7.2.10

Cruïlla


Hem arribat a un punt d’inflexió. Com altres vegades en la història, hi ha un moment en què saps que no hi ha més opcions que la veritat. La Llei de Vegueries ha posat a màxim nivell de tensió  totes les opcions de relació entre Catalunya i Aran. És recomanable llegir l’article del Toni Sus al Periódico de Catalunya per entendre els preàmbuls històrics. Els esdeveniments més recents ens posen sobre la pista de com no hauria d’actuar Catalunya en una qüestió tan sensible per als aranesos. Ho detallo a continuació. 



  1. El Govern no pot aprovar una Llei de caràcter territorial sense permetre la participació d’Aran, tal i com diu l’article 94 de l’EC en el seu punt 3.
  2. Aquesta participació no ha existit més enllà de dos converses, que no han tingut cap conseqüència escrita.  Podem afirmar i demostrar documentalment que el Conselh Generau d’Aran mai ha vist la Llei ni les condicions en què quedava la qüestió aranesa en aquest text, abans de la seva aprovació.
  3. La llei aprovada el dimarts 2 de febrer és en els termes actuals inacceptable per Aran, perquè malgrat les excepcions de l’article 10 i la transitòria, Aran s’integra literalment a la vegueria, incomplint el sentit de l’article 3 de l’actual Llei d’Aran a més de trencar la tradició històrica i vulnerar l’esperit de l’article 11 de l’EC.




Per tant no ens queda més remei que rebutjar frontalment el projecte i plantejar una alternativa que deixi Aran fora de la Vegueria i que transitòriament disposi que només en el compliment de les Lleis Orgàniques de l’Estat  haurà de complir els preceptes “provincials”. Altra cosa seria, per Aran, renunciar a la dignitat de les seves institucions i a una tradició històrica que els aranesos han defensat al llarg dels segles.


Catalunya s’hi juga en aquesta qüestió la seva credibilitat nacional. No detallaré les trucades d’aquells que em diuen, reiteradament, i també des de Madrid, que no es pot sostenir una reivindicació a Espanya que després no té la mateixa vara de mesurar amb Aran.    

2.2.10

Entrevista diari Segre

 Tà saber-ne mès

A contra peu

Comence ua setmana que serà especiaument intensa. Era lei de Vegueries en oritzon politic requerís de tota era nòsta atencion e capacitat politica. Cau hèr a enténer en Catalonha, en prumèra instància ath govèrn dera Generalitat e en dusau tèrme ath Parlament que Aran non acceptarà era inclusion en ua Vegueria perque aquerò signifique un atemptat contra es drets deth nòste pòble. Ei plan vertat qu’ era complexitat juridica dera question requerís d’un fin expertís juridic que permete er encaish dera nòsta realitat, en un laberint legau de difícil interpretacion.

Totun e gràcies ara ajuda de V. Simó, membre dera seccion d’estudis juridics der IEA, ath sòn informe, e a tot un cap de setmana dedicat a desnishar a on son es “prèsses”, que dideríem en tèrmes d’escalada, que mos pòden perméter húger des ahielades guinhauetes que vòlen laminar eth nòste autogovèrn. Dempús de liéger e estudiar aguest informe è comprés enquia quin punt eth reconeishement “ deth pòble aranés” en Estatut d’Autonomia de Catalunya e eth contengut des articles 11 e 94 mos an de perméter progressar en aguest combat. A ores d’ara tot ei per veir e tot ei per hèr. Deluns en Barcelona sajaram de guanhar eth combat des arguments. Dimars en Plen deth Conselh Generau presentarè as conselhèrs aguest informe e es linhes politiques que mos daurís. Mos calerà tanben debàter era proposicion de CDA sus presentar ua “iniciativa comarcau” tà presentar era Lei d’Aran pactada pes fòrces politiques araneses e portada en Departament de Governacion en mes de juriòl.
Pensi que CDA s’enganhe damb aguesta iniciativa e m’expliqui: 

1. CDA trinque eth consens, presente ua iniciativa unilaterau sense informar ara comission creada tà tractar es ahèrs relacionadi damb era Lei d’Aran.
2. En aguest moment, era prioritat e era accion deth Conselh Generau a d’anar orientada a resòlver er encaish d’Aran ena naua division territoriau de Catalunya.
3. Era Val d’Aran non ei ua comarca, donc, non a sentit utilizar un procediment legislatiu que pòt èster util ara Cerdanya, non pas a un país qu’a recuelhudi es sòns drets en Estatut.
4. Es limitacions d’aguesta iniciativa son fòrça importantes e seràn perjudiciaus tàs interèssi d’Aran, per nomentar-ne un: aguesta iniciativa non pòt incorporar cap modèl de finançament, ja qu’es ahèrs qu’afècten ath pressupòst en son excludits.
5. Aran, atau com passèc ena Lei deth 1990 a hèt a auançar eth sòn autogovèrn damb eth pacte, e atau ac auem de hèr se volem arténher ua bona Lei.
6. Auem d’auti procediments legislatius adequadi ath desvolopament dera Norma Estatutària de mès reng e mès garanties que non pas era “iniciativa comarcau”.

Se pòt enténer que CDA volgue sajar de préner protagonisme en aguest ahèr, totun ara ei eth pitjor moment tà trencar consensi e debilitar-mos. Ara ei eth moment dera responsabilitat e de saber trigar ben eth camin.

24.1.10

50 ans


Miquel Martí i Pol
SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.


18.1.10

S.O.S Haití


17.1.10

Certeza (Georges Casterra, Haití)


Un euro de aquí repercute en Haití multiplicado casi por 100. Si quieres ayudar, busca la organización que más confianza te dé.


Acción contra el Hambre
Cuenta 2038-1052-44-6000741510

Asociación Cultural Hispano Haitiana
Cuenta en Caja Madrid: 2038 1034 90 6000732980

Bomberos Unidos sin Fronteras
Cuenta en Caja Madrid: 2038-0603-28-6006434259

Cáritas
Teléfono: 902 33 99 99
Cuenta en Banco Santander 0049-1892-64-2110527931
Cuenta en BBVA 0182-2000-21-0201509050
Cuenta en La Caixa 2100-2208-39-0200227099
Cuenta en Banesto 0030-1001-38-0007698271
Cuenta en Caja Madrid 2038-1028-15-6000969697
Cuenta en Banco Popular 0075-0001-81-0606839307
Cuenta en Sabadell-Atlántico 0081-0216-74-0001306932
Cuenta en C.E.C.A 2000-0002-20-9100382307
Cuenta en Bancaja 2077-1277-10-3100146740
Cuenta en CAM 2090-5513-04-0040370409

CESAL
Cuenta en Banco Santander: 0049-0001-56-2010058858


Cruz Roja Española
Teléfono: 902 22 22 92
Cuentas en Caja Burgos: 2018 0000 64 3000092303 y 2018 0000 68 3020009636.
Número de cuenta del Centro Logístico de Ayuda Humanitaria de Cruz Roja y Media Luna Roja en Las Palmas de Gran Canaria: 0049 0152 15 2716461861 (Banco Santander).

ONG Entreculturas
Cuenta en Banco Santander: 0049 0496 83 2010200200

Farmacéuticos Mundi
Cuenta en La Caixa 2100 4362 72 0200023076

InspirAction
Cuenta en Banco Santander Central Hispano: 0049 1892 62 2110550399 Nombre legal y titular de la cuenta: Fundación Christian Aid International

Intermón Oxfam
Cuenta en La Caixa: 2100-0765-81-0200111128
Cuenta en Caixa Catalunya: 2013-0500-16-0213198878
Cuenta en Caja Madrid: 2038-8978-17-6000016604
Cuenta en Caja Navarra: 2054-0300-56-9157938948
Cuenta en Banco Santander: 0049-1806-91-2111869471
Cuenta en BBVA: 0182-6035-49-0201502475
Cuenta en Banc Sabadell-Atlántico: 0081-7011-11-0001698879
Cuenta en Triodos Bank: 1491-0001-21-0010010201

Manos Unidas
Cuenta en Banco Santander (referencia: 'Emergencia Haití'): 0049-1892-63-2210525246.

Médicos del Mundo
Teléfono: 902286286
Cuenta en BCSH: 0049 0001 59 2810010006
Cuenta en La Caixa: 2100 4466 99 0200020000
Cuenta en Caja Madrid: 2038 0603 22 6800047052
Cuenta en Banesto: 0030 1026 08 0015859271
Cuenta en BBVA: 0182 0969 60 0200015552
Cuenta en Caja Navarra: 2054 0000 48 9156975035
Cuenta en Caja Granada: 2031.0000.06.0117895602

Médicos sin Fronteras
Por el elevado volumen de visitas en su web agradece que se hagan por teléfono: 902 303 065
Cuenta en Banco Santander 0049 1806 95 2811869099
Cuenta en La Caixa: 2100 3063 99 2200110010
Cuenta en BBVA: 0182 6035 49 0000748708

ONG Plan
Cuenta en Banco Santander: 0049 0001 56 2010025526
Cuenta en BBVA: 0182 4018 14 0208515929
Cuenta en La Caixa: 2100-2927-90-0200054649.
También se pueden enviar SMS con la palabra PLAN al 25152.

Save the Children
Teléfono: 902 013 224
Cuenta en Banco Santander 0049 0001 52 2410019194
Cuenta en La Caixa 2100 1727 12 0200032834
Cuenta en BBVA 0182-5502-58-0010020207
Cuenta en Caja Madrid 2038 1004 71 6800009930

Solidaridad Internacional
Cuenta en Banco Santander: 00490001542210042242
Cuenta en Caja Madrid: 2038 100 137 6000 888882



16.1.10

Coeréncia




S’a acabat Nadau, Cap d’An, Reis, uns dies de descans jos era ombra e eth dubte de s’eth Govèrn finaument aprovarie era Lei de vegueries. A estat que non, de moment, tot e que ja sabem que, a despièch de que s’aprovèsse, hèr eth tràmit parlamentari a compdar d’ara serà complicat per’mor qu’era legislatura s’acabe. Totun arren ei decidit!

Auem hèt çò que calie e ère ena nòsta man tà arturar aguest procès. Possiblament d’auti an ajudat, especiaument era polemica ena vegueria de Tarragona/Camp de Tarragona, e es constantes intervencions en aguest ahèr der alcalde de Lleida. Totun, er argument “Aran” a estat e ei determinant e ath viatge ei, tanben s’a de díder, eth qu’a ua solucion mès facila se i a volentat politica.  En tot cas de moment, çò que demore mès evident ei que, tà Aran  resulte fonamentau auer partits  damb capacitat d’influéncia en Catalonha e sentit de país. Unitat d’Aran ac a demostrat e quan a estat de besonh, non mos a het dò méter dessús dera taula tot eth nòste patrimòni politic e era nòsta influéncia tà deféner es conviccions de país e es sues institucions. I cau persutar, arren ei guanhat, cau tot eth trabalh e eth convencimet de toti aqueri que creiguen en país, e es sues institucions.

Catalonha a d'èster conscient que se s’impòse era adscripcion d’Aran ena vegueria deth Pirenèu , comportarà un procès de  “desafeccion ciutadana” de cap tà Catalonha pr’amor qu’aguesta inclusion trincarie era illusion e eth trabalh amiadi a tèrme pendent vint ans d’autogovèrn aranés. A mès de generar ua contradiccion inexplicabla de cap tath partit qu’impulse aguesta lei: ERC.


Ei clar qu' eth Departament de Governacion e Administracions Publiques non pòt hèr ara catalana çò qu’er Estat espanhòl hec en 1833 quan creec es províncies. Ei evident  qu’era Catalonha republicana e independentista mimetize era imposicion ara ora d’organizar eth territòri damb critèris omogenizadors e centralistes, aqueri que tan denòste der Estat. Coeréncia donc!


15.1.10

Jòcs olimpics Barcelona Pirenèus

4.1.10

Silvio Rodriguez Cancion de navidad

25.12.09

Bon Nadau e Erós an nau

20.12.09

VEGUERIES






Viuem moments intensi. Eth procès de division territoriau en Catalunya auance frut des interèssi politics, longui d’explicar mès que totun, non son en absolut tangenciaus ath procès. En tot sajar de non allongar-me massa en pòst voi explicar eth mèn rasoament e vos emplaçi a liéger er article publicat enes diaris Mañana e Segre sus aguesta question.
  1. Era Vegueria com element de descentralizacion dera Generalitat ei inacceptabla tara Val d’Aran perque atempte contra eth principi de singularitat que recuelh er article 11 der Estatut e per tant, enes tèrmes qu’era Lei non recuelhe aquera singularitat atempte contra es principis estatutaris que fondamenten era nòsta especificitat.
  1. Er encaish d’Aran ena Lei de division territoriau a d’èster jos eth principi qu’er unic supòsit qu’obligue a Aran, ei eth manament constitucionau segontes eth quau es municipis aranesi son obligadi a demorar restacadi a un àmbit supramunicipau. Actuaument, er àmbit ei Deputacion de Lhèida. Aguest cambi, de produsir-se a d’èster en condicions determinades e pactades, en supòsit que se produsisquen es cambis enes Leis Estataus que regulen es divisions territoriaus provicinciaus e que ne permeterien modificar es tèrmes.
  1. En aguest sens quinsevolh aute plantejament a d’èster frontaument refusat sigue quin sigue er origen. A d’èster refusat en tot cercar era unitat des fòrces politiques araneses qu’an d’actuar en blòc e sens division.
  1. Me cau lamentar qu’er alcalde de Vielha non ac comprene atau e qu’utilize aguest ahèr tà hèr politica de partit. Jo è garantit refusar aguesta Lei e non atier a cap rason que non sigue era defensa d’Aran. En an 1987 Aran se convertic en “comarca”. Qué heren alavetz es representants de CDA en Parlament catalan, e en Aran ? Calerà un còp mès rebrembar era istòria e méter a cada un en sòn lòc. De moment, defensem eth país e es sues institucions, ja haram eth debat en Plen deth Conselh. De cara a dehòra UNITAT