrts, opinables, controvertits e revisables, mès que cau abordar-les precisament d’ençà d’un projècte clar en qué era recerca dera collaboracion e dera decision mès justa mèrque eth progrès d’un Aran qu’a deishat entà darrèr e entà tostemp es tempsi der isolament e era opacitat.

Pendent aguesti mesi de govèrn, auem demostrat dejà qu’era singularitat deth nòste autogovèrn non signifique rivalitat senon cooperacion e dialòg. En prumèr lòc, damb es ciutadans deth país. Mès tanben, damb d’auti territòris istorics des quaus auem de besonh era sua complicitat e collaboracion entà auançar coma país que vò projectar eth sòn autogovèrn en futur. Aguest ei eth nòste doble prètzhèt: apropar era administracion ath ciutadan e projectar Aran ar exterior.

Aran a e vò seguir auent votz pròpria en tot liderar eth Pirenèu e en tot encarnar era gestion dera diuersitat d’ençà d’ua naua forma d’exercir era politica, mès propèra, concertada e transversau. Aran ei un país petit que vò estiéner era man mès enlà d’eth madeish e projectar era sua identitat dubèrta as contrades der entorn e ar encastre europèu. Per aquerò, arregraïsqui plan que El Triangle acuelhe aguesta collaboracion qu’ajude ar objectiu de dar-mos a conéisher ena nòsta lengua pròpria, reconeishuda peth nau Estatut coma lengua oficiau en ensem de Catalonha gràcies ara volentat de toti es aranesi.

Catalonha ei entà nosati un punt de referéncia clau ena reivindicacion des drets nacionaus. Eth Principat e Aran compartissen era volentat contunhada ath long dera istòria entà preservar era sua identitat, de viatges en situacions advèrses, mès que l’an sabut hèr a prevaler enquia arribar a quòtes d’autogovèrn e reconeishement institucionau fòrça elevadi e remercables. Totun, Aran compartís tanben damb Catalonha er actuau besonh de desplegar un nau marc d’autogovèrn a compdar d’un finançament mès just qu’a de perméter era aplicacion des politiques publiques avientes entà garantir era igualtat d’oportunitats enter es sòns ciutadans.

En procès qu’ara s’amie a tèrme entà debàter e negociar era naua Lei d’Aran, que regule eth nòste regim especiau, Catalonha a ua oportunitat unica entà demostrar que sap gestionar era sua diuersitat intèrna atau coma la volerie veir gestionada per Estat espanhòu respècte ad era madeisha coma nacion. Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran a clar qu’eth refòrç deth nòste autogovèrn a de servir entà refortilhar er esperit de ciutadania, qu’active era participacion ena direccion des ahèrs comuns, atau coma entà arténher mès e melhors recorsi entà afrontar es cambis socioeconomics damb garanties, pr’amor que sense aguesti esturments n’era gestion eficaça n’era deliberacion publica non serien pas possibles. Aué, sense dubte, auem motius entara esperança.

Article publicat en diari eth Triangle.

1000 dies damb PM

Unes ores d’avion, e uns dies d’espitau m’an permés liéger eth libre de J. Mercader sus es sòns darrèrs “1000 dies damb PM”. Un libre cargat de realisme, un relat coneishut des hèts e dera evolucion deth govèrn de Maragall en aqueri dies d’Estatut, crispacion e crisi.

Ua lectura, barrejada damb es impactes, tostemp dolorosi, des anonims e des calómnies que contunhen en ua corsa tà veir quin qualificatiu o bestiesa ei mès grana tà afeblir ath Govèrn d’Aran e desviar era guardada d’aquerò qu’ei important, es projectes deth país, es que se pòrten a tèrme e toti aqueri qu’encara son pendents. Que non mos distreiguen donc!

Ditz Mercader:

Després van passar del descrèdit a la destrucció, del presdient ilegítim al president indigne, dit i repetit com havient fet amb l’alcalde bevedor, que ara es recuperava també per aprofundir en l’aniquilació.

Es estratègies en Catalunya o en Aran non son massa diferentes, e es calómnies utilizades tanpòc. Era escòla ei era madeisha.

Era figura de Maragall creish e creisherà damb eth temps, non ei casuau qu’ara age estat trigat Catalan der an, possiblament ath sòn pas pera politica i cau híger ua dimension umana qu’era malautia que patís l’i a balhat e qu’era activitat politica, soent amague.

Mautractat com siguec pes adversaris convergents, e totun capaç d’arrebatar-les eth vòt com alcalde e com president. Aué, Maragall, esdeven, des dera distància un politic propèr, testut, genial e damb un sentit deth país encomiable.

Cèrtament es 1000 dies de Maragall en govèrn non mereishien un finau atau, ne un tracte com eth que recebec. I a ena logica politica d’aqueri moments, e tanben enes actuaus rasons tà pensar que possiblament eth joc d’estratègies d’uns e de d’auti, portèc a un finau en qué com en ua tragèdia grèga, o milhor romana, Maragall ei sacrificat tà sauvar un Estatut producte de mercadeg e interèssi que non tostemp auien a veir damb era volontat de Catalonha d’arténher ua plaça comòda ena Espanha plurau qu’eth proclamèc. Malerosament era Espanha plurau encara demore per bastir e es urpes deth destin acabèren damb eth darrèr crotzat dispausat a dar era vida (politica) per aqueth sòn .

Un des aspèctes indesirables dera politica, e autament consubstanciau, ei era utilizacion des questions personaus tà desprestigiar, calomniar e desgastar ar oponent. Non ei nau e non pas per aquerò ei mens menspredable. En Aran, ja dera campanha electorau ençà, i a auut reiteradi intents de calomniar a persones sense cap tipe de pròva. Forme part d’un estil, d’ua manèra de concéber era politica e eth país tant inutila com nefasta.

Tot soent es portaveus d’aguest discors acostumen a expresar eth sòn fracàs, eth sòn òdi contra tot aquerò que non ei ath servici deth sòn projècte personau, en tot hèr d’altaveu des mentides e deth mensprètz que d’auti les transmeten entà que quauquarres les hèsque era faena lorda a bon prètz. E en aguest intent son disposadi a convertir eth país en ua tolha de rumors e mentides.

Cau coratge, e estima ath país, eth temps tot ac place en sòn lòc, e fòrça especiaument ad aqueri que, sense ua idèa, sense un projècte, pretenen, sonque damb era calomnia, hèr-se dignes dera confiança dera gent.